Quan l’esport esdevé art: el Centre d’Arts Santa Mònica proposa una exposició sobre l’esport de competició

BarcelonaEntrar al Santa Mònica aquest estiu és com trepitjar un terreny de joc insòlit que uneix art i esport. El centre d’arts, ubicat al final de la Rambla de Barcelona, presenta, fins al 14 de setembre i de forma gratuïta, ‘CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM’, una gran exposició que posa el focus en un tema actual però poc representat en el món de l’art: l’esport de competició.

La mostra, curada per Cabosanroque –que també hi participa com a artista– i per Enric Puig Punyet, presenta més d'una desena d'obres, creades i produïdes específicament per a l’ocasió, de Curro Claret, Ca l’Enredus-Actuavallès, Flexo Arquitectura, François Delaunay i Julià Carboneras, FRAU recerques visuals, Irena Visa i Pau Masaló, Joachim Schmid, Joan Fontcuberta i Arnau Rovira, La Juan Gallery, Mateo Maté, Miet Warlop, Passión/Aquassión, Paula Artés i Realmente Bravo.

A través de l’humor, la ironia i el joc, les obres exploren conceptes com la competitivitat, el rendiment, el cos, l’espectacle o la imatge mediàtica, i porten al límit l’esport de competició i de masses per fer-nos reflexionar sobre com, d’alguna manera, tots vivim sota la mateixa lògica: tots competim i formem part d’aquest gran espectacle.

Més ràpid, més alt i més fort

L’exposició fa una reinterpretació del lema olímpic citius altius fortius (que vol dir més ràpid, més alt i més fort) i mostra com la necessitat de competir ha arribat també a les empreses, les institucions i les marques.

Amb aquesta idea, Cabosanroque i Flexo Arquitectes transformen el Santa Mònica en un estadi participatiu des d’on es qüestionen les regles i conviden a jugar; Mateo Maté reflexiona sobre el cànon estètic dels cossos gimnàstics; Joan Fontcuberta i Arnau Rovira exposen la monstruositat de portar el cos al límit; Paula Artés investiga les xarxes de poder que operen darrere l'esport de masses; i Curro Claret explora el significat del trofeu i revela les trampes d’alguns esportistes per aconseguir-lo.

Per la seva banda, Irena Visa i Pau Masaló aborden la repetició del gest esportiu; François Delaunay i Julià Carboneras tracten la retransmissió esportiva com a espectacle; FRAU Recerques Visuals explora la construcció de la realitat mediàtica; Ca l’Enredus-Actuavallès plantegen una mirada crítica sobre la qüestió de gènere en l’àmbit esportiu, i Realmente Bravo posen el focus en les banderes, les marques i els logotips. L'exposició inclou també obres ja existents d'artistes com Miet Warlop, Joachim Schmid i Passión/Aquassión.

Un espai per experimentar

En els últims anys el Santa Mònica s’ha consolidat com un espai de nova creació i experimentació, on viure l’art de forma activa i participativa, crítica i propera. Aquesta nova temporada vol reforçar l’aposta per un centre públic, obert, viu i col·lectiu, on l’art i la creació contemporània són de tothom.

Després de CITISSIMUM ALTISSIMUM FORTISSIMUM la pròxima exposició del Santa Mònica arribarà a l’octubre de la mà de Tomàs Aragay, Sofia Asencio, Carolina Campos i Sara Manubens, que es preguntaran què vol dir precisament “esdeveniment cultural”. I, tot seguit, al novembre, una nova mostra curada per Nancy Garín i Íngrid Blanco explorarà com les narratives hegemòniques i les institucions eurocèntriques han construït un univers de fantasmes, espectres i inexactituds sobre aquelles persones que considerem “els altres”.