Llarga vida al tèxtil: com reutilitzar i reciclar el tèxtil a Catalunya

La indústria de la moda és un dels sectors amb un impacte ambiental i climàtic més elevat a escala global. Cada any es venen al món prop de 100.000 milions de peces de roba, i el consum tèxtil és un dels més intensius en ús de matèries primeres, aigua i emissions de gasos amb efecte hivernacle.

En les darreres dues dècades, la roba s’ha convertit en un producte de consum ultraràpid. En línies generals, es compra de manera impulsiva, s’utilitza poques vegades i sovint es descarta pràcticament nova, sense tenir en compte les conseqüències ambientals, socials i econòmiques. A Catalunya, cada persona compra de mitjana uns 25 quilos de roba a l’any, però només un 13% del tèxtil es recull de manera selectiva.

El problema és que la roba no desapareix. La majoria de les peces que es descarten acaben a l’abocador o són incinerades. Una imatge gràfica resumeix la situació: cada segon es crema o s’enterra un camió de roba al món.

Allargar la vida de la roba, reutilitzar-la correctament i gestionar bé el residu quan ja no es pot fer servir són passos clau per reduir l’impacte ambiental del sector. Per això, l’Agència de Residus de Catalunya vol oferir informació clara, pràctica i ordenada perquè la ciutadania sàpiga què fer amb la roba que ja no utilitza i quins recursos té al seu abast, amb una idea clara: la roba no és un residu qualsevol, sinó un recurs valuós al qual es poden donar segones oportunitats.

Quan una peça de roba ja no es fa servir, la manera com es gestiona marca la diferència. A Catalunya existeixen diversos circuits de recollida i tractament del tèxtil que permeten reutilitzar o reciclar les peces, però perquè el sistema funcioni correctament és clau saber on portar la roba i en quines condicions.

On portar la roba que ja no utilitzem

A Catalunya hi ha diferents canals per gestionar correctament la roba que ja no fem servir:

• Contenidors específics de roba usada (habitualment de color taronja), destinats a la recollida selectiva del tèxtil.
• Deixalleries municipals, tant fixes com mòbils, especialment indicades per a peces molt deteriorades o per a tèxtils de la llar.
• Circuits de reutilització, com botigues de segona mà amb servei de recollida, projectes socials o campanyes i accions puntuals als municipis (porta a porta).

Què entenem per residu tèxtil?

Es considera residu tèxtil:

• Roba de vestir: peces d’home, dona i infantil, roba íntima, uniformes o vestuari laboral.
• Roba de la llar: tovalloles, llençols, cortines, draps i altres tèxtils no voluminosos.
• Calçat: sempre aparellat i ben lligat amb cordons o cinta.
• Complements: bosses de mà, cinturons, gorres, guants, entre d’altres.

Aquestes peces poden estar trencades, desgastades, sense botons i amb forats.

En quines condicions s’ha de dipositar la roba?

Per facilitar la reutilització o el reciclatge, és important que la roba es dipositi:

• Neta i seca, i sense restes de pintures, greixos o productes químics.
• Dins d’una bossa ben tancada, amb una capacitat màxima de 30 litres.
• A l’interior del contenidor: no s’han de deixar mai bosses a terra.

I els tèxtils voluminosos?

Les peces voluminoses, com catifes, nòrdics o altres tèxtils grans, no s’han de dipositar als contenidors de roba. En aquests casos, cal portar-los a la deixalleria o contactar amb el servei de recollida del municipi.

L'economia circular aplicada al tèxtil aposta per allargar la vida de la roba i aprofitar millor els recursos, més enllà del reciclatge final. A Catalunya, aquest enfocament ja es concreta en iniciatives que treballen per reduir el residu tèxtil i donar noves oportunitats a les peces que es descarten.

Una part important d’aquests projectes està impulsada per entitats socials, que combinen la recollida i la reutilització de roba amb programes d’inserció laboral. A través de la classificació i la venda de peces de segona mà, contribueixen a reduir residus i generen impacte social al territori.

Alhora, en els darrers anys han sorgit altres models d’economia circular, com tallers de reparació, iniciatives de reutilització creativa, botigues de segona mà, mercats d’intercanvi locals o plataformes digitals que faciliten la reutilització entre particulars. Aquesta diversitat de propostes mostra que la circularitat del tèxtil ja forma part del dia a dia de moltes persones, des de l’àmbit comunitari fins al digital.

En conjunt, aquestes iniciatives evidencien que la gestió del residu tèxtil no depèn només del reciclatge, sinó d’un ecosistema ampli de projectes que reforcen l’economia local i promouen un consum més responsable.

La millor manera de reduir l’impacte ambiental del sector tèxtil és evitar que el residu es generi prèviament. Per això, les decisions que es prenen abans, durant i després de l’ús de la roba tenen un paper clau en la gestió del residu tèxtil.

• Consum més conscient. Abans de comprar, és important qüestionar la necessitat real de la peça i prioritzar criteris com la qualitat, el disseny, la durabilitat i la versatilitat. Optar per roba que pugui tenir una vida llarga i diversos usos ajuda a reduir el volum de peces que es descarten en poc temps.
• Tenir-ne cura, mantenir i reparar. Durant l’ús, petites accions quotidianes poden allargar significativament la vida de la roba. Rentar només quan cal, fer-ho a baixes temperatures, evitar l’ús excessiu d’assecadora i reparar les peces abans de substituir-les són pràctiques que redueixen l’impacte ambiental i el consum de recursos.
• Noves oportunitats. Quan una peça ja no es fa servir, la reutilització ha de ser sempre la primera opció. Donar, intercanviar amb familiars i amics o vendre la roba en bon estat en plataformes de compravenda digitals permet allargar-ne la vida útil. Només quan la reutilització ja no és possible cal dipositar-la correctament als circuits de recollida selectiva per facilitar-ne el reciclatge.

Aquestes bones pràctiques contribueixen no només a reduir el residu tèxtil, sinó també a fomentar un consum més conscient i responsable, alineat amb els principis de l’economia circular.