Quins són els perfils professionals i competències més demandats?

Els de caràcter tecnològic i assistencial són dels més buscats. El mercat laboral necessita També empleats amb dots de lideratge, creativitat, capacitat resolutiva i resiliència

La pandèmia del covid-19 també ha servit per posar sobre la taula quins perfils són i seran els més cotitzats en un context tan VICA (volàtil, incert, canviant i ambigu) com l’actual. A banda dels sanitaris (metges, infermers, farmacèutics, psicòlegs, biòlegs, epidemiòlegs, gerontòlegs, cuidadors de gent gran, fisioterapeutes, assistents socials, etc.), la vàlua dels quals s’ha posat més de manifest que mai, els estudis tornen a fer èmfasi en els que fan la seva tasca en el marc de la progressiva digitalització del món que ens envolta.

Dèficit de talent tecnològic

En el context postcovid que ve, cal destacar igualment la necessitat de perfils digitals especialitzats en l’internet de les coses (IoT), el big data, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o la impressió 3D. No en va, l’any passat la Comissió Europea apuntava que el 2020 caldrien més de 900.000 treballadors digitals arreu d’Europa, cosa que corroborava l’escola Salesians Sarrià, de Barcelona, al juny. El centre assenyalava com, entre els perfils més buscats a curt termini, figuren experts en digitalització d’entorns laborals, ciberseguretat i manteniment de sistemes, així com en teleassistència, robòtica, entorns e-commerce i instal·lacions de telecomunicacions.

Tot i així, trobar-los no és una tasca fàcil si tenim en compte l’informe Flexibility at work, publicat per Randstad a l’abril. Entre altres conclusions, la consultora afirmava que més del 25% de les empreses tindran dificultats per trobar perfils tecnològics, un gap que des de la UPC volen reduir a través de tres de les noves titulacions de màster que incorporen enguany: ciberseguretat, neuroenginyeria i rehabilitació, i mobilitat urbana.

Competències per a la vida

Randstad posava de manifest també que la tecnologia modificarà el 30% dels llocs de treball, cosa que demostra, d’una banda, la vulnerabilitat d’alguns perfils i, de l’altra, la necessitat de reinventar-se d’altres. Un nou món, apunta el director acadèmic de l’Agència de Postgrau de la UB, Òscar Mascarilla, en què “les empreses s’estan adonant que és important comptar amb professionals que no només tinguin títol universitari, sinó competències com una capacitat d’adaptació i una proactivitat i creativitat que aportin valor afegit a l’empresa, cosa que requereix un aprenentatge constant”. Un ventall que, al seu parer, completen “resiliència, col·laboració, formació contínua, comunicació assertiva i treball en equip”, que s’aborden de manera transversal en la formació impartida a la UB, “especialment en àmbits com el sanitari, la logística i l’e-commerce, o titulacions com el postgrau en global crisis management o el màster en logística i comerç internacional, en administració de negocis a internet (e-business & e-commerce) o en màrqueting digital, e-commerce & social media.

Altres competències “essencials per a l’educació, la feina i per a la vida” que recollia la consultora britànica Skills Builder PartnerShip a l’estudi Towards a universal framework for essential skills: A review of the skills builder framework, eren l’escolta activa i la comunicació; la capacitat resolutiva, relacionada amb el pensament crític; la creativitat, vinculada a la innovació; l’optimisme, lligat a la fortalesa, resiliència i adaptabilitat; tenir visió per detectar oportunitats i traçar el full de ruta per assolir-les; dots de lideratge, relacionades al seu torn amb la motivació i les habilitats interpersonals, i la capacitat de treball en equip.

Clàssiques que mai passen de moda

La vocació, element cabdal

La vocacional sol ser la motivació més estesa entre els joves que es plantegen cursar un grau universitari. Així ho afirma un recent estudi d’Infojobs, que desvela que un 74% anteposa aquesta vocació per davant d’altres factors com el salari o les sortides laborals, criteris prioritaris fa un temps. L’adjunt al Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica per a la Formació Contínua de la UVIC-UCC, Josep Ayats, assenyala, però, que quan es cursen estudis de postgrau o màster, “la tria sol tenir a veure amb una especialització precisa i amb l’adequació dels estudis a un àmbit professional concret”. “També és cert –matisa– que a vegades pot servir per reconduir la carrera professional cap a un nou àmbit”.

Entre els graus més sol·licitats a la selectivitat d’aquest any hi figuren Medicina, Infermeria i Psicologia, uns estudis la demanda dels quals, al seu parer, “és altament vocacional, i els efectes del covid-19 no ha fet més que incrementar-ne la reputació”. En l’àmbit sanitari, la UVIC-UCC ofereix màsters com el d’Atenció Pal·liativa a Persones amb Malalties Avançades, Fisioteràpia del Sistema Musculoesquelètic; Psicologia General Sanitària, i Recerca en Salut.

Entre els que són de caire empresarial –els quals també completen any rere any el podi dels més demandats–, la UVIC-UCC compta amb un MBA “proper al territori, en el qual l’emprenedoria i el contacte amb el teixit empresarial de la zona tenen un pes clau”, impartit en col·laboració amb centres adscrits com ESERP i que enguany engega dues noves edicions a Granollers i Manresa. La resta de titulacions de màster més demandades s’emmarquen en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport, el disseny, la comunicació, les biociències i l’educació.