Quan sense màster no hi ha accés a l’ofici

Un dels canvis més evidents de l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és l’establiment d’estudis de màster amb reconeixement oficial, que fins ara només tenien els doctorats, per a l’adquisició de competències bàsiques per a l’exercici de certes professions regulades. Aquests estudis tenen normativament regulats els continguts mínims obligatoris, que han de desenvolupar els plans d’estudis corresponents. D’aquesta manera es garanteix l’assoliment de les competències i els coneixements necessaris requerits per al desenvolupament i l’exercici de cadascuna d’aquestes professions.

Màsters imprescindibles per exercir

Algunes d’aquestes professions són les d’advocat; psicòleg general sanitari; arquitecte; enginyer aeronàutic; enginyer de camins, canals i port; enginyer industrial; enginyer de mines o enginyer de telecomunicacions; capità de marina mercant, i professor d’educació secundària, batxillerat i escoles d’idiomes. Per exercir aquests oficis no n’hi ha prou amb la vocació: cal acreditar un màster universitari.

Per atendre aquesta realitat, per exemple, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha dissenyat uns programes acadèmics integrats que habiliten per a l’exercici de professions regulades. Formats per un grau i un màster universitari, els titulats d’aquest grau tenen accés directe i admissió preferent al màster que dóna les atribucions en la majoria d’enginyeries que ofereix la universitat i en estudis d’arquitectura.

Un màster per substituir l’antic CAP

Les enginyeries no són -tal com s’ha apuntat anteriorment- els únics estudis en què cal acreditar la possessió d’un màster per entrar en el mercat laboral. El màster universitari de formació del professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d’idiomes és el màster d’orientació professional que resulta imprescindible per exercir la docència en tots aquests àmbits, tant en centres públics com en centres privats. És el que substitueix l’antic certificat d’aptitud pedagògica, que es coneixia com a CAP.

La majoria d’universitats catalanes -UB, UAB, UPF, UdL, UdG, UOC, URV, URL i UVic- ofereixen programes per cursar aquesta professionalització, tot i que n’hi ha de més específics com ara el d’educació física, que només es pot cursar a la Universitat de Barcelona (UB).

De dret a l’advocacia

Per exercir d’advocat cal un màster en advocacia, a l’abast en un alt nombre d’universitats catalanes, perquè es pot cursar a la UAB, la UB, la URV, la UdG, la UdL o, en el terreny privat, la UIC i la Ramon Llull.