Microsites 14/05/2021

Quins són els perfils i les competències més demanats actualment?

Els últims mesos han posat sobre la taula la necessitat de perfils marcats per la pandèmia, com infermeres, advocats laboralistes i directors de logística

3 min
Tenir en compte els perfils que més va demanant el mercat pot ajudar els estudiants a definir el seu camí de formació

La crisi sanitària i global provocada pel covid-19 ha sacsejat els fonaments d’un gran nombre de sectors econòmics i pràctiques empresarials. Hi ha perfils professionals que s’han posat en valor més que mai i competències que han servit per diferenciar aquells líders i empleats que estaven preparats per transitar per un context VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu, en les seves sigles en anglès) com el que ens deixa la pandèmia, i aquells que no. Amb aquest escenari de fons, a finals del 2020 algunes consultores ja van esbossar quins serien els perfils professionals més requerits durant l’any 2021. És el cas de Spring Professional, que a Los +buscados 2021, un estudi que ja porta 16 edicions, indicava com infermers, advocats laboralistes o gerents de comerç electrònic serien els perfils laborals més demandats en el curt termini.

Lideratge humanista

La consultora recollia com els perfils emmarcats en la indústria de les telecomunicacions (IT, ciberseguretat, big data) també han agafat embranzida arran, en part, de la cursa cap a la digitalització que les empreses han hagut de dur a terme tant sí com no durant aquest any i escaig. Tot i aquesta creixent digitalització i la també progressiva automatització de funcions, Pep García, president del consell acadèmic del Club Marketing Barcelona, defensa un “lideratge humanista”. I apunta: “Liderar és estar al servei de les persones, així com inspirar-los confiança i seguretat”. García, també fundador i CEO de Maxchief Europe, subratlla que “cal entendre que el lideratge és una qualitat que ens atorguen els altres. Ells són els que decideixen seguir el líder voluntàriament perquè hi comparteixen propòsit i valors”.

García destaca que els líders “també han de ser empàtics, bons comunicadors, capaços de generar optimisme i dibuixar un projecte esperançador i creïble, així com realistes i honestos i transmetre els valors amb l’exemplaritat”. Per acabar, “cal que siguin resilients i que posin en pràctica un lideratge transformador”.

Les competències, la prioritat

Randstad Research recull periòdicament les competències clau de cada moment. Ho fa a través d'una eina anomenada ADN, que en la seva última anàlisi destacava com el 85% de l’èxit laboral depèn de les competències i només el 15% dels coneixements i l’experiència. José D. Canseco, soci director de The Human Touch apunta que “ja fa molt temps que als departaments de gestió de persones s’avalua, es potencia i es gestiona el talent atenent aquest mix de capacitats i habilitats”. Un mix, sosté, en què “la intel·ligència emocional actua com a combinant perquè els dos elements es desenvolupin correctament en la trajectòria laboral d’una persona”. Per a Canseco, “els programes de postgrau i sobretot de màster inclouen cada cop més disciplines lligades a la gestió i incorporen la consolidació de competències com a forma de desenvolupar el perfil de la persona i alhora fer-la més competitiva, tant en la seva funció com en el mateix mercat”.

Randstad Research també assenyalava que les quatre competències més demandades actualment coincidien amb aquelles en les quals la majoria dels espanyols (els subjectes de l'estudi) necessiten millorar: la innovació, la connexió emocional, l’organització i l’agilitat en la presa de decisions. A la llista Canseco hi afegiria “la capacitat d’adaptació, crítica si atenem la velocitat a la qual canvien els entorns, els mercats, els productes i els serveis”, mentre que García hi sumaria “la resiliència, entesa com la capacitat per preparar-se per a les crisis i per prevenir-les o reconstruir-se, la qual cosa implica fortalesa, flexibilitat i capacitat per reinventar-se”. Finalment, García també apunta que “ara és el moment dels emprenedors, persones que miren el món amb uns altres ulls, curiosos, creatius, amb moltes ganes d’aprendre i desaprendre”.

La reflexió: escurçar distàncies

Per a Pep García es fa “molt difícil generalitzar” a l'hora de valorar si les competències esmentades al llarg del text són àmpliament incorporades en les formacions de màster i postgrau del nostre país, “ja que hi ha qui les incorpora i és conscient de la seva importància i necessitat i d'altres que encara segueixen utilitzant un model pedagògic antiquat”. En la seva opinió, “mentre el món ha experimentat una acceleració dels canvis mai vista, motivada pels avenços tecnològics, el món acadèmic fa esforços titànics per adequar-se als nous requeriments de talent de les empreses”. Allò que García no obstant demanaria és "més proximitat entre el món acadèmic i l’empresarial”, i que aquest segon “tingui més pes a l’hora de fixar quines són les veritables necessitats a l’entorn del talent”.

Preguntat per si la formació de màster explora prou el long-life learning, una altra competència clau, José D. Canseco afirma que “mentre la d’aquí, més alineada amb la resta d’Europa, s’enfoca en l’anomenat entry-career training, dissenyada com a one-shot, a l’altra banda de l’Atlàntic estan sorgint models d’aprenentatge dissenyats per acompanyar el participant durant tota el seu career-path, i aquest és el futur”.

stats