Victòria Girona: "La rebaixa dels preus públics dels graus i màsters per afavorir l'accés a estudis superiors ja dona fruits"

Fa tres anys, el covid-19 va buidar els carrers i les aules. Amb la gran majoria de la societat tancada a casa seva, el sistema universitari català va haver d'adaptar-s'hi a correcuita: les universitats estaven a punt d'encetar el període de preinscripcions i temien un fort descens de les matrícules, especialment en els màsters i postgraus. Però els mals presagis no es van complir. Aquell curs, les matriculacions en aquest tipus de formacions van créixer prop d'un 2% i, sumant-hi els estudiants de grau, es va signar un any de rècord, amb 269.500 alumnes.

Des d'aleshores, la tendència a l'alça s'ha mantingut. Més enllà del retorn a la normalitat prepandèmica, un factor que hi ha contribuït ha estat la rebaixa contínua dels preus públics universitaris. El 2020, el Govern va abaratir un 30% el preu públic dels graus i màsters; el 2021, va sumar-hi una nova rebaixa del 40% en els màsters, i el 2022 va fixar el preu dels graus i màsters habilitants per sota dels 20 euros. Ara, el sistema universitari català comença a preparar-se per al curs 2023-2024, amb el covid-19 relegat a segon pla i amb altres temes damunt la taula: des de la salut del català a les aules fins al desplegament de la llei de ciència o del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement.

Malgrat la pandèmia, el nombre d'estudiants universitaris a Catalunya ha continuat creixent. Quina demanda preveuen per al curs vinent?

Sí. Els darrers anys hem aplicat polítiques de rebaixa en el preu dels crèdits dels graus i dels màsters. L'objectiu és promoure l'equitat en l'accés als ensenyaments superiors. Això ja està donant fruits i les matriculacions ho noten positivament. De cara al curs vinent, confiem que la tendència a l'alça es mantindrà.

En canvi, la pandèmia sí que va estroncar l'arribada d'alumnes internacionals.

Hi va haver una lleugera caiguda en les matrícules dels estudis de màster, però la situació s'està recuperant a nivells anteriors a la pandèmia: un de cada tres estudiants de màster a Catalunya és de nacionalitat estrangera. La mobilitat s'ha refet i està mostrant un rendiment òptim. En comparació amb altres països europeus, Catalunya té un alt índex de captació d'alumnat internacional: només ens superen el Regne Unit i Luxemburg.

Així, el sistema universitari ja ha deixat enrere el covid-19 o n'han quedat seqüeles?

Afortunadament, hem superat dos anys molt durs, però el sistema n'ha sortit reforçat. Ara ens movem amb una situació de normalitat controlada: som més conscients que abans dels riscos i de les mesures que hem d'adoptar en situacions d'emergència. Aplicar la metodologia docent híbrida va ser un encert que va permetre minimitzar l'impacte de la crisi sanitària, per exemple. Tanmateix, som conscients que la pandèmia també ha afectat el benestar emocional de la comunitat universitària. Per això hem engegat un estudi per conèixer el grau d'afectació que ha pogut tenir la pandèmia sobre la salut mental. Els resultats ens ajudaran a prendre mesures més adequades per afrontar la realitat postpandèmica.

Quins reptes afronta el sistema universitari per al curs 2023-24?

El sistema es troba immers en un procés de millora contínua que afecta tot el mapa de titulacions. Ara bé, un dels reptes més importants i exigents és aconseguir implantar i desenvolupar la formació dual a les universitats. Fer-ho assegurarà a l'alumnat una formació universitària integral, una ocupabilitat qualificada i una capacitat innovadora i emprenedora. Ja estem definint les bases per fer que sigui una realitat. D'altra banda, com que la societat evoluciona tan de pressa, tenim el repte d'adaptar l'oferta formativa a les noves realitats i als nous llocs de treball.

Més enllà de la formació dual, quins passos fa el Govern per acostar el món professional a les universitats?

Comptem amb el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), que assegura les bases per impulsar una estratègia compartida entre l'àmbit de l'educació superior, la recerca, la innovació i l'economia productiva per construir la Catalunya del futur. Entre les línies d'actuació hi ha millorar la connexió entre les universitats i els centres i parcs de recerca. Ja tenim exemples d'èxit de transferència de coneixement al món empresarial, com el programa Doctorats Industrials, que posa talent format a casa al servei de la societat.

Ja fa tres anys que es va anunciar el PN@SC. En quin punt es troba?

Per al Govern, l'aposta pel coneixement és absoluta. Ho demostra l'increment històric del pressupost del Departament de Recerca i Universitats, que marca un abans i un després. A més, aquesta legislatura també desplegarem la llei de la ciència de Catalunya, amb una partida de 45 milions d'euros. Alhora, hem activat mesures a favor del talent, com el Pla Serra Hunter de contractació de professorat docent i investigador amb criteris d'excel·lència internacional, o el nou pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització, amb una inversió de més de 138 milions d'euros. La voluntat de posar el coneixement al centre de les nostres polítiques és inqüestionable.

Així i tot, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques considera que els pressupostos actuals permetran avançar en el PN@SC, però no resoldre els problemes de finançament que diuen que pateixen des del 2008. Què en pensa?

Els pressupostos d'enguany per a les universitats superen per primera vegada a la història els 1.000 milions d'euros, amb un increment del 13%. Són la prova més evident de la voluntat del Govern de revertir les retallades. A més, hem dotat el pla d'infraestructures universitàries amb 15 milions d'euros més per començar a fer front a l'envelliment de les instal·lacions públiques. Els pressupostos són un punt de partida per dotar el sistema de coneixement de musculatura. Recentment, també hem aprovat un pla de xoc de 65 milions d'euros per aplicar els pròxims tres anys amb l'objectiu d'estabilitzar les plantilles de professorat i personal de gestió, reduint la temporalitat i rejovenint el personal docent.

Parlant de pactes, també s'ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua. Quina és la situació del català a les universitats?

A diferència d’altres llengües minoritzades, el català és un idioma amb tradició acadèmica àmpliament present a les aules universitàries. Ara bé, en els últims temps s’ha produït una reculada en l'ús en aquests àmbits per la pressió del castellà i l’anglès. Actualment, la presència del català en la docència és del 73% en els estudis de grau i del 37% en els estudis de màster. Pel que fa a la recerca, el català té una certa presència en publicacions acadèmiques universitàries de diferents àmbits, sobretot de les humanitats i les ciències socials, quan aquesta recerca té impacte als territoris de llengua catalana. La divulgació científica en català també té un pes considerable. Tanmateix, l’anglès és la llengua hegemònica a l’hora de comunicar els avenços científics a escala internacional.

Durant el primer quadrimestre del curs, la Plataforma per la Llengua ha tramitat 53 queixes per discriminació lingüística.

La llengua utilitzada a l’aula hauria de ser, sense excepció, la llengua anunciada a la guia docent. Quan això no passa, generalment és a causa d’un canvi de professor. És important que tant els estudiants com els professors coneguin aquesta directriu i que, si no es compleix, l'alumnat es queixi per les vies oficials: les bústies de queixes de les universitats. Aquesta queixa oficial permet fer el seguiment de cada cas. L’objectiu és restituir, en tots els casos, la llengua anunciada a la guia docent.

Quines accions estan en marxa perquè el català recuperi pes a les aules?

En aquests moments, les universitats estan acreditant tot el seu professorat amb el nivell C1 de català, tal com preveu el Pla d’enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca que hem impulsat. Així ens podem assegurar que tenen disponibilitat per fer classes en aquesta llengua. També s’estan impulsant actuacions d’acollida lingüística per als estudiants i investigadors que arriben de fora. Pròximament, s’impulsaran plans d’increment de la docència en català, amb l’horitzó d’arribar al 80% de les classes en català que preveu el pla.