'El mètode Grönholm', ara sí, torna al Poliorama

El mètode Grönholm no és una més d'entre les moltes representacions teatrals que s'estrenen cada any a Barcelona, és una deliciosa tradició del mapa cultural de la ciutat. En un any sense massa bones notícies al món del teatre, aquesta és una de les millors: la comèdia de Jordi Galceran torna a casa, al Teatre Poliorama, després de quasi una dècada fora del circuit teatral de la capital. A partir del 4 de desembre (podeu comprar les entrades en aquest enllaç) començarà una nova temporada, la cinquena, en una producció dirigida pel primer director de l'espectacle, el prestigiós Sergi Belbel.

Compromesos amb la cultura segura, i seguint estricament el protocol que marquen les autoritats sanitàries, el Poliorama estrena la seva tercera producció des de la reobertura de la sala. L'obra escollida no pot ser més especial, perquè El mètode Grönholm, el text català més representat arreu del món, és una de les seves obres fetitxe. Tot i que es va representar per primera vegada el maig del 2003 al Teatre Nacional de Catalunya, va ser al mític teatre de La Rambla on va convertir-se en històric: acumulant èxit rere èxit en els centenars de funcions de les quatre temporades que ha estat en cartellera.

Entre 2004 i 2011 l'espectacle es va anar renovant a mesura que es convertia en un fenomen a tot el món. Avui dia, El mètode Grönholm suma més de dos milions d'espectadors repartits per tot el planeta. És un text que no ha parat quiet i que s'ha representat en una seixantena de països: Londres, Shanghai, Buenos Aires, Hèlsinki, Rio de Janeiro, Varsòvia, Los Angeles, Manila... l'única comèdia catalana que ha viatjat a tot arreu.

Si en el seu repartiment històric l'obra ja comptava amb noms de la qualitat de Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz, el muntatge actual no queda curt en brillantor, al contrari: Mar Ulldemolins, David Verdaguer, Marc Rodríguez i Enric Cambray formen un elenc envejable i d'una qualitat indiscutible. Un repartiment que suma l'experiència i bagatge necessaris per mantenir els estàndards de l'obra en l'excel·lència que sempre l'ha caracteritzat.

El mètode Grönholm parla de quatre candidats que es presenten a un procés de selecció per aconseguir una feina molt ben remunerada, d'alt executiu d'una important multinacional. Per fer-se amb la preuada plaça, els aspirants hauran de passar unes proves gens convencionals i molt sorprenents.

Amb aquest argument de partida, el text de Galceran aprofita per reflexionar sobre a què estem disposats a renunciar per aconseguir una feina i fins on arribaríem per obtenir-la, sobretot si coneixem les bones condicions ofertes. Un joc on hi entren la moral, l'ètica i les ambicions i que acabaran desembocant en una gran farsa.

¿Què té El mètode Grönholm que ha traspassat fronteres? La universalitat és la seva gran arma: una col·lecció de somriures assegurades comuns a tot arreu. La globalització del riure l'explica el seu creador, i és que són molts espectadors de llocs allunyats que han rigut "dels mateixos quatre executius, maldant per aconseguir el seu lloc de treball somiat i patint el mateix procés de selecció", diu Galceran. Per si la comèdia no fos un dels temes que més uneix a les persones, la competitivitat, l'explotació i la precarietat laboral també estan presents. Aquesta mescla és una de les claus de l'èxit d'El mètode Grönholm, poder parlar de misèria i sortir del teatre amb un somriure.

Per tota aquesta manera de fotografiar la societat, El mètode Grönholm és una obra amb recorregut per ser visionada per l’alumnat de segon cicle d’ESO, de batxillerat i d’escoles d’adults. Una representació de gran potencial didàctic, ja que fomenta l'esperit crític i ajuda a que els alumnes es facin preguntes. La cruesa de l'esser humà, l'individualisme i altres valors de la nostra societat i la crítica velada al sistema capitalista són una part indestriable de l'obra de Galceran. Una experiència emocional, irònica i educativa que mai deixa indiferent a ningú.