La distribució urbana de mercaderies s’unificarà en un model comú a la metròpolis

El 20% de la mobilitat generada a la metròpolis barcelonina està produïda pels vehicles de distribució urbana de mercaderies (DUM), ja sigui per a l’abastiment dels establiments o del consumidor final. Aquest percentatge suposa, a la vegada, el 40% de les emissions contaminants que perjudiquen la salut dels habitants. Per això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa en la creació d’un marc regulador comú per als municipis de la metròpolis que servirà per afavorir la transició a un model DUM més eficient i sostenible. Està previst que aquestes directrius es recullin de manera individual a les ordenances municipals de cada ajuntament.

“El que planteja l’AMB, en consens amb les administracions locals i també amb la Generalitat de Catalunya, és treballar perquè el 2020 no hagi de circular cap vehicle que no tingui l’etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) en l’àmbit de la zona de baixes emissions de l'àmbit Rondes de Barcelona. Veiem que la política ambiental de l’AMB en aquest sentit ja està desenvolupada en més de 220 ciutats europees. En casos com Hamburg, a més, van més enllà i ja prohibeixen vehicles fins a Euro 5, molt més del que prohibim nosaltres”, assenyala Marc Iglesias, responsable de projectes de mobilitat neta de l’AMB.

L’ens metropolità confia a les noves tecnologies la complicitat per afavorir a les empreses l’operativa de càrrega i descàrrega a tots els municipis metropolitans d’una manera homogènia a través de la creació d’una aplicació. “Treballem per millorar l’eficiència des d’una perspectiva transversal. Creiem que per recórrer aquest camí és interessant que hi hagi una plataforma metropolitana única que ajudi a incorporar les noves tecnologies en el repartiment, a fer que el sector conegui de manera més senzilla on pot aparcar, quines lleis hi ha i com es regula. Per tant, cal unificar d’alguna manera els canals per homogeneïtzar la normativa del conjunt de municipis i facilitar aquesta operativa”, assenyala Iglesias.

L’app, per al 2019

La posada en marxa de l’aplicació està prevista per al 2019, ja que, a més de les empreses tradicionals de càrrega i descàrrega, ara també cal tenir en compte les empreses de venda per internet, que inclouen nous reptes en aquesta mobilitat. “Vetllem perquè aquesta pressió sigui menor i més 'friendly' amb el conjunt de la ciutadania, i també per conscienciar la població que les diferents formes de consum també comporten diferents impactes. Així, volem afavorir un canvi d’hàbits i promoure altres fórmules que van incloses en el comerç electrònic, com poden ser els punts de conveniència o les microplataformes on recollir la mercaderia, que són més amables i van més alineades amb el model de ciutat que tots volem”, afegeix Iglesias.

ENTREVISTA A GIACOMO LOZZI Urban Freight Coordinator de la Red Polis

ENTREVISTA A GIACOMO LOZZI

Urban Freight Coordinator de la Red Polis

Quines solucions innovadores s’han d’aplicar en la distribució urbana de mercaderies?

Les ciutats europees s’han d’esforçar per reduir el trànsit i la contaminació i per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, però aquestes mesures no han d’afectar l’eficiència del rendiment dels operadors logístics, ja que s’ha de garantir la presència de béns i serveis a la ciutat. Encara que no existeix una solució única a causa de les diferents característiques de les ciutats europees, hi ha algunes solucions que estan sent efectives independentment del context local: taquilles de paqueteria, que permeten als operadors consolidar entregues relacionades amb el comerç electrònic evitant lliuraments fallits; inversions en infraestructura 'brownfield' en centres urbans (microdipòsits); o programes que inclouen incentius positius als operadors que compleixin criteris respectuosos amb el medi ambient.

Quines ciutats europees qualificaríeu com a exemplars en aquesta àrea?

A Londres, la creixent demanda de serveis i mercaderies vinculada a l’augment de la població presenta reptes crucials en matèria de gestió i regulació de la logística urbana. El London Freight Plan és un document estratègic clau que defineix el desenvolupament urbà de mercaderies i coordina el paper de la càrrega en el creixement de la ciutat. Hi ha una interacció constant entre diferents grups de mercaderies urbans de Londres, que es formalitzen dins del London Freight Forum. Per la seva banda, Rotterdam té com a objectiu el sistema de transport urbà amb zero emissions per al centre de la ciutat per a l’any 2020. Per assolir aquest objectiu, la ciutat, l’institut de recerca holandès TNO i sis companyies de transport a la regió van signar un acord anomenat Green Deal 010 Zero Emission City Logistics (GD010ZES), per donar suport a la captació de vehicles comercials electrònics per part de la indústria logística.

¿Més enllà dels vehicles elèctrics, quines solucions bàsiques proposa per a una distribució urbana més sostenible?

És important que les autoritats locals defineixin una estratègia clara per al transport de mercaderies i estableixin una cooperació directa i constant amb els seus agents locals. Les característiques específiques del sector de la càrrega imposen el desenvolupament d’eines de planificació específiques, com ara els plans logístics urbans sostenibles, per entendre la situació local i determinar la combinació òptima de mesures respecte a les condicions del context. Un nivell de participació i cooperació més elevat de les parts interessades locals es pot materialitzar en sistemes cooperatius, incentius i associacions publico-privades.

¿La creació d’ordenances comunes, com la de l’AMB, és un pas per facilitar bones pràctiques?

La creació d’un enfocament compartit pot ajudar a millorar el rendiment del sector. Per exemple, l’harmonització de regles i permisos de regulació d’accés pot facilitar el treball dels operadors logístics actius en diferents àrees urbanes i regionals. La regió d’Emília-Romanya està provant un portal web centralitzat que connecta els usuaris amb els serveis i les regulacions de les ciutats. En aquest camp, la tecnologia juga un paper clau a l’hora de facilitar la comunicació, l’intercanvi d’informació i l’aplicació.

¿Les ciutats estan preparades per a aquests canvis?

En les últimes dècades, les autoritats públiques han desenvolupat una consciència creixent sobre el paper crucial del transport urbà de mercaderies en el trànsit de la ciutat i els dissenyadors de polítiques estan dissenyant nous esquemes logístics urbans. Moltes ciutats estan adoptant plans de transport urbà dedicats, i estan establint plataformes i associacions amb els sectors privats, per comprendre les seves necessitats i recopilar dades rellevants. Aquesta és una tendència encoratjadora.