El Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’AMB accelera la transició energètica a la metròpolis

La pandèmia del covid-19 ha impactat en la vida social i econòmica de la metròpolis barcelonina. Conscient dels efectes negatius que n’han derivat i amb la voluntat de reforçar les polítiques adreçades a la cohesió social i territorial adequant-les a la inestabilitat dels contextos socials, econòmics i financers actuals, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha activat tot un seguit de mesures per pal·liar la crisi sorgida arran del covid-19 a diferents nivells. Aquestes mesures han de servir per donar també suport a l’activitat econòmica de proximitat i a la sostenibilitat ambiental. En aquest segon cas, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar el 24 de novembre dos grans programes d’inversió: el Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSA) i el Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG), que estan dotats amb 118 milions d’euros. La suma d’aquests dos programes duplica l’import de les inversions per a aquest mandat.

Alineat amb els ODS de les Nacions Unides

“En el cas del PSA, que suposarà una inversió total de 110 milions d’euros, el programa té dos eixos bàsics: accelerar i impulsar serveis de mobilitat sostenible, i afavorir la transició ecològica i energètica. Es tracta d’uns objectius que estan molt alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU”, explica Martín Gullón, coordinador d’innovació i infraestructures de l’AMB. En aquest context, la cohesió social i territorial que promouen les mesures del PSA també tenen en compte la situació d’emergència climàtica actual i es fixen en objectius globals de desenvolupament sostenible vinculats a salut i benestar, energia neta i assequible, ciutats i comunitats sostenibles, i consum i producció responsables, entre d’altres.

Dos programes

El Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’AMB està previst que es desplegui a través de dos programes: el Programa d’Inversions, que dotat amb 100 milions d’euros arribarà a 35 municipis de l’àrea metropolitana a excepció de Barcelona i incorporarà les inversions de l’AMB per als municipis -tant les que són d’execució directa com les que es realitzen en cooperació amb els ajuntaments-; i el Programa de projectes i assistència tècnica, que complementarà el treball directe de l’AMB en els projectes que es duguin a terme amb tasques tècniques vinculades a les inversions del mateix PSA i que està dotat amb 10 milions d’euros. En tot cas, l’assignació dels fons destinats al Pla de Sostenibilitat Ambiental serà proporcional i els seus criteris de distribució serviran per compensar les desigualtats existents entre els diferents municipis metropolitans.

PSA: reactivació de l’economia i creació de llocs de treball

La mobilitat sostenible, l’espai públic i la transició energètica són els àmbits principals dels projectes a desenvolupar que preveu el PSA. Així, la implantació de nous carrils bici i vies pedalables, l’augment de nous aparcaments d’intercanvi, la rehabilitació d’equipaments, la pacificació de carrers, la gestió de sòls contaminants i l’aposta per les energies renovables a través de la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques són algunes de les iniciatives previstes que es duguin a terme o s’ampliïn els pròxims tres anys. Justament arran de la pandèmia, i pel que fa a l’eix de la sostenibilitat, l’ens metropolità accelerarà la implementació de mesures, serveis i projectes en què ja treballava des de les seves diferents àrees de gestió per respondre de manera adequada a la situació i a les necessitats dels habitants de la metròpolis.

Les teulades metropolitanes es converteixen en les centrals de producció d’energia verda del segle XXI

Les cobertes fotovoltaiques proliferen per materialitzar el compromís adquirit per l’AMB per avançar cap a la sostenibilitat del territori

L’AMB s’ha proposat que l’energia dels ajuntaments metropolitans sigui renovable en la seva totalitat d’aquí a deu anys d’acord amb les noves directrius del Programa Marc d’actuacions en Energia i Clima (PMEC). Per aconseguir-ho, l’ens metropolità treballa amb iniciatives com la de potenciar la instal·lació de cobertes fotovoltaiques en edificis públics. “Els consums energètics dels edificis municipals i l’enllumenat públic dels ajuntaments són l’objectiu principal per a l’AMB. És una part molt important de despesa però, a més, com a consum energètic té unes emissions associades. Per això totes les administracions públiques ens hem alineat per seguir l’Acord de París de reducció d’emissions i coincidim en el fet que ens cal reduir-les al mínim”, apunta Gil Lladó, responsable de l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB.

Des de l’agost del 2019 el centre sociosanitari El Carme de Badalona s’abasteix amb energia renovable gràcies a la coberta fotovoltaica instal·lada per l’AMB. Compta amb 268 mòduls fotovoltaics en una superfície de captació d’energia solar de 455 m2. “La instal·lació és especialment útil i funciona molt bé perquè a l’edifici tot el consum és elèctric. Com que és un centre sociosanitari té unes demandes d’energia molt grans amb un perfil d’usuari molt sensible. Per això és important que si es consumeix molta energia sigui com més verda millor”, indica Lladó.

Vida útil d’almenys 30 anys

L’AMB hi va fer una inversió de més de 110.000 euros, la vida útil garantida mínima és de 30 anys i, a la vegada, suposa un estalvi de 50.000 kg de CO2 a l’any. Els càlculs indiquen que d’aquí a set anys la inversió estarà amortitzada. La potència de generació total d’aquest centre sociosanitari és de 80 kWp i l’electricitat neta produïda és de 134 MKWh l’any. “Buscar l’autosuficiència és aprofitar els recursos propis i com més a prop del punt de consum millor. El centre sociosanitari El Carme és un exemple d’espai ideal perquè funciona 24 hores al dia i 365 dies l’any, i les plaques fotovoltaiques produeixen energia sempre. Mai en sobra o, en tot cas, en moments molt concrets. En aquest darrer cas, el que faríem seria compartir-la amb algun equipament de l’entorn capaç de consumir aquesta energia”, assenyala Josep Anton Montes, cap del departament d’ecologia urbana de l’Ajuntament de Badalona.

Un exemple a seguir

Des del 2019 l’AMB compta amb més instal·lacions com la del centre sociosanitari El Carme de Badalona a Tiana, l’Hospitalet de Llobregat, Ripollet i Castellbisbal, entre d’altres. “Actualment tenim 600 quilowatts d’instal·lacions fotovoltaiques promoguts per l’AMB i repartits en 10 instal·lacions a la metròpolis. En altres paraules, ara comptem amb 0,6 megawatts i, d’acord amb els objectius plantejats per al 2030, hem d’arribar als 100 megawatts. Sembla un objectiu molt ambiciós però no tenim alternativa”, diu Lladó.

Per aconseguir-ho, l’AMB intenta maximitzar la producció en totes les instal·lacions fotovoltaiques en cobertes d’edificis en un projecte que, com avança Lladó, té una visió metropolitana: “Serà un esforç solidari, que haurà d’anar acompanyat de reduir i optimitzar l’energia. Si a Badalona hi caben 20 megawatts dels 100 als quals volem arribar, aprofitarem l’espai disponible. Normalment els municipis més grans, que és on podrem fer més projectes, també tenen més consum però intentarem trobar l’equilibri”. La tipologia d’edificis és diversa i, dins les opcions, hi ha les cobertes de les escoles. “Acostumen a ser edificis baixets, molt extensos, poc densos. A més, tenen molt espai a la coberta pel consum que tenen a sota, així que es converteixen en graners d’energia verda compartible amb altres edificis”, comenta Lladó.