Mines de Gavà: Tot això passava abans que fóssim catalans...

GavàMonuments de Catalunya: Consulta aquí tota la sèrie, actualitzada dia a dia

Una de les coses que més em sorprenen de les criatures és la facilitat amb què aprenen cançons. Fa uns dies sentia una colla de nens passant-s’ho bé cantant de memòria un repertori extensíssim. En van cantar una que feia una pila d’anys que no sentia: “Per allà la prehistòria vam tenir uns avantpassats que es van cobrir de glòria tot pintant retrats. Ficats dins d’una cova vinga guixar les parets! No tenen foc ni roba i es pelen de fred...” Quin atac de nostàlgia que vaig tenir! És una cançó de principis dels anys 70, quan la història d’aquest petit país rarament s’explicava a les escoles. Ara no només s’hi explica la història -i la prehistòria-, sinó que a més l’activitat de l’aula es complementa amb sortides a jaciments, museus i monuments. El Parc Arqueològic Mines de Gavà és un molt bon lloc per explicar el neolític als escolars, i a tothom.

No s’hi va pas gaire a Gavà. Alguns a la platja i prou. Aquest municipi del Baix Llobregat ho té difícil per atraure turisme, i no diguem turisme cultural, tot i que acull uns quants actius, com el Castell d’Eramprunyà. No recordo haver voltat per Gavà amb anterioritat i és ben probable que hi hagués estat a l’època per la qual hem passat gairebé tots els pares: la de recórrer, els caps de setmana, els camps d’esports de l’àrea metropolitana, fins i tot de bona part del país, acompanyant els fills en competicions esportives. Però no anàvem més enllà del cafè enganxat al poliesportiu.

Quan arribo al parc arqueològic, el primer que faig és intentar imaginar tot l’entorn sense cap poliesportiu, cap casa, cap carrer, cap cabina telefònica... tot i que les cabines ja són un vestigi de la història! No m’és fàcil, l’entorn està del tot urbanitzada. Entro dins d’una mina, que s’ha reproduït a mida real, per a les visites. ¿Com s’hi veien, els prehistòrics, aquí dins? “No crec que fos amb torxes: no devia ser el més adequat a causa del petit espai on treballaven i de l’escàs intercanvi d’aire amb l’exterior. El més probable és que fessin servir llànties de pedra o potser de petxina, alimentades amb greixos, olis o medul·la òssia”, em diu Mònica Borrell, directora del Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Les mines de Gavà constitueixen una amplíssima xarxa subterrània de pous, cambres i galeries explotades fa entre 6.000 i 5.000 anys per extreure’n variscita. Estan segellades per rebliments, entre els quals hi ha nombroses restes: a més d’ossos humans, s’hi han trobat fustes cremades, ossos d’animals, estris de pedra trencats i fragments de ceràmica (gerres, olles, bols i plats que es fabricaven a mà, ja que es desconeixia encara el torn; per coure-les sembla que feien servir senzilles fogueres).

La variscita, que s’extreia per fer joies, es treballava a la mateixa mina. Se sap que es feia l’operació més difícil: fer el petit forat a la pedra per poder-hi passar el fil utilitzant trepants amb broques de sílex (s’han trobat unes quantes broques). Els collarets de variscita de Gavà es van escampar pel nord-est de la península Ibèrica i pel Migdia francès.

La dieta mediterrània ve de lluny

La base de l’alimentació dels grups neolítics de Gavà era l’agricultura i la ramaderia, tot i que també practicaven la cacera, la recol·lecció i la pesca. Se sap que capturaven cérvols, senglars i conills, que collien fruites silvestres, com ara l’ullastre i la llambrusca, que són l’olivera i la vinya silvestres, respectivament, dues espècies que més endavant ja sabem que seran de gran rellevància en l’alimentació de força països mediterranis. O sigui, que la dieta mediterrània ve lluny! I pel que fa a la pesca, està ben documentada per les restes de pagre, pagell i caçó. I el marisqueig devia ser habitual: s’han trobat restes d’escopinyes, musclos, petxinots... I sípies. És probable que també s’alimentessin de rèptils com la tortuga d’aigua, i de cargols terrestres.

Algunes de les mines, un cop exhaurit el mineral, van ser reutilitzades com a sepultures. Les diferències entre els tipus de sepultures i la qualitat i quantitat d’aixovars fa pensar que som davant de les primeres manifestacions de desigualtat social en una comunitat. Com avui, hi havia diferències en la vida i en la mort.

La Mònica m’atura davant d’una de les peces estrella: la Venus de Gavà. És part d’un recipient de ceràmica, amb una representació femenina que probablement simbolitza la fecunditat. “És una reproducció -em diu-. Els objectes exposats són reproduccions; els originals estan al Museu de Gavà”.

Surto de les mines pensant que si tot plegat es va trobar fa unes dècades de manera fortuïta, bé que hi pot haver molts altres jaciments desconeguts a Catalunya. I marxo cantussejant la tonada de la cançó que vaig sentir fa uns dies: “Tot això passava abans que fóssim catalans i pels boscos i pels prats trobaves quatre gats. La mar era més blava, la ginesta feia olor i encara no es parlava de televisió...”

Garbellant un passat de fa milers d’anys

Passejant pel Parc Arqueològic de Gavà veig moviment dins d’una mina: de cop en surt un individu amb un cabàs ple de terra. Forma part d’un grup que hi està excavant. La tasca d’aquests detectius del passat no es limita a extreure terra i recuperar les restes que s’hi amaguen, sinó que a més n’anoten la posició, en fan dibuixos i fotografies, i recullen mostres de terra.

Per recuperar els elements petits, les terres extretes de l’interior de les mines són passades per una columna de garbells de diferents mides i per una màquina de flotació, que permet localitzar els elements orgànics que suren a l’aigua. “Alguns elements són de mida tan i tan petita que per estudiar-los cal tractar les mostres de sediment al laboratori. És el cas del pol·len o altres microrestes vegetals i animals, no per petites menys interessants, que es poden conservar durant milers d’anys -m’explica Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà-. Les restes recuperades i les mostres preses són inventariades, etiquetades, guardades en bosses o altres recipients i preparades per anar al departament de prehistòria de la UAB, on seran estudiades”.

El jaciment de Gavà va ser descobert el 1975 arran de les obres de construcció del barri de Can Tintorer. Després d’uns primers anys en què les terres que farcien alguns dels pous van ser extretes de forma irregular, el 1978 s’hi van fer les primeres excavacions oficials. Aviat es va veure que es tractava d’un jaciment singular i de gran importància: les úniques mines del neolític dedicades a l’extracció d’un material ornamental: la variscita.

LES CLAUS:

• Les mines de Gavà són una amplíssima xarxa subterrània de pous, cambres i galeries explotades fa entre 6.000 i 5.000 anys.
• Són les úniques del món d'època neolítica d'on s'extreia un material de valor només ornamental.