MONUMENTS DE CATALUNYA (13)

Escornalbou: De gimcana per un castell senyorial

Eduard Toda va comprar l’antic monestir d’Escornalbou i el va restaurar amb total llibertat

Daniel Romaní
5 min
Vista aèria del Castell Monestir d’Escornalbou, situat al municipi de Riudecanyes, al Baix Camp.

EscornalbouEls castells ens transporten a un passat de cavallers i princeses. Ens sonen a un món llunyà, perdut, i tanmateix ens diuen moltes coses d’on venim... i poden ser molt entretinguts. Escornalbou és un lloc ideal per fer-hi una gimcana: té un munt de sales, passadissos i racons, i el senyoreja el misteri, començant pel nom, que vol dir “corn del bou”.

Descobreix aquí la sèrie completa, actualitzada cada dia: 'Monuments de Catalunya'

Hi penso tot passejant pel claustre, quan, en girar la vista, se m’apareix una màscara xinesa. Es veu que el qui va reformar, a principis del segle XX, aquest magnífic castell per residir-hi a temporades, Eduard Toda, va col·locar set màscares xineses pel recinte per fer-ne fora els mals esperits. La gimcana, a més de buscar les set màscares, tindria com a controls imprescindibles la biblioteca, on caldria trobar entre els 5.000 llibres un volum de Jean Lafontaine, per exemple, i la cripta, on es jugaria a falsejar monedes. Temps enrere, els veïns del poble de nit sentien sorolls i veien llums i fum. “El castell està embruixat”, deien, fins que van reunir un grup de valents i van fer-hi cap per descobrir que a la cripta s’hi feia moneda falsa.

Caminant per les sales, observo les pintures enfosquides pel pas del temps i un llum d’aranya que té unes quantes bombetes enceses i unes quantes d’apagades… ¿No funcionen? ¿O està fet a propòsit per crear un ambient més misteriós? Els dubtes se m’esvaeixen quan, a la sala següent, en trobo una altra en el mateix estat. Sort que aquests dies d’estiu es fa fosc molt tard… A mi no m’hi veuran pas, a la nit, quan se senten grinyols pel vent. No m’estranya que l’esposa de Toda no hi vingués gaire, a Escornalbou. Residia a Madrid. No s’entenien gaire.

Els participants de la gimcana podrien fer de convidats del senyor Toda, que era un excel·lent amfitrió: a la casa hi ha un munt de brasers; els convidats gaudien de bons àpats, i mentre dinaven, un grup de música solia tocar des d’un balcó interior que dóna al menjador. Toda hi va acollir una pila de personalitats civils i religioses: del rei Alfons XIII al cardenal Vidal i Barraquer, passant per artistes i intel·lectuals. En una ocasió, va arribar a convidar uns 2.000 nens de pobles tarragonins en un aplec escolar amb mestres.

Feya temps que’m trotava pel cap la idea de fer la iconografia de aquell monastir sobre’l qual ningú may ha escrit rés, y vaig reunir los materials que tinch aquí en mon poder. La sola dificultat es que yo no he estat may allá dalt y per tant no sé qual es l’estat present del casal”, va escriure un jove Toda el 1885. Uns quants anys més tard, ell mateix, seguint el criteri de la seva mare, Francesca Güell, va transformar en casa senyorial els vestigis del que havia sigut castell i canònica agustiniana a l’Edat Mitjana, convent franciscà després, caserna militar (XIX) i casa de pastors per guardar-hi ramats.

“L’èxit econòmic de Toda, afavorit per la neutralitat espanyola a la Primera Guerra Mundial, va facilitar que es pogués retirar relativament jove i abocar bona part dels guanys a reformar Escornalbou”, m’explica Jaume Massó, estudiós de Toda. Recorrent el castell t’agafen ganes de saber més coses d’aquest singular i enigmàtic personatge, fill natural -reconegut judicialment- d’un alcalde de Reus, diplomàtic de carrera, viatger infatigable rere els passos d’Alí Bei, bibliòfil destacadíssim, divulgador de la cultura xinesa i home de negocis a Londres.

“Gràcies a la seva facilitat pels idiomes, va iniciar aviat una ràpida i brillant carrera consular que el va portar a conèixer llocs exòtics com la Xina o Egipte, a més d’importants ciutats portuàries i comercials europees com Càller, Hèlsinki, Londres, París o Hamburg... -m’explica Jaume Massó-. La seva curiositat i unes excel·lents aptituds el van portar a interessar-se, entre altres coses, per la vida i la cultura xineses i per l’arqueologia egípcia (va excavar la tomba intacta de Sennedjem i és considerat el primer egiptòleg català i espanyol) i també per la pervivència del català a l’Alguer”.

Josep Pla el va definir com “un home de món, que havia viscut molt, i, en el seu esperit, determinades reaccions li eren estranyes. Era un home extremadament discret, que havia convertit la discreció en el pern de la seva vida, que no semblava pas fiar-se de ningú, sobretot de les persones que li feien la gara-gara com amics”. I hi afegia: “Fou un extraordinari comprador de llibres, de documents de tot el que li pogués servir per estar informat i al dia. De vegades he arribat a sospitar si no fou el català del seu temps, no ja que n’hagués vistos i tocat més, sinó que n’hagués comprat més […]. Fou un autèntic foll de la lletra impresa i dels llibres”. Aquest any hi ha un bon motiu per visitar aquest castell, que va ser reformat -i potser també salvat- pel “foll dels llibres”: és el 75è aniversari de la seva mort.

De la Xina a Escornalbou, i molt més

Els dissabtes, a partir del 20 d’agost i fins a l’octubre, a les set de la tarda, a Escornalbou tindrà lloc la visita teatralitzada De la Xina a Escornalbou, en la qual Eduard Toda prendrà vida per explicar la seva trajectòria vital a través dels objectes i espais de la seva residència d’estiu. És una bona proposta per conèixer aquest reusenc polièdric, diplomàtic, escriptor i moltes coses més.

La visita teatralitzada és una de les nombroses propostes que aquest estiu ha programat al monument l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del departament de Cultura, que és qui el gestiona. En col·laboració amb les institucions i entitats del territori, l’Agència es dedica a fer visible el ric patrimoni cultural de Catalunya, dinamitzar-lo, socialitzar-lo i acostar-lo a la ciutadania i a l’entorn local.

La tipologia d’activitats d’enguany gira entorn de quatre grans àmbits: la música, el diàleg entre el patrimoni i les arts (arts escèniques, gastronomia, cinema, etc.), la recreació històrica i les activitats infantils i familiars.

N’hi ha de noves i d’altres de molt consolidades, com el Festival de Música de Sant Pere de Rodes, la Schubertíada de Vilabertran i les sessions de música de cambra, tango, gòspel i jazz dels monuments de les comarques tarragonines.

Les activitats s’han incrementat en nombre respecte a l’any passat per diversificar l’oferta i donar resposta a la demanda i a la bona acollida que té entre la gent aquest tipus de programació cultural. L’estiu del 2015, les activitats programades van rebre prop de 30.000 usuaris.

LES CLAUS

  • Eduard Toda va transformar en casa senyorial els vestigis del que havia sigut, durant l’Edat Mitjana, castell i canònica agustiniana i, a l’edat moderna, convent franciscà, caserna militar al segle XIX i posteriorment casa de pastors per guardar-hi els ramats.
  • Enguany s’escau el 75è aniversari de la mort d’Eduard Toda, que va ser diplomàtic de carrera, viatger infatigable rere els passos d’Alí Bei, un dels bibliòfils més grans de la història de Catalunya, divulgador de la cultura xinesa i exitós home de negocis a Londres.
  • A la biblioteca del castell s’hi conserva una interessant col·lecció de 5.000 llibres.
stats