Un Nadal de plena normalitat

Per Nadal cada ovella al seu corral. Aquest 2022 sembla que, per fi, podrem gaudir d’un Nadal com els d’abans amb els nostres éssers estimats sense cap limitació numèrica i tot recuperant aquelles trobades i tradicions que el covid-19 havia suspès temporalment. Fires i mercats nadalencs ja fa dies que han obert les portes en diversos municipis del territori, les cases ja han començat a engalanar-se per als dies que s’apropen, els més planificadors també han començat a rumiar amb quins àpats sorprendran els convidats –els més previsors fins i tot ja en deuen haver comprat els ingredients!–, els nanos ja deuen haver sortit a buscar el seu tió al bosc i el deuen estar fent engreixar perquè els cagui bé la nit de Nadal, el raïm correrà arreu la nit de Cap d’Any, i així mil i un costums que grans i petits desitjàvem reprendre amb normalitat després d’un parell d’anys en què ens vam haver de cenyir a la realitat sanitària. El colofó, com sempre, el posaran les cavalcades dels Reis d’Orient, la tarda del 5 de gener, i el tradicional tortell de Reis, que les famílies degusten el 5 o el 6 de gener, després del corresponent intercanvi de regals. Però, ep!, no correm tant, que això tot just comença!

Entre l’optimisme i el seny

Tot i l’optimisme que plana arreu, hem de ser conscients que cal continuar tenint seny a l’hora de reunir-nos amb gent, especialment en contextos multitudinaris com poden ser fires i mercats nadalencs, pistes de gel, centres comercials, teatres i cinemes, concerts, cavalcades, etc. Des del departament de Salut apunten que “cal ser prudents a l’hora d’aventurar-nos a parlar de com serà la situació epidemiològica durant aquestes festes”, per la qual cosa “per ara les recomanacions de prevenció del covid-19 són les mateixes de sempre: mantenir una bona higiene de mans, fer un ús correcte de la mascareta quan sigui necessària i evitar espais concorreguts on es puguin produir aglomeracions”. Al Canal Salut també insten a continuar tapant-nos la boca i el nas al tossir o esternudar, i ventilar sovint els espais tancats. Enguany la novetat serà que l'aïllament domiciliari, l'altra gran mesura per aturar la propagació del virus, no és obligatori per a la població general en cas de contraure la infecció, independentment de si es tenen símptomes o no. “Malgrat això –alerten des de Salut–, si es desenvolupen símptomes convé quedar-se a casa fins que desapareguin”.

El seny també sembla haver estat la tònica en un altre dels moments que marquen l’inici del compte enrere nadalenc, com és el Black Friday. I és que aquest 2022 el tradicional tret de sortida de les compres nadalenques sembla haver-se descafeïnat una mica. Així ho revela l’Estudi d’Intenció de Despesa en Black Friday que l’Observatori Cetelem va presentar fa un parell de setmanes i que recollia com el 48% dels espanyols enquestats tenien intenció de fer compres coincidint amb la jornada, tres punts per sota que el 2021, si bé la despesa prevista era de 279 €, un 7% superior. Pel que fa a aquesta intenció de compra, la professora de màrqueting dels estudis d'economia i empresa de la UOC Gisela Ammetller esmenta un parell més d’estudis que reflecteixen certa incertesa. D’una banda, l’estudi de Tandem-Up, que rebaixa en 100 € la xifra aportada per Cetelem i situa la despesa mitjana en 183 € i, de l’altra, la previsió de Black Friday Global, que la situa en un punt entremig de 210 €.

Capejar una possible pèrdua de poder adquisitiu

Segons un altre estudi recent, el de Consum Nadalenc 2022 de Deloitte, l’estimació de la despesa nadalenca per llar aquest 2022 és de 634 €, i se situa en la línia de la del 2021 (631 €). L’estudi també revela que tot i l’aparent bonança, un 30% dels enquestats hauran de reduir el pressupost arran de la pujada del cost de la vida (54% dels casos), de l’empitjorament de la seva situació personal o financera (48%) o de la inestabilitat econòmica (37%). Tal com apunta Ammetller, la gent és conscient de la pèrdua enorme de poder adquisitiu “i no només les persones de classe baixa o mitjana-baixa, sinó també d’altres estatus més elevats i, en especial, bona part de la població de la classe mitjana predominant”. Això, a parer d’Ammetller, “pot fer per exemple que més gent compri llagostins congelats i no frescos, canviï plats del menú tradicional per altres àpats més econòmics o opti per una despesa en regals més baixa”.

Però no significa que tothom actuï de la mateixa manera, i és que, en paraules de la professora, “hi haurà gent que decidirà destinar part de l’estalvi al Nadal, i d’aquesta manera minimitzar canvis respecte a altres anys, tot i que representi un cost d’oportunitat per a un futur proper, mentre que altres seran més prudents en el consum i optaran per alternatives globals de despesa, com per exemple regalar una bicicleta al seu fill però, en canvi, descartar altres regals que comporten també un cost important, com Legos o Playmobils de moltes peces”.