Cap de Creus

Entre la terra i el mar, el cap de Creus, el primer parc maritimoterrestre del país, és un espai de gran bellesa

Cap de Creus

Entre la terra i el mar, el cap de Creus, el primer parc maritimoterrestre del país, és un espai de gran bellesa. Està dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que hi apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial. Ja en l’origen, però, el cap de Creus era ben especial, ja que dins de la unitat dels Pirineus, juntament amb el Canigó, la Pica d’Estats, la Vall d’Aran i la Cerdanya, forma el que es coneix com zona axial, la qual correspon a la zona formada per les roques més antigues de l’era primària o paleozoica, i constitueix l’eix orogràfic de la serralada.

És, doncs, una llengua pirinenca que ha acabat sent el punt més oriental de la península Ibèrica, que separa -i genera- dos grans golfs com el de Roses, al sud, i el de Lleó, al nord. La superfície total del parc és de 13.886 ha, 10.813 ha de les quals corresponen a la part terrestre i 3.073 ha, a la marina. A la zona terrestre s’estableixen tres paratges naturals d’interès nacional (PNIN): al nord, el del cap Gros-cap de Creus; al sud, el de la punta Falconera-cap Norfeu, i, a l’oest, el de la serra de Rodes; també tenen la mateixa condició totes les illes i illots situats dins l’entorn marí del parc natural.

Els dos primers inclouen, a més, dues reserves naturals integrals (RNI), la del cap de Creus amb les illes de s’Encalladora i la Maça d’Or, i la del cap Norfeu, així com la cara externa de s’Encalladora, l’única marina de tot Catalunya. Són tres de les sis RNI del país, i les dues terrestres ho són pels seus valors geològics (les altres tres de la resta del país ho són per la fauna).

FLORA I VEGETACIÓ

L’activitat humana i els peculiars factors climàtics del cap de Creus condicionen la seva coberta vegetal. Cal tenir present que bona part del terreny no és més que una immensa vinya abandonada assentada en feixes sostingudes per murs de pedra. Igualment, la utilització de l’espai per a pastura ha ocasionat repetits incendis, que han marcat el paisatge. A més, la freqüència i persistència del vent fort, sobretot de tramuntana, que eixuga l’ambient i aporta salinitat a les plantes i el sòl, condicionen una vegetació peculiar que s’hi adapta.

Les espècies arbòries no ocupen gaire extensió; les més freqüents són el pi blanc i la surera. De manera molt puntual en algunes rieres trobem l’om, el freixe, el vern, l’avellaner o els salzes i, per estrany que sembli, també castanyers. Als llocs més obacs i arrecerats hi apareixen l’alzina i el roure martinenc. Les màquies i les brolles, amb tot, ocupen la majoria de la superfície i les espècies més freqüents són el llentiscle, el càdec, el bruc boal i d’escombres, l’estepa negra, la borrera i la blanca i l’argelaga negra.

A la zona litoral, hi trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinitat, les quals constitueixen sens dubte la vegetació més interessant del parc i que no es troben enlloc més del litoral català. Les espècies més característiques són l’armèria del Rosselló, les ensopegueres i, sobretot, sèseli de Farreny, una autèntica joia botànica, ja que no es troba en cap altre lloc del món. Al parc també hi ha 13 plantes (una és marina: zostera), i 2 líquens amenaçats, i unes quantes més d’estrictament protegides, cosa que mostra el gran interès i particularitat de la flora de l’espai.

FAUNA

De la fauna terrestre invertebrada del parc destaquen tres espècies que pel seu interès han estat protegits. Són l’heteròpter Campylosteia serena i, sobretot, el coleòpter Pseudochlamys raholai i el cargol Mastigophallus rangianus, totes dues, espècies endèmiques del cap de Creus.

Les poblacions d’amfibis estan molt ben representades amb poblacions de gairebé totes les espècies presents al país, des de la menuda reineta fins al gripau comú. És interessant, també, la presència, encara que escassa, de la tortuga mediterrània i la de rierol. Altres rèptils freqüents són el llangardaix o el dragó.

Els ocells són, però, el més destacat de la fauna vertebrada terrestre. Per les característiques geogràfiques i botàniques ja esmentades, el cap de Creus és un indret privilegiat pel que fa a l’observació d’ocells, especialment a la primavera i la tardor, quan es produeixen els moviments migratoris. I amb relació als ocells marins, l’entrada d’uns 14 km mar endins el configuren com el millor lloc de Catalunya per veure’ls des de terra.

Als penya-segats podem observar l’àguila cuabarrada, el falcó pelegrí o el duc. D’ocells pròpiament marins trobem diverses espècies de gavines, el corb marí emplomallat, les baldrigues, els xatracs o el mascarell.

El fons marí és molt ric, gràcies a la poca contaminació de les aigües. És notable la presència de corall vermell i de gorgònies. El llamàntol i la llagosta fan companyia a una bona varietat de peixos, entre els quals, el sard, l’oblada, la salpa, l’escórpora i el nero.

 

PREGUNTES FREQÜENTS

  • PER ON S’ENTRA AL PARC NATURAL?

Per qualsevol dels vuit municipis que el delimiten. Si hi anem en cotxe per l’AP-7, de Barcelona a la Jonquera, hem d’agafar la sortida número 4 (Figueres Sud), i de la Jonquera a Barcelona, la sortida número 3 (Figueres Nord). Des de Figueres hem de seguir les indicacions que ens duen a Llançà o bé a Roses.

Per la carretera A-2, de Barcelona a la Jonquera, hem d’anar fins a Figueres i agafar després l’A-26 de Figueres a Llançà o bé la C-260 de Figueres a Roses.

Si hi anem en ferrocarril, hem d’agafar la línia Barcelona-Portbou. Només dos dels vuit municipis del parc tenen parada: Llançà i Vilajuïga.

Si hi anem amb autobús, hem d’agafar les línies que des de Figueres arriben a les poblacions del parc natural, de la companyia Sarfa.

Consulteu l’aplicació per conèixer l’itinerari de casa vostra al parc natural a l’apartat Accés al Parc.

  • COM ES VA AL FAR DEL CAP DE CREUS?

Si hi anem en vehicle hem d’anar a Cadaqués. A partir d’aquí cal seguir les indicacions que ens duran al far del cap de Creus. També hi podem accedir a peu pel camí vell del cap de Creus, que s’agafa des de Portlligat.

  • QUIN ÉS EL TRAÇAT ACTUAL DEL GR-92?

El GR-92 connecta el Port de la Selva amb Cadaqués (de 5 a 6 hores). A partir de l’ermita de Sant Baldiri cal que seguim la senyalització vertical i no el traçat que es defineix en alguns mapes vells. A la zona també hi ha el GR-11, que travessa el Pirineu; recorre els municipis de Llançà, el Port de la Selva, passa pel monestir de Sant Pere de Rodes, Selva de Mar i novament el Port de la Selva per arribar al seu final o inici a la punta del cap de Creus. Els senyals són blancs i vermells.

  • VAIG AMB NENS PETITS. QUINES RUTES PODEM FER?

Hi ha diverses rutes senzilles i de nivells diversos en diferents municipis del parc. Cal informar-se’n als centres d’informació del mateix parc o a les oficines de turisme dels municipis. Penseu que al parc el terreny no és planer, i que no sempre trobarem llocs d’ombra. Cal anar ben calçat i portar aigua.

  • QUÈ PODEM VISITAR A L’ENTORN DEL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES?

Com tots els museus d’Europa, dilluns el monestir és tancat. És interessant visitar l’ermita de Santa Helena i el castell de Sant Salvador de Verdera, on tindrem una visió de 360° del parc natural i la plana empordanesa. Hem de tenir molta cura de no deixar que els nens pugin sols al castell, perquè hi ha zones de penya-segat que poden ser perilloses. A l’àrea recreativa de Mas Ventós hi ha també un mirador, molt més accessible, per veure tota la plana.

  • EL PARC TÉ BOIES D’AMARRATGE PER A EMBARCACIONS?

Repartides pel parc natural marítim hi ha un total de 40 boies, de color groc; són prioritàriament per als clubs de busseig, però no són exclusives per a aquests. Hem d’evitar tirar l’àncora de l’embarcació sobre prats de posidònia, planta protegida i que representa un gran benefici per al medi natural marí i com a zona de creixement de moltes espècies de peixos comercials.

  • PODEM CIRCULAR AMB VEHICLE PER TOTS ELS CAMINS DEL PARC NATURAL?

Quan veiem una tanca i un senyal de prohibició a la circulació motoritzada se’ns està dient que aquella pista no forma part de la xarxa viària bàsica del parc i, per tant, no podem passar (en bicicleta i a peu, sí). Sense tanca ni cartell, podem passar. Amb el nivell 3 del pla Alfa de l’Infocat per risc extrem d’incendis activat es restringeix l’accés a peu i en vehicle a tots els camins i pistes forestals del parc.

  • PUC PRACTICAR BTT PELS ITINERARIS DEL PARC?

El parc té dues rutes per fer en bicicleta, amb un total de 43,8 km. No tots els itineraris són aptes per a bicicleta.

  • ES POT ACAMPAR AL PARC?

La normativa estableix que, en tot l’àmbit del parc, com a mesura de protecció, està prohibit acampar-hi. Com a excepció, en el cas d’activitats amb infants i joves, és permesa l’acampada temporal en les zones de protecció de parc natural i d’ordenació específica, sempre amb l’informe preceptiu de l’òrgan gestor amb relació a l’emplaçament escollit.

Informació de servei

Parc Natural del Cap de Creus

Palau de l’Abat

Monestir de Sant Pere de Rodes

17489 El Port de la Selva

Tel.: 972 19 31 91

Fax: 972 19 31 92

parcsnaturals.gencat.cat/ca/cap-creus

facebook.com/PNCapDeCreus

 

El + vist

El + comentat