Joaquim Coello: “El món necessita optimisme, pensar que les coses canviaran”

Entrevista al President de la Fundació Carulla

Joaquim Coello és president de la Fundació Carulla des del setembre del 2016. És enginyer naval i té un màster de l’Iese. Té una àmplia experiència en el món empresarial i una marcada sensibilitat pel món cultural i social.

Com valora els primers mesos al capdavant de la Fundació?

Tot i que ja estava vinculat a la Fundació com a membre del Patronat, és una nova experiència, interessant i divertida, encara que a vegades tinc la sensació que no faig prou i que el procés d’adaptació que estem fent hauria de ser més ràpid. Estem en un moment de transició, passant de la segona a la tercera generació Carulla, i volem rellegir la nostra missió en clau del que necessita el país avui. La Fundació Carulla existeix des del 1973 i cal adaptar els objectius de sempre a la realitat del present.

En una societat on tot va tan ràpid, com saben el que ens interessa?

No donem res per sobreentès perquè segurament ens equivocaríem. Volem ser capaços de copsar i encapsular l’interès de les noves generacions. De fet, la nostra activitat és de contacte directe i diàleg constant amb la societat, i a la propera etapa encara volem potenciar-ho més. Amb els Premis Baldiri Reixac, per exemple, aconseguim un diagnòstic del món educatiu, i els Premis d’Actuació Cívica ens ajuden a saber què està passant i què és el que preocupa.

Segueixen fidels als principis fundacionals?

Per descomptat. Tenim clar que som una fundació cultural, entenent la cultura en sentit ampli i com a motor de transformació social. El focus de la nostra fundació és la cultura, que engloba l’educació i els reptes socials. La missió és la mateixa però actualitzada a avui dia. Estem fent balanç del que hem fet fins ara, com hem evolucionat, quins són els nous reptes del país, debatent i preguntant què hauríem de fer… I un cop finalitzat aquest procés establirem una sèrie de línies de treball que ens faran reformular projectes. A partir de la tardor tenim previst acabar el nou pla estratègic i desplegar-lo.

Per què sorgeix l’Observatori dels Valors?

Creiem que una fundació com la nostra, amb l’objectiu de fomentar la cultura i el sentit de pertinença, està lligada als valors. La missió més important d’una fundació és transmetre els seus valors a partir d’una societat canviant. Volem ser més catalitzadors del canvi, no només reconeixedors, per això impulsem i donem suport als projectes que tenen aquests objectius de canvi.

Acaben de publicar el quart Anuari dels valors. El 2016 els populismes i la postveritat són els grans protagonistes. Justament una de les causes del populisme és la crisi de valors.

Sí, però estic convençut que els valors s’acabaran imposant. Els valors ens permeten saber per què lluitem i què volem canviar de la societat. No hem de tenir por de la irrellevància o de la maldat, els populistes sí.

Theresa May i Donald Trump han apel·lat a valors identitaris i de seguretat. Sembla que recórrer als instints més primaris funciona.

Més enllà del populisme, l’apriorisme i la inflexió, hi ha valors estables en el temps, sòlids i útils per a la ciutadania. La veritat, l’ètica i la responsabilitat s’acaben imposant. Circumstancialment el populisme pot fer forat, però mai a llarg termini.

El veig molt optimista.

Qui recordarà May o Trump d’aquí cinc anys? Les bones persones que transformen el món són les que es recorden: Roosevelt, Churchill, De Gaulle, Mandela, Gandhi. Esclar que hi ha hagut molts desastres i a vegades costa imaginar que hi ha una solució. Però és un error, sempre hi ha possibilitats de canvi, l’esperança hi ha de ser sempre. El món necessita optimisme, pensar que les coses canviaran. Has de tenir el convenciment que el que és bo sempre s’acaba imposant.

Més continguts de