De l’agricultura ecològica a l’agricultura regenerativa

Aquest nou sistema de conreu s’obre pas, especialment en el món de la vinya. A la DO Penedès, cellers com Família Torres l’han començat a aplicar i en fan bandera

4 min
La Finca Milmanda, del celler Família Torres, on s'aplica l'agricultura regenerativa

L’agricultura regenerativa és el sistema de conreu de la terra que ha deixat fins i tot obsolet el concepte de sostenibilitat o agricultura ecològica, perquè els acaba englobant. Llibres com Arrelats a la terra, de Francesc Font (Tigre de Paper), o el documental Kiss the ground, de l’australià Darren J. Doherty, n’han divulgat els fonaments.

“Mira com estan els solcs, fa anys que no els conreem”, explica Miquel Torres, director general de Família Torres entre les vinyes de Mas la Plana, situades a Pacs del Penedès, on hi ha el Centre d’Interpretació de Visites i on el celler ha inaugurat un restaurant prop de les vinyes, amb vistes a Montserrat. No conrear la terra és un dels passos que proposa l’agricultura regenerativa, que assegura que el volteig de la terra és un error perquè destrossa la vida que hi ha. En els quinze o vint centímetres primers de la superfície hi ha la vida que el llaurat destrossa. “Si hi enfonsem els dits ho podem comprovar fàcilment”, assenyala Miquel Torres.

Al costat de les vinyes de Mas la Plana hi ha un hort, que conrea amb el mateix sistema de producció aliments de temporada: “També és una de les propostes de l’agricultura regenerativa, que hi hagi biodiversitat de productes conreats els uns al costat dels altres”. Fa molts anys que al voltant de les vinyes, ben properes, es van plantar rosers perquè es va comprovar que les flors agafaven les mateixes malures que la vinya i, per tant, es podia actuar a la vinya comprovant primer el que passava als rosers. Però tenir-hi un hort a prop és una altra història, va sobre la biodiversitat que aporta a la vinya tenir-hi a prop conreus de tomàquets, patates, cogombres i altres productes que seran diferents en el cicle de la vinya. “Nosaltres els collim per al restaurant, que és a tocar, i per tant acabem tancant el cercle”, diu Miquel Torres, que comenta que ha mirat el documental de Netflix, ha llegit el llibre del pagès Francesc Font i que, a més, s’ha format amb cursos sobre agricultura regenerativa.

De fet, en els últims anys confessa que s’ha format més en viticultura que en economia, la formació primigènia amb què es va graduar als EUA. “Fins i tot he arribat a pensar que em vaig equivocar d'estudis, perquè m’hauria agradat més estudiar enologia des del principi, però ho he pogut fer després, amb màsters especialitzats i amb formacions constants”.

A pocs metres de les vinyes de Mas la Plana i de l’hort hi ha unes muntanyes de fems. “Hi han de ser, són importantíssimes per anar-ho aplicant al terra de les vinyes i de l’hort, perquè la terra està viva”. El concepte de terra viva és essencial en l’agricultura regenerativa, batejada d’aquesta manera perquè ha demostrat que, en comptes d’emetre CO2, en captura. Per això regenera. En paraules del pagès Francesc Font, “l’agricultura regenerativa es basa en potenciar els processos naturals, prioritzant per exemple les fonts d’energia renovable com el sol en lloc dels combustibles fòssils. Es basa en caminar alineats amb la natura aprofitant-ne els mecanismes, i intentar no anar-hi mai en contra [...]”. Dit amb unes altres paraules, “l’agricultura que regenera és un concepte, una forma de treball i de vida que engloba disciplines com la biodinàmica o l’agricultura ecològica [...]”.

A la pràctica hi ha el fet de no llaurar, però també no fer servir mitjans químics (fitosanitaris o fertilitzants de síntesi química), i alhora aconseguir augmentar els nivells de la matèria orgànica de la terra. “L’ús correcte dels animals de pastura, les cobertes vegetals o els adobs verds i l’aplicació de productes orgànics són algunes de les pràctiques que proposa l’agricultura regenerativa per millorar la terra”, explica Francesc Font al llibre Arrelats a la terra.

Treballadors de Torres a principis del segle XX

Mas la Plana no és l’únic vi procedent d’agricultura regenerativa. “També l’apliquem a Mas de la Rosa (a la DOQ Priorat) i Milmanda (DO Conca de Barberà), i en pocs anys en cinc-centes hectàrees més”, diu Miquel Torres, que comenta que l’objectiu final és introduir-ho a totes les vinyes. De fet, els vins Milmanda, Mas la Plana i Mas de la Rosa (juntament amb Reserva Real i Grans Muralles) formen part de la col·lecció Antologia Miguel Torres, dels quals han posat al mercat les anyades 2018 i 2017.

“És el denominador comú d’aquests vins fidels a l’origen, en els quals la natura s’expressa sense interferències”, diu Miquel Torres, que remarca la importància de les anyades per captar-ne les diferències entre un i un altre. En aquest sentit, el director general comenta que en els últims anys han començat a enregistrar vídeos a les mateixes vinyes per explicar com ha sigut l’anyada i la verema. Uns documents visuals que tenen per objectiu arxivar en un nou format la història del celler, que ha complert cent cinquanta anys i ha pogut publicar un volum en gran format amb desenes de fotografies conservades sobre el seu passat.

stats