El pulmó alimentari de l'àrea metropolitana, el Parc Agrari del Baix Llobregat

Repartit entre 14 municipis, des del Prat de Llobregat passant per Sant Boi, Viladecans i el Papiol, el parc és un territori viu, on desenes d'agricultors i ramaders treballen cada dia per oferir producte fresc a la ciutadania i mantenen viu l’ofici i la tradició agrària i ramadera a tocar de la ciutat. Entre tots els cultius que hi prosperen, destaca la carxofa del Prat, que s'ha convertit en símbol de la identitat agrícola de la zona i ambaixadora gastronòmica del Baix Llobregat. Tot plegat, damunt d’un sòl molt valorat per la seva fertilitat, irrigat per la xarxa de reg del Llobregat. També hi ha producció ramadera (aviram, porcí i oví).

Malgrat estar envoltat d’infraestructures com l’aeroport i l’autovia, el parc manté una activitat agrícola i ramadera viva, sòlida i adaptada als temps. És un espai que ha sabut preservar-se, donar sentit a la seva pròpia història i projectar un model de futur sostenible que reivindica la importància d’una alimentació basada en un producte de proximitat i respecte pel territori.

Un territori que ha resistit

Els camps del Baix Llobregat han alimentat el territori durant segles. Molt abans que el soroll dels avions i l'asfalt modelessin el delta, aquest territori ja era un mosaic de pastures i de conreus que subministrava hortalisses i fruita fresca als mercats de la ciutat. La relació agrícola i ramadera entre el delta del Llobregat i Barcelona es remunta, com a mínim, al segle XIX, quan la capital catalana vivia un creixement demogràfic sense precedents i necessitava reforçar el seu abastiment alimentari. Durant el primer terç del segle XX, el delta va convertir-se en un actor clau de les exportacions de verdura i fruita a Europa, amb productes com la carxofa i el préssec primerenc.

Als anys noranta, però, el futur d’aquest paisatge agrícola i ramader va quedar en entredit. L’expansió urbana i industrial, sumada a la construcció d’infraestructures estratègiques com l’aeroport i les vies de comunicació amb Barcelona, amenaçava la continuïtat de l’activitat. Davant d’aquest risc, l’any 1998 es va constituir el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat amb un objectiu clar: garantir la preservació, la gestió i la dinamització d’un espai agrícola i ramader únic a tocar de Barcelona.

“Tenim un dels sòls més productius de Catalunya”, recorda Helena Perxacs, gerent del Consorci del Parc Agrari. I afegeix que les decisions que es prenen avui són decisives no només per a la pagesia i la ramaderia, sinó també per a tota l’àrea metropolitana: “El parc agrari no només produeix aliments de qualitat, sinó que també compleix un paper essencial en la mitigació del canvi climàtic”.

Generacions de pagesos

El present del parc passa per mans com la d’Imma Tugas, pagesa ecològica i hereva d’una nissaga de cinc generacions dedicades al camp. Ella, però, no sempre va tenir clar que acabaria produint horta. Va ser arran de la pandèmia que va tornar a vincular-se amb la terra familiar: “Vaig començar a dedicar-m’hi plenament durant la pandèmia, quan vaig entendre que alimentar la gent cuidant la terra era la feina més digna del món”, explica.

A la seva finca, al terme de Viladecans, tot el seu conreu és ecològic. A l’hivern hi creixen verdures de fulla –com escaroles, bledes i enciams–, mentre que a l’estiu hi predominen els tomàquets, els melons i les síndries. Darrerament, ha incorporat el cultiu del moniato dins de projectes de regeneració del sòl, que consisteix en aplicar una quantitat important de restes de poda de cultius llenyosos per augmentar la matèria orgànica del sòl.

El seu negoci és un exemple d'integració territorial. Gairebé la meitat de la producció arriba directament als menjadors escolars de proximitat. “És una manera de sembrar futur: que els nens creixin menjant productes sans i locals”, diu. Tot i això, no s’està de denunciar-ne les dificultats: “Falten ajudes per renovar maquinària, per millorar els camins i per fer front a gelades i pedregades. La pagesia és clau per al territori i necessita més suport real”.

El relleu generacional

Un dels grans reptes que afronta el Parc Agrari del Baix Llobregat és el relleu generacional. Germán Rodríguez, més conegut com a Nano Farinetes, és una de les poques excepcions que trenquen aquesta tendència.

Amb trenta anys i tretze hectàrees en producció –que ben aviat en seran quinze–, Rodríguez és un dels pocs joves que ha decidit quedar-se a la terra. Va començar amb només dinou anys.

Rodríguez assenyala un problema de percepció: “La societat es pensa que el pagès és com fa quaranta anys: una persona sense estudis, que no es guanya la vida i que treballa moltíssim”. Aquesta visió estereotipada, diu, desmotiva les noves generacions a incorporar-se al sector. “Els joves veuen per la tele que tot són problemes i que sempre estem enfadats. No hem sabut transmetre bé el que fem, ni la importància de la nostra feina”.

Tot i les dificultats, Rodríguez reivindica el camí recorregut. Va començar amb dues hectàrees i, avui, ha consolidat un projecte que combina tradició, innovació i sobirania alimentària. I una de les coses que més valora és poder continuar compartint la feina amb el seu avi: “Vaig començar aquesta aventura amb el meu avi i encara hi és”.

Producte de proximitat

“Som el rebost de Barcelona”, afirma Agustí García, pagès i president de la Cooperativa Agrícola del Prat de Llobregat. Amb aquesta frase, García resumeix una realitat sovint ignorada per molts consumidors urbans: una part considerable de les hortalisses fresques que arriben a la ciutat es cultiven als camps del Parc Agrari.

“La ciutadania ha de confiar més en nosaltres. Comprant als pagesos, obtenen producte fresc, acabat de collir i amb una petjada ecològica mínima”, defensa García, que lidera una explotació familiar de 56 hectàrees. Per a ell, el futur passa per reforçar el vincle entre productors i consumidors, construir confiança i apostar per producte de proximitat.

El sistema de marca col·lectiva Producte Fresc, impulsat pel Consorci, vol certificar la qualitat i la procedència d’aquests aliments. “Quan compres un enciam del Parc Agrari, no només compres una hortalissa, sinó també el treball d’una pagesia arrelada i la preservació d’un territori”, explica la gerent, Helena Perxacs.

Per reforçar el vincle entre producte i territori, el Parc Agrari impulsa iniciatives com Sabors de l’Horta. Aquesta campanya elabora una guia de restaurants que compten amb la certificació Sabors de l’Horta, que garanteix que els plats que ofereixen estan elaborats amb productes identificats amb el segell Producte Fresc, és a dir, aliments locals, de proximitat i de temporada provinents del Parc Agrari. D’aquesta manera, aquests productes no només arriben a les llars, sinó que també es converteixen en protagonistes de la cuina local i reivindiquen la connexió viva entre el camp i la taula.

Un espai que equilibra ciutat i natura

La importància del Parc Agrari del Baix Llobregat transcendeix la seva funció alimentària. És també un gran pulmó verd que actua com a regulador climàtic i ambiental en una de les zones més urbanitzades del país. Segons Perxacs, “el parc ajuda a reduir l’illa de calor, millora la qualitat de l’aire i regula l’aigua”.

Aquesta funció ambiental, sovint invisible, és vital per a la resiliència de l’àrea metropolitana. En temps de canvi climàtic, espais com aquest són imprescindibles: mantenen el sòl viu i ofereixen un contrapunt ecològic a la densitat urbana.

“L’alimentació no és només una compra, sinó que també és una manera de cuidar la salut i el territori”, reflexiona la pagesa Imma Tugas, que recorda que cada hortalissa que arriba a taula des del parc porta al darrere una història concreta i un compromís amb el futur.