SANT JORDI 2017
Microsites 22/04/2017

Les tecnologies canvien els hàbits però no generen lectors

YouTube i Instagram incentiven la interacció però també la uniformitat

Sílvia Marimon
4 min
Les tecnologies canvien els hàbits però no generen lectors

BarcelonaLa jove booktuber recomana llibres des de la cuina de casa seva al canal de YouTube Cuinant literatura vlog. Un dels últims títols que descriu, mentre prepara un pastís literari, és La banda de Zoé. A l’altra banda de l’Atlàntic, la youtuber mexicana Fátima Orozco arrasa: la seva ressenya de Cinquanta ombres d’en Grey ha aconseguit més de 338.000 visites. Fa temps que els lectors d’entre 13 i 29 anys publiquen vídeos, participen en fòrums, creen grups de WhatsApp i escriuen a Twitter per compartir els sentiments que els provoca un llibre. I el fenomen no deixa d’augmentar: els lectors en suport digital, segons dades del Gremi d’Editors, va passar del 47,7% el 2010 al 66,6% el 2015. El que més es llegeix, però, no són llibres ni premsa sinó webs, blogs i fòrums (51,5%). La franja més activa és la de 14 a 24 anys.

¿La socialització que possibiliten les xarxes pot ser un possible esquer cap a la literatura sobretot durant l’etapa adolescent? “És un possible esquer però ara per ara no crec que les noves tecnologies incentivin la lectura perquè des que existeixen no ha augmentat el nombre de lectors però tampoc la perjudiquen”, explica Mireia Manresa, del grup de recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona (GRETEL). “Ara bé, les tecnologies -la xarxa en particular- sí que modifiquen notablement les pràctiques lectores i configuren lectors molt més actius, socials i implicats en la literatura”, afegeix.

L’imperi de les majories

A la xarxa, a nivell global, la paraula escrita ha perdut força perquè els blogs amb ressenyes literàries han sigut desplaçats pels vídeos. Marta Botet, que ara té 17 anys, es va estrenar com a booktuber als 11 anys: “Vaig començar amb un blog escrit perquè volia transmetre la meva passió pels llibres i poc després vaig crear el meu primer vídeo”, explica. “M’ho passo millor fent vídeos, puc incorporar la gestualitat i tinc més impacte”, explica. Botet confessa que ella a l’hora d’escollir els llibres opta per una via més tradicional: li agrada passejar-se per les llibreries. El seu, però, és un club minoritari perquè hi ha molt pocs booktubers en català: “No hi ha una continuïtat i molts es passen al castellà”, admet Botet.

“El fenomen booktuber és sobretot en castellà i en anglès. En català són quatre gats, perquè la indústria de l’entreteniment funciona sobretot en llengües majoritàries”, reflexiona Gemma Lluch, professora de filologia de la Universitat de València. “Els adolescents, quan tenen una tauleta o un mòbil, no acostumen a escollir la lectura sinó altres formes d’oci”, afegeix. “Caldrà estar atents a l’impacte de les tecnologies en la lectura literària de les noves generacions, dels que ara cursen parvulari o cicle inicial de primària -apunta Manresa-. Segons els estudis que s’han fet entre nens de 0 i 8 anys, l’ús de les tauletes en aquestes edats és freqüent i les activitats que trien els infants són mirar vídeos a YouTube o jugar amb la Play”, afegeix Manresa.

Recomanacions estereotipades

Amb internet es pot accedir a qualsevol lector del món. Anna Pardos escriu ressenyes literàries i cròniques, i fa vídeos des de la seva pàgina web Paraula de Mixa. Dialoga amb altres lectors a través de fòrums, WhatsApp, Twitter o YouTube. Participa també en el fòrum internacional del seu autor preferit, Terry Pratchett: “Parlar amb gent de diferents països ha sigut una experiència enriquidora que no canviaria per res”, explica. Quan fa una ressenya diu que intenta explicar com l’ha fet sentir el llibre.

Internet és una finestra al món i permet viatjar virtualment per tots els continents, però no diversifica la lectura sinó que la homogeneïtza: “Hem constatat que acostumen a fer recomanacions molt tòpiques i que abunda la literatura comercial”, diu Manresa. “És mentida que a internet no hi ha mediació. Certament no hi ha la mediació d’un docent o d’un bibliotecari, sinó que hi ha una mediació líquida, hi ha Amazon, per exemple”, detalla Lluch.

Els recursos que donen les noves tecnologies, a banda de compartir opinions, són molts però potser encara no es coneixen prou i tampoc s’utilitzen gaire . “A les escoles potser no s’incorporen prou les tecnologies per fer conèixer tot el que s’hi pot fer -explica Manresa-, tampoc per formar lectors digitals o que incorporin estratègies de lectura adequades per llegir la multimodalitat”.

TREURE SUC A LA XARXA

Laboratoris a les biblioteques

¿Crear un conte utilitzant una gran pantalla de projecció i interfases gestuals? ¿Interactuar amb biblioteques i museus d’arreu del món? ¿Crear art multimèdia? Tot això és possible al Living Lab de la Biblioteca de Volpelleres Miquel Batllori de Sant Cugat, un projecte que vol experimentar noves formes d’interacció amb la cultura amb els usuaris de la biblioteca.

Lectures lliures i amb premi

Legiland és una plataforma digital per motivar els nens i nenes a llegir. “Tots sabem que la lectura obligatòria desmotiva, la nostra plataforma proposa una pràctica lectora lliure certificada”, detalla Héctor Ruiz, un dels creadors de la plataforma. Al catàleg hi ha uns 200 llibres que sorgeixen de les propostes de les institucions oficials i d’enquestes a estudiants i professors. A mesura que llegeixen, els lectors han de respondre als qüestionaris que es fan i tenen una resposta immediata amb punts. Els punts després són bescanviables per regals culturals.

El poder dels ‘bookinstagramers’

Els bookinstagramers, sobretot en el món anglosaxó, poden arribar a influir tant com una ressenya en un diari important. @SubwayBookReview, @hotdudesreading o @bookbaristas tenen milers de seguidors. Les biblioteques també utilitzen Instagram per promocionar llibres (#librariesofinstagram o #bibliotequesdebarcelona). Els famosos, com l’actriu Reese Witherspoon, que té el hashtag #RWBookClub, pot catapultar un llibre fins a la llista dels més venuts a Amazon.

Concursos de relats col·lectius

La plataforma 4 Ratlles proposa concursos online entre diferents narracions escrites col·lectivament. Els equips els formen escriptors professionals, que són els que inicien el text, i d’altres que s’inicien en l’art d’escriure. “Vam crear la plataforma quan vam veure que en molts casos es traslladava la literatura en paper al món digital sense més aportacions”, explica Xavier Valls, un dels creadors. Valls destaca el fet que es treballa de manera col·lectiva i que a través d’aquests concursos molts s’han atrevit a escriure per primera vegada: “És més lúdic i té menys riscos que una aportació individual”, diu.

stats