La Xarxa de Parcs Naturals, un bé col·lectiu per gaudir-ne plenament

La Xarxa de Parcs Naturals, gestionada per la Diputació de Barcelona, està formada pels parcs del Montseny, el Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Garraf i Collserola; els dos petits parcs d’Olèrdola i Montesquiu, i els espais consorciats de les Guilleries-Savassona, Serralada de Marina, Serralada Litoral, el Parc Agrari del Baix Llobregat i el Foix. En conjunt ocupen poc més de 100.000 hectàrees, la qual cosa representa el 20% de l’àrea metropolitana de Barcelona, on es concentren uns 4 milions de ciutadans. A més, la Xarxa abraça el terme de cent municipis.

Els parcs són espais d’elevat interès paisatgístic però també estan humanitzats. La presència i l’activitat de l’home hi ha deixat empremtes profundes, un fet que hi afegeix un element de complexitat. Són espais vius i dinàmics amb diferents usos i activitats, de propietat pública i privada, amb aprofitaments econòmics i usos culturals, a més de lúdics i esportius. Cada any els visiten milers de persones i no tothom hi busca el mateix. El repte és fer possible que els diversos usos es puguin fer de manera ordenada i que no s’interfereixin els uns amb els altres.

A vegades, l’ús públic ha sigut presentat com a sinònim d’excessiva freqüentació, massificació i causa de la degradació. Hi ha gent que considera l’ús públic com una realitat incompatible amb el manteniment dels valors naturals. És cert que els espais naturals i els ecosistemes inclosos són més o menys fràgils, i les coses fràgils que també són valuoses mereixen un tracte acurat. La freqüentació desordenada i l’ús no adequat pot comportar perjudicis moderats o fins i tot severs.

Equipaments i serveis

Els parcs naturals, però, han acceptat el repte de posar a disposició dels ciutadans equipaments i serveis adreçats al coneixement i el gaudi. En el seu conjunt fan possible un gran ventall de possibilitats amb una participació més o menys activa en funció de les preferències de cadascú: oficines d’informació, itineraris senyalitzats i guies excursionistes, equipaments pedagògics, àrees d’acampada, albergs, museus, exposicions, audiovisuals i programes culturals. Molt sovint aquests serveis depassen els límits dels parcs i dels municipis que els conformen i s’adrecen a la societat.

La veritable salvaguarda del paisatge i de l’entorn no només està en els textos legals, les disposicions normatives i els instruments de planejament. Tot això és important i necessari, però seria extremadament feble si no hi hagués un consens social ampli que l’emparés.

És necessari no dissociar la protecció dels espais naturals i el seu ús públic i no fer de les mesures de restricció a l’accés a la natura el paradigma de la seva conservació. Al contrari: cal que els espais naturals ofereixin els seus recursos, les belleses i els paisatges a la societat, ja que només la vivència directa del patrimoni natural i cultural pot garantir l’existència d’un consens social majoritari que avali els esforços administratius adreçats a una bona gestió i conservació del territori.

Així doncs, és important mantenir els esforços per continuar en la línia d’oferir els equipaments i els serveis necessaris perquè amplis sectors de la societat, començant pels més joves, coneguin els valors naturals i culturals del seu entorn més pròxim. Aquest coneixement anirà associat a l’ús respectuós i ordenat del territori i s’exercirà de manera harmònica amb la resta d’usos i d’activitats que legítimament també hi tenen lloc.

Espais per al lleure i l’educació ambiental

Des de fa més de 30 anys la Diputació de Barcelona ha desplegat equipaments i programes d’educació ambiental adreçats inicialment al públic escolar però que amb els anys s’han estès a la població en general. Avui, aquests equipaments formen una àmplia xarxa pedagògica a l’abast de tothom, idònia per treballar conceptes relacionats amb la biodiversitat i el desenvolupament sostenible.

Des de l’òptica educativa els parcs naturals poden ser considerats des d’un triple vessant: espais amb una gran diversitat biològica que cal conèixer i preservar; espais amb una riquesa patrimonial i cultural resultat del diàleg secular entre l’home i el medi, i espais pedagògics per a milers de visitants que n’utilitzen els equipaments i els serveis o gaudeixen dels paisatges.

Una àmplia oferta a l’abast de tothom

La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals i amb la col·laboració dels consorcis i de la Diputació de Girona en el cas del Parc Natural del Montseny, ofereix una gran varietat d’equipaments i una àmplia oferta pedagògica de qualitat contrastada: escoles de natura, museus, centres d’informació, albergs, itineraris guiats, rutes de descoberta, audiovisuals, centres de documentació, etc. Des de fa anys per gestionar-la s’ha optat per la concessió administrativa o per contractes de serveis a empreses privades que vetllen pels continguts educatius d’aquests serveis. L’administració pública fomenta i fa el seguiment d’aquests equipaments i també vetlla per una orientació pedagògica adequada.

La llarga vigència de programes educatius com ara Coneguem els Nostres Parcs i el programa cultural Viu el Parc, així com diversos cursos i estades ambientals que es relacionen a les següents pàgines, a més de la professionalitat dels equips d’educadors gestors dels equipaments, són la millor garantia de poder gaudir d’una estada agradable.