Xavi Narro: "Ho vaig deixar tot. Però hauria estat pitjor no fer-ho i penedir-me'n"

Era feliç, i no fugia de res, però necessitava complir un somni: fer la volta al món en bicicleta. 15 mesos després, torna a Barcelona amb la il·lusió de trobar nous objectius i el repte d'adaptar-se a la vida estable

Iu Andrés
10/11/2013
1 min

BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o bé

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS

Quan el Xavi Narro va començar a sortir amb la seva parella, li va advertir: "D'aquí cinc anys faré la volta al món". I reconeix que ella, al principi, potser no s'ho va prendre seriosament. Però no era un decisió improvisada, ni un caprici passatger. Era la culminació d'una sèrie de viatges que Narro, embriagat per les lectures de Jack Kerouac (On the road) i Jon Krakauer (Into the wild), feia des dels 18 anys per posar a prova la seva resistència a la solitud i a les adversitats. Són viatges que l'havien dut caminant fins a França, o en bicicleta fins a la Xina.

La volta al món, aquesta vella aspiració dels esperits més aventurers, no era només un somni, sinó una meta a la qual no podia renunciar. Una idea tan esbojarrada a ulls dels altres com serena, seriosa i reflexionada per a ell. "No fugia de res, jo era feliç. No hauria canviat res de la vida que tenia. Però em faltava això per estar satisfet", justifica aquest rodamón, de 31 anys, que abans d'emprendre la quilomètrica aventura era guionista de televisió (APM?) i estava encantat amb la seva feina. Narro admet que la decisió va ser difícil i dolorosa, però assegura: "Hauria sigut pitjor no fer-ho i penedir-me'n més endavant".

Podeu llegir l'article complet a l'Ara Premium de l''Ara Tu'.

stats