DONA’M JOC

Això va de porters i porteres

És una posició en què, a més de saber tots els aspectes tècnics i tàctics dels altres, has d’aprendre els del teu lloc

¿Sabeu el que és jugar amb la responsabilitat de defensar una porteria? En primer lloc, recordem una cosa: l’objectiu principal del futbol és marcar gol; per tant, la posició del porter va en contra d’aquest objectiu. Nosaltres hem de mantenir la porteria a zero, i amb això serà possible que l’equip com a mínim empati. Després hem de pensar que el futbol és un esport d’equip i que moltes vegades sota la porteria tens la sensació que estàs sola, que només poden entendre’t les teves companyes de posició. I de tant en tant vas buscant aquella mirada còmplice que et reconforti per continuar amb la mateixa seguretat que tenies. Val a dir que poques vegades s’elogia res d’aquesta posició i que el que més es rep són les critiques dels aficionats, i fins i tot dels mateixos integrants de l’equip, perquè creuen que no has fet el que hauries hagut de fer (segons ells). Però permeteu-me que us digui que el millor porter no és el que més para. Ara pensareu que estic boja, però per a mi el millor és el que més evita que l’equip contrari remati. El que entén el joc, el que sap anticipar-se a la jugada, el que sap ordenar els seus companys perquè ell no hagi d’intervenir. Perquè, evidentment, si no es remata a porteria no hi ha gols. I per sobre de tot el nostre objectiu és aquest: mantenir la porteria a zero.

És una posició en què, a més de saber tots els aspectes tècnics i tàctics dels altres, has d’aprendre els de la teva posició (que no són pocs) i a sobre dominar-los gairebé tots i intentar ser com més regular millor.

Ja us he posat en situació perquè, si voleu, hi penseu una mica abans d’escridassar algú o comentar alguna cosa negativa sobre algú que està intentant fer la seva feina el millor que pot. Rebre un gol significa saber que has fallat, però t’has d’aixecar i continuar sense permetre que l’acció t’afecti.

I per què aquesta reflexió? Doncs fa dies que per les xarxes socials veig un debat sobre la porteria de la selecció espanyola. Això significa que ja comença a haver-hi gent que mira i comenta els partits, això m’agrada. Però el que no puc tolerar és com s’intenten carregar Sandra Paños. Només cal que la gent estigui una mica informada. Fa anys que és la menys golejada, està entre les millors del món i si no hagués estat per ella segurament el Barça no hauria arribat a la final de la Champions. Creieu-me quan us dic que encara té molt a dir, que és la primera que accepta crítiques constructives i que té ganes de millorar. No conec ningú amb més motivació que ella. Fem-nos grans i no ens autodestruïm.

Més continguts de