Argentins i brasilers juguen l’últim clàssic

Es jugarà com es juguen els clàssics: com sempre i com mai. Per coses del futbol, les urgències són del subcampió del món i no de qui va passar vergonya amb un 1-7. L’Argentina hi arriba amenaçada per una tempesta imminent. S’han jugat sis punts de les eliminatòries i només n’han guanyat un.

L’equip sembla atordit per la derrota a la final de la Copa Amèrica. Havia de ser el consol pel Mundial perdut, el tractament balsàmic. Però no va poder ser. Martino és l’encarregat de corregir el rumb però les lesions no el respecten: jugarà sense Messi, Tévez o Agüero per amenaçar l’auster Brasil de Dunga, que, en canvi, sí que té Neymar, fet un dimoni. No pinten bé les coses per al bo del Tata, fidel a una idea: si l’Argentina fos el Titanic seria el capità que s’hi queda fins a enfonsar-se. Tot i les absències, jugarà 4-3-3, amb Biglia, Masche i Banega al mig. I amb un retorn obligat per necessitat: el d’Higuaín, l’enemic número u de l’afició després de fallar gols cantats en les finals perdudes.

Argentins i brasilers no respecten la seva història. Poca cosa queda de la tradició del futbol rioplatense de l’ albiceleste, i el jogo bonito no significa res per a Dunga. No obstant, el duel apujarà els decibels del món del futbol. Segons la FIFA han jugat oficialment 96 partits: 36-36, i la resta empats en un clàssic que es juga, sempre, com si fos l’últim.

Més continguts de