Un Barça caricaturitzat cau humiliat a Bilbao

BarcelonaEl Barça va recordar ahir a Bilbao la seva condició de mortal. Després de tants títols i festes, l’equip se sentia tocat per la gràcia dels déus, capaç de guanyar encaixant quatre gols i acabar sempre sortint a les fotografies amb un somriure. Convertit en l’equip envejat, el que tothom vol derrotar, el Barça sap que en forma i amb actitud, difícilment perdrà. Qualsevol rival que el vulgui derrotar necessita sumar al seu encert les errades del Barça, i els aficionats de l’Athletic es van emborratxar ahir amb aquest còctel, celebrant una derrota humiliant. L’equip de Luis Enrique, derrotat per 4-0, amb una defensa caricaturitzada i un mig del camp eteri, sense pes, haurà de remuntar aquesta golejada escandalosa si vol seguir col·leccionant copes. De Bilbao, n’ha tornat sagnant.

Instal·lat en una muntanya russa, el Barça va passar de l’èxtasi de Tbilissi a la caldera de San Mamés. L’equip basc ja s’ha acostumat a perdre finals contra el Barça, així que va assumir el rol de sempre: creure-hi, posar la cama i confiar que el Barça estigués espès. Un acte de fe contra fets consumats, ja que el Barça és millor. Però per un cop, l’equip de Valverde es va trobar amb un Barça gris. Una versió esperpèntica, lenta i sense caràcter que va marxar al vestuari perdent per 1-0. I gràcies. Però el pitjor arribaria durant una segona part en què, en un exercici de masoquisme, l’equip es va fer ferir la pell regalant els gols a un Athletic llest. Si et fan regals, els aprofites.

Un Barça patètic, en part perquè era un Barça de circumstàncies. Amb un sol entrenament després de tornar de matinada del Caucas, Luis Enrique va donar descans a titulars cansats i va posar un mig del camp inèdit, amb Sergi Roberto, Rafinha i Mascherano, incapaços de controlar el ritme. En atac, Messi, pel mig, va patir per trobar aliats, i només Pedro, ara sí titular, donava aire a un equip ofegat. Malgrat que durant els primers minuts el Barça va amagar la pilota i la va fer seva, la pressió alta de l’Athletic va començar a fer grinyolar un campió desconegut. Ara, va caldre un regal de Ter Stegen per permetre a l’Athletic marcar, quan l’alemany, que ja havia perdut dues pilotes, va rebutjar l’esfèrica amb el cap i la va deixar als peus de San José, que des del mig del camp va imaginar un gol preciós. La seva imaginació es va convertir en realitat i tot San Mamés, de sobte, somiava.

Amb Rafinha perdent el crèdit guanyat a Tbilissi, Sergi Roberto sense esma i Mascherano demostrant que al Barça li escau millor ser central, l’equip blaugrana només va xutar a porteria als 45 minuts, amb una falta forçada per un Pedro irreductible que Messi gairebé transforma en gol.

Després de la mediocritat del primer temps, el full de ruta era clar: calia un gol per encarrilar la final, però van arribar més gols locals. I calien canvis, cert, que també van arribar. Luis Enrique va donar cinc minuts als titulars després del descans, però en veure que no millorava res, va treure Rafinha per donar entrada a Iniesta per passar a controlar el joc. Pedro, amb un xut al travesser, i Messi, amb una gran ocasió, havien intimidat els locals, però una nova errada en la sortida de pilota dels catalans va permetre a Sabin Merino burlar Alves i posar una pilota al cap d’Aduriz, que va volar sobre Mascherano per marcar el 2-0. I encendre totes les alarmes. Era el torn de Rakitic, que va entrar per Sergi Roberto just abans del tercer gol local, obra d’Aduriz després d’un rebuig horrible d’Alves. Bartra i Vermaelen, venuts, van ser els espectadors del setè gol rebut en dos partits oficials pel campió. Si la ferida ja feia mal, Alves va perdre els papers atropellant un rival en un d’aquells penals que es poden xiular o no, ja que cada dia n’hi ha molts. I en aquest cas, es va xiular. Aduriz, un davanter incombustible, va fer el seu hat trick, va deixar més trist un Ter Stegen que porta vuit gols en dos partits oficials, i va il·lusionar l’Athletic amb la possibilitat de guanyar per fi un títol.

Amb Sandro per Pedro en els últims minuts, el Barça va ser incapaç de marcar un gol que hauria modificat l’escenari. El Camp Nou queda condemnat a l’èpica, quan analitzant plantilles, la Supercopa s’hauria de guanyar amb la mateixa facilitat que la Copa. Al mateix escenari d’aquell títol, l’Athletic tindrà l’oportunitat de tornar-s’hi. Al davant tindrà un Barça sense rotacions, un equip amb el repte d’esborrar la imatge deixada a San Mamés en una nit per oblidar.

Catalunya-País Basc, el 27 de desembre

El president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, va anunciar ahir al vespre, en una entrevista a TV3 des de l’estadi de San Mamés, que aquest any la selecció catalana tornarà a jugar el tradicional partit amistós aprofitant l’aturada per Nadal.

Així, Subies va explicar que el partit es disputarà el diumenge 27 de desembre al Camp Nou i que serà contra el País Basc. Serà, doncs, la tornada després que l’any passat Catalunya es desplacés fins a terres basques per jugar a San Mamés. “Vam estar al País Basc l’any passat i ara la tornada la tenim a Catalunya, serà un dels partits més atractius que tindrem a Catalunya i al Camp Nou”, va comentar el president de la federació catalana. En aquell amistós la selecció catalana i la basca van empatar a un. Els homes de José María Amorrortu es van avançar ràpidament en el marcador gràcies a una diana del jugador de l’Athletic Club Aritz Aduriz al minut 4, però els de Gerard López van reaccionar abans del descans, amb un gol del llavors periquito i capità del combinat, Sergio García, al minut 44.

Subies també va explicar que li agradaria que a la banqueta hi hagués un tàndem format pel tècnic de l’Espanyol, Sergio González, i el tècnic del Barça B, Gerard López. L’any passat el blaugrana era el primer entrenador i el blanc-i-blau el seu ajudant, i per a aquest any la intenció és que s’intercanviïn els càrrecs. “Hem parlat amb els clubs per saber si estan d’acord que els dos entrenadors puguin fer el tàndem”, va comentar Subies.