El Barça aprèn a patir per reforçar el liderat (1-2)
BarcelonaDiguin el que diguin alguns falsos profetes, a la vida no pots aconseguir tot allò que et proposis. No tothom pot jugar com Messi, per moltes hores de feina que li dediqui. L’argentí va néixer amb un do, tot i que després també li va tocar treballar fort per transformar el futbol en un art. Messi és capaç de marcar gols memorables, però en determinats escenaris, apareix la seva versió més mundana, aquella en què marca diferències, senzillament perquè posa la cama més fort, sense por. A Getafe, el Barça va patir de valent, però va reforçar el seu liderat gràcies a un triomf en el qual la llum va començar a obrir-se pas quan pitjor era el temporal que patia la porteria de Ter Stegen, gràcies a una jugada en què Messi va derrotar els defenses madrilenys amb les seves armes. Va ser el més valent a l’hora de posar la cama fort, reaccionant ràpid per poder rematar i fer el primer gol d’un partit en el qual, tal com s’esperava Valverde, al líder li va tocar patir de valent.
Un patiment d’aquell que acabes gaudint-lo, com si fos un massatge matusser que et deixa el cos adolorit. Un triomf de gran valor, ja que el Sevilla i l’Atlètic de Madrid, havien empatat, i permetien als deixebles de Valverde escapar-se a la classificació. I uns pocs quilòmetres al nord de Getafe, el Reial Madrid havia perdut a casa, trompada que, combinada amb el triomf blaugrana, deixa els madridistes a 10 punts d’un Barça que, mirant pel retrovisor, cada cop veu més lluny un Madrid ben petit. Cada cop més desdibuixat.
Valverde, gat vell, havia dit que li agradava tornar de les vacances nadalenques a Getafe, ja que l’estadi de l’equip madrileny és un d’aquells llocs on no et pocs amagar. No hi ha trinxeres, no hi ha sales reservades per poder descansar. El Getafe de Bordalás no vol la pilota, però és un equip magnífic, ja que sap perfectament a què vol jugar. Et mossega els turmells, et fa la vida impossible i mai deixa de creure en les seves possibilitats. Els jugadors del Getafe són d’aquells que saben que no van néixer amb el talent de Messi, però el poden derrotar si tots plegats fan el que toca. El guió que Valverde havia previst, de fet, es va complir, amb un inici de partit en què el perill va sobrevolar una vegada i una altra la porteria d’un Marc-André ter Stegen que tampoc es va escapar de les garrotades d’un Getafe molt dur.
Valverde havia donat descans a Sergio Busquets, que no ha pogut entrenar amb normalitat durant els últims dies, i va apostar per Vidal, que va deixar-se la vida al mig del camp. El Barça recuperava Sergi Roberto al lateral, però quedava orfe de la capacitat de Busquets d’amagar la pilota quan toca, i pispar-la al rival poc després. Sense el vallesà, el Getafe va començar millor, i va marcar un gol en el qual el col·legiat va veure una suposada falta sobre Lenglet molt protestada pels aficionats locals.
El primer partit de l’any va ser un autèntic via crucis per al Barça fins que Messi, que no rebia pilota, va demostrar tenir més cor que ningú en recollir una centrada que ni tan sols anava dirigida a ell, per batre David Soria en dos temps. El gol va calmar les aigües, va permetre al Barça agafar fort el timó i navegar amb certa calma en una fase de partit en què l’equip blaugrana va saber protegir-se amb la pilota, fins que Luis Suárez, amb una genialitat des de fora de l’àrea, va fer el 0-2 que hauria hagut de sentenciar el partit. Però el líder va cometre una errada gairebé infantil, defensant malament una centrada lateral poc abans del descans, i va permetre a Mata fer el gol del Getafe.
David Soria, clau
El segon temps, de fet, va ser tant incòmode com estrenar sabates que et venen petites. El Barça va gaudir de menys ocasions, condemnat a ballar al ritme esbojarrat del Getafe, que va desaprofitar dues ocasions clares per empatar el partit. El duel es va convertir en un acte de resistència, tant del Barça, cada cop que el Getafe atacava, com de David Soria, el porter local, que va evitar que Messi arribés als seus 400 gols a la lliga en diferents ocasions. Amb més espais, l’argentí va entendre que calia fer el tercer, que calia sentenciar, però no ho va poder fer, i va deixar obert el guió del matx fins als últims minuts d’un matx en el qual el Getafe va acabar jugant amb tres davanters, i Valverde va haver de cridar a files tant Sergio Busquets, per posar ordre, com un Coutinho que segueix sense assemblar-se a aquell de la temporada passada.
El Barça no va mostrar a Getafe la seva cara més bonica, però sí la més seriosa. En els últims minuts, va entendre què calia fer: bàsicament, adormir el matx lluny de Ter Stegen, frustrant un Getafe que va acabar fos, sense poder aturar el Barça en el qual segueix sent clau tenir Lionel Messi. Per molt que s’hi esforcin els rivals, no tothom pot tenir el caràcter i el talent de l’home que lidera sobre la gespa el líder de la lliga.
