“Vaig al Camp Nou des que tenia 14 anys i he vist poques derrotes”
BarcelonaTé 21 anys, estudia quart d’arqueologia a la Universitat de Barcelona i el primer que diu en trepitjar la redacció de l’ARA i veure la portada dedicada al famós 5-0 és “Jo hi era!” Joana Grau és una culer de nova generació, aquella que ha crescut amb victòries, títols i rues de celebració. Sense victimismes. “Vaig al Camp Nou des dels 14 anys i he vist poques derrotes. He tingut la sort de viure una època amb grans partits, molts triomfs i grans celebracions. Sé que sóc una privilegiada”, reconeix.
La seva relació amb el Barça té poques nits per oblidar. “Sóc culer des que vaig néixer. M’ho va encomanar la meva tieta àvia Montserrat, que era molt aficionada al Barça i em va traspassar dues coses: el seu sentiment i el seu seient al Camp Nou quan jo només tenia 14 anys. El meu primer partit com a sòcia va ser amb Pep Guardiola com a entrenador, una prèvia de la Lliga de Campions”, diu. La Joana no entén el pessimisme d’alguns dels seus familiars o de la majoria dels seus companys de localitat a l’estadi. “Suposo que viure tantes victòries ha afectat la meva manera de veure el futbol i ara afronto cada partit del Barça amb molta convicció i seguretat. Des que tinc noció de mirar el futbol l’equip blaugrana gairebé mai perd. Conec gent que pateix quan guanyem per 5-1 i no ho puc entendre. Quan encara era viva la meva tieta àvia em deia que no era normal que el Barça guanyés tant. Derrotar el Reial Madrid tan sovint no era gens normal en la seva època”, afegeix.
“La primera vegada que vaig anar al Camp Nou tenia 6 anys i vaig veure un partit contra el Rayo Vallecano”, apunta abans de posar-se a regirar entre els seus records. “El partit que més recordo és la final de la Lliga de Campions de París. Vaig patir molt, però tenia clar que guanyaríem aquell títol sí o sí”, explica mentre somriu. Parlar del Barça la posa de bon humor.
“Alguna vegada utilitzo el seient lliure, però el clàssic no me’l perdo. Els grans partits són sagrats. No veig el Reial Madrid fort i crec que el Barça tornarà a guanyar. Una porra? 3-1”, diu mentre recorda que, tot i el que pugui semblar, ella és de les pessimistes de la seva generació. “El Barça fa anys que fa bé les coses i té molt clar el seu model basat en La Masia. L’altre dia estava mirant la final del torneig MIC contra el Reial Madrid i els joves jugaven de la mateixa manera. Era com un Barça en petit, amb el mateix plantejament. El club ha apostat per entrenadors que coneixen bé la casa i això ajuda a perpetrar el model”, assegura convençuda.
“Sempre que veig un partit porto la samarreta del Barça posada amb el meu nom. M’agrada escoltar Catalunya Ràdio per conèixer els últims detalls. Quan el dia és important, també trec la bandera i la poso al sofà”, explica. ¿Records negatius? “He intentat anar a moltes finals, però no he tingut sort amb els sortejos i tan sols em va tocar per anar a la final de la Copa del Rei de l’any 2012”. La resta, alegries.
