FUTBOL - LLIGA DE CAMPIONS FEMENINA

La Champions de l’experiència

El Barça s’estrena al Kazakhstan amb l’ambició d’arribar a la gran final europea 

Fa sis anys, un Miniestadi il·lusionat amb l’estrena del Barça femení a la Champions va quedar planxat en la primera acció de l’Arsenal Ladies. Les ‘gunners’ jugaven a una altra velocitat i van liquidar l’eliminatòria ja a l’anada, amb un 0-3 incontestable per a les de Xavi Llorens, novells i inexpertes. Com havia fet amb totes les derrotes anteriors, el tècnic va anar fent feina de formiga fins a consolidar, anys més tard i ara sota el comandament de Fran Sánchez, una nova realitat que ha situat el conjunt blaugrana entre els quatre millors equips d'Europa. Literalment perquè fa dos anys va arribar a semifinals però, sobretot, perquè els 80.170 punts de coeficient UEFA el consumen com un dels favorits per darrere del Lió, el Wolfsburg i el PSG, encara amb millor puntuació. "Cada any anem adquirint més experiència", admetia Sandra Paños en la prèvia del duel que enfrontarà avui dimecres les catalanes amb el BIIK Kazygurt del Kazakhstan (13 h). És el mateix rival que ja van tombar l'any 2015, l'any en què van creuar per primer cop la barrera dels vuitens de final. Més tard es va desbloquejar fins i tot l'accés a semifinals, fins ara el màxim llistó de l'equip, i enguany el somni és jugar la primera final de la història del club.

Fitxar minuts a Europa

Per aconseguir arribar a la cita de Budapest del 18 de maig, el club fa tres anys que es reforça a consciència. L'arribada d'un gruix important de jugadores internacionals l'estiu passat (com Martens, Duggan i Bussaglia, que venien de lligues potents com la Damallsvenskan, la Premier i la Bundesliga i que representen tres de les potències europees, com Holanda, Anglaterra i França) s'ha repetit enguany amb quatre retocs més que apugen la quota de minuts a grans competicions: Stefanie Van der Gragt (que segueix recuperant-se de la lesió al quàdriceps que es va fer en pretemporada i serà baixa) i Kheira Hamraoui (que sí que va pujar a l'avió fins a Shymkent). L'holandesa té més de 4.500 minuts i 55 partits a les cames, que ha acumulat en tres temporades a l'Ajax, Bayern Munic i Twente, i amb la seva selecció des del Mundial del Canadà 2015. Amb menys participació (uns 1.700 minuts) però la mateixa capacitat d'intimidar arriba la francesa, que fa moltes temporades que és a l'elit al seu país.

El procés d'internalització de la plantilla ha funcionat en paral·lel al creixement de la selecció espanyola en l'àmbit continental, un salt qualitatiu que ha anat omplint el palmarès de les jugadores de la casa. Als seus 28 anys, per exemple, Marta Torrejón pot presumir d'haver disputat més de 60 partits amb Espanya i més de 5000 minuts amb la roja, a més de jugar la Champions en cadascuna de les últimes campanyes. Vicky Losada, Alexia Putellas, Mapi León, Bárbara Latorre, Andrea Pereira o Sandra Paños –escollida com a millor portera de l'equip ideal de la UEFA de l'any passat, per davant de la finalista del Wolfsburg, Almuth Schult– també s'estan fent un fart de jugar partits grossos. “Estem treballant per arribar cada cop més lluny a Europa però sabem que la Champions és una competició molt difícil”, deia Latorre en la prèvia. Fins i tot les pretemporades fa anys que es planifiquen pensant en aquest aprenentatge, amb participació a tornejos a França o, aquest estiu, una gira pels Estats Units i amistosos contra el Chelsea, el City o el Montpellier. "La pretemporada ha sigut molt bona de cara a la competició europea i a apujar el llistó", admetia Paños.

La moral de les noves generacions 

A la convocatòria per al Kazakhstan faltaven noms de pes com els de Torrejón, Losada o la nova Van der Gragt, que van ser substituïts per les joves Claudia Pina o Jana Fernández. A l'ombra de les veteranes, elles aportaran aquella confiança fresca que s'han guanyat com a internacionals en categories inferiors, amb medalles recents al Mundial sub-20 (Pina) i a l'Europeu sub-17 (Jana). És la mateixa autoestima que fa anys que aporten Patri Guijarro o Aitana Bonmatí. Només l'any passat, la balear, escollida MVP del Mundial Sub-20, va jugar la meitat dels minuts que Hamraoui ha acumulat en tota la seva carrera, i Guijarro tot just està obrint-se camí. Bonmatí, amb minuts més residuals a l'equip, també pot lluir trajectòria fins i tot amb la selecció absoluta espanyola.

Elles, joves però ja molt rodades, són l'energia d'un vestidor que sent que aquesta temporada pot la ser la bona. La definitiva, tot i que sí que ho verbalitza, ho diu amb la boca petita per evitar posar-se més pressió de la necessària. Mentre s'intenta recuperar el domini domèstic amb un títol de Lliga que es resisteix des del 2015 i que Fran Sánchez veu "més disputat que mai", la Champions "és la competició de la il·lusió", dit per Paños. Una competició a la qual el Barça arriba cada cop més experimentat.

Etiquetes

Més continguts de