Coses que hem après del comiat de Kobe
Ens han educat en un món en què sembla normal que cada vegada que s’inauguri una rotonda sigui necessari que els polítics de torn es facin una foto tallant una cinta i que tot homenatge esportiu inclogui el lliurament d’una placa commemorativa, però les coses es poden fer d’una altra manera. Sovint només cal aixecar la vista i veure com ho fan els altres. Aprendre dels que en saben. En l’àmbit de l’entreteniment, per exemple, els Estats Units ens porten unes dècades d’avantatge. El comiat de Kobe Bryant és l’últim cas pràctic de com fer les coses.
L’adéu del mític jugador serà estudiat a les facultats i escoles de màrqueting. La NBA, els Lakers i Nike van aconseguir que el comiat d’un dels jugadors més odiats de la competició emocionés fins i tot els rivals que més l’havien escridassat ( Kobe sucks ). La campanya, una estudiada iniciativa batejada com a Mamba Day en què va participar el vigatà Xavier Gallego, va aconseguir que la distància entre l’amor ( love ) i l’odi ( hate ) fos menor que la que prové de la indiferència. De tots els vídeos dissenyats per a l’ocasió, el meu favorit és un en què Chick Hearn, el mític locutor mort l’any 2002 que té una estàtua a l’entrada de l’Staples Center, pronosticava que Kobe Bryant jugaria “19 o 20 temporades als Lakers”.
La planificació va ser tan gran que Los Angeles Rams van reconèixer que s’havien guardat durant uns dies l’anunci del traspàs del número 1 del draft, un dels moviments més importants de les últimes dècades a la NFL, per no fer ombra al comiat de Kobe Bryant.
Aquí, les coses són diferents. Els clubs tenen treballadors emprenedors que hi posen bona voluntat i suggereixen innovar, però els seus dirigents prefereixen perpetuar models d’homenatges dels anys 80. Continuen pensant que fer baixar un directiu a la pista per lliurar una placa pot emocionar els espectadors. Això, en el millor dels casos. A més, les errades són constants. ¿Us imagineu que els espectadors de l’Staples Center haguessin rebut un pòster amb el nom de Kobe Bryant mal escrit? ¿O que Magic Johnson no hagués pogut fer la presentació perquè hagués arribat tard? ¿O que els Lakers haguessin fet un anunci important durant el partit? ¿O que la distinció hagués arribat uns dies després perquè la franquícia se n’hagués assabentat per la premsa? Doncs són quatre exemples inspirats en casos reals viscuts no fa gaire.
