GIRONA FC

Cristhian Stuani guia el Girona cap a la felicitat (3-1)

Un 'hat trick' de l’uruguaià permet sumar la setena jornada consecutiva sense perdre

El nou Girona transmet seguretat. Segur que els resultats hi tenen a veure, perquè encadena set jornades sense perdre i actualitza la millor ratxa del curs, però també les sensacions. La sacsejada ha fet efecte i no hi ha qui l’aturi. Si afegim que Stuani, autor d’un nou hat trick contra el Lugo (3-1), ha marcat 16 gols i defensa els seus colors, les paraules sobren. Perquè la petjada s’està fent tan grossa que hi haurà generacions i generacions d’aficionats que parlaran de les seves actuacions amb el pas del temps. Que podran dir que el van veure jugar. Si aconsegueix fer pujar el club a Primera, la llegenda serà heroica.

La baixa d’última hora de Borja García ha trastocat els plans de Pep Lluís Martí, que ha escollit Samu Saiz per ocupar el seu lloc. L’entrada del madrileny no ha estat l’única, perquè Oliván i Aday, situat d’interior dret, també han sigut titulars. Jugui qui jugui, però, qui té enamorat Montilivi és Cristhian Stuani. L’uruguaià ha trigat un minut a aprofitar una indecisió entre Marcelo i Ander per enviar la pilota al fons de la xarxa i confirmar la recuperació d’un Girona que no té res a veure amb l’equip de principi de curs i se situa a quatre punts de la segona posició.

Perquè dels retrets s’ha passat a l’aprovació gràcies al fet d’haver sumat 15 dels últims 21 punts i haver-se consolidat a la part alta de la classificació. La imatge dels blanc-i-vermells, a més, inspira confiança, perquè l’equip sembla que té clar quin és el camí a seguir. Això, que hauria de ser el més normal del món, feia molt temps que el Girona no podia dir que ho tenia.

Enèrgic al davant, els bons resultats també s’han traduït en una mena d’inspiració individual que fa possible que tothom estigui content. Els homes de Martí han portat la iniciativa, triangulant amb continuïtat i vivint sempre a camp contrari. De fet, excepte un parell de contraatacs culminats per Cristian Herrera, un dels davanters de l’any de l’ascens a Primera, i ben rebutjats per Juan Carlos, la defensa ha patit poc. I encara hauria patit menys si el VAR no hagués invalidat un autèntic golàs de Cristhian Stuani, que no pot fer més mèrits per ser considerat fill predilecte de la ciutat.

Quan ets tan superior com ho ha estat el Girona, corres el risc d’adormir-te inconscientment. El tècnic balear, però, no dona cap segon de pausa. Perquè, amb el marcador ajustat, qualsevol acció t’ho pot destrossar tot en un tancar i obrir d’ulls. Fer el segon, com gairebé sempre, ha costat: Ander ha posat una mà providencial al xut de falta de Samu Saiz, mentre que l’afició s’ha mossegat les ungles amb un llançament de Campabadal que Oliván ha desviat amb el cos.

Tercer triomf seguit a Montilivi

Amb la intenció d’augmentar una mica més la velocitat de joc, Aday Benítez i Jairo Izquierdo s’han encarregat de no permetre que baixessin les pulsacions. Perquè, de mica en mica, el partit s’ha convertit en una trampa de mal gestionar. Qualsevol cosa que no fos el triomf, tenint en compte que l’Almeria no ha fallat, hauria deixat un regust amarg. A Segona, però, cal picar molta pedra per fer petits passos endavant. I el pas dels minuts només ha fet que sembrar neguit quan tot estava sota control. El gol del Lugo, d'Iriome al temps de descompte, només ha servit per maquillar el resultat.

Però amb el factor Stuani n'hi ha hagut prou per assegurar el tercer triomf seguit a Montilivi. El 15è gol del curs ha arribat de penal, transformat a l’estil Panenka, i el 16è rematant una centrada de Maffeo. Perquè el repertori de trucs de què disposa l’uruguaià no s’acaba mai. Ningú ha marcat més gols que ell a Segona. Ningú ha marcat més gols que ell en la història del Girona a la LFP. La felicitat d’aquest club porta el seu nom.