Dani Alves, el millor lateral del món
BarcelonaDani Alves tornarà a ser protagonista aquesta setmana. El brasiler podria sumar un nou títol a la final de Copa contra el seu anterior club, el Sevilla. Alves va arribar al Sevilla l’any 2002 quan gairebé ningú el coneixia i provenia del Bahia. Però ràpidament es va convertir en un dels referents de l’equip, en guanyar dues Copes de la UEFA, una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya i una Supercopa d’Europa en tan sols dues temporades. Convertit ja en un jugador de moda, va entendre que li tocava fer un pas endavant i va arribar a negar-se a jugar un partit amb el Sevilla, ja que volia obtenir la carta de llibertat. Després de negociar amb el Chelsea, el 2008 va arribar al Barça per uns 36 milions d’euros més algunes variables que van acabar pujant a 40 milions. Va ser una aposta guanyadora per al Barça i per a Alves. Amb la Lliga aconseguida dissabte passat, el lateral es va convertir en el futbolista sud-americà amb més títols professionals de la història, per davant del mític Pelé.
Alves ha guanyat al Barça tres Lligues de Campions, sis Lligues, tres Copes del Rei, tres Mundials de Clubs, tres Supercopes d’Europa i quatre Supercopes d’Espanya. Afegint-hi els títols del Sevilla i els que ha guanyat amb la selecció brasilera -un Mundial sub 20, dues Copes Confederacions i una Copa Amèrica-, porta 31 títols oficials. Alves, als seus 33 anys, és el tercer jugador en tota la història amb més títols, empatat amb Maxwell i Gary Neville, però per darrere del gal·lès Ryan Giggs (36) i el porter portuguès Vítor Baía (35).
El lateral té contracte amb el Barça fins a la temporada 2016/2017, però el seu nom també serà protagonista aquest estiu, ja que no es pot descartar que la final de Copa sigui el seu últim partit amb la samarreta del Barça. Dins del club s’admet que per poder operar al mercat amb garanties al Barça li cal vendre un jugador titular aquest estiu. De fet, li cal vendre uns quants jugadors, especialment per alliberar massa salarial. I entre els titulars, Alves és el que compleix més requisits: per edat, per poder-ne treure diners abans que quedi lliure de negociar el gener del 2017 i per posició al terreny de joc. Ja el gener passat Alves va saber que hi havia un club de la lliga xinesa disposat a pagar-li un sou de 12 milions d’euros anuals per un contracte de tres temporades, una operació interessant per a un jugador de la seva edat.
El Barça mai va arribar a rebre una oferta xinesa, però tenia coll avall que si calia vendre un titular seria Alves, ja que llavors debutava Aleix Vidal, destinat a ocupar el seu lloc. Ara bé, el baix rendiment d’Aleix Vidal ha generat un problema a la secretaria tècnica: Alves sembla impossible de substituir, ja que la millor opció, Sergi Roberto, està destinat a seguir com a migcampista. El futur d’Alves, doncs, és una incògnita. Ell es limita a passar-s’ho bé i, com si fos una història repetida, ha recuperat el millor nivell de joc i ha demostrat que pot seguir al Barça. Quan arriba el moment de comprar i vendre, el futur d’Alves no és clar, ja que resuta complicat prendre la decisió de vendre el millor lateral de la història.
La temporada s’acaba, però comença un estiu que serà clau en molts sentits, ja que el campió és feble en el terreny econòmic perquè no pot destinar més diners a pagar sous de futbolistes. Els experts econòmics, la UEFA i la FIFA recomanen no destinar més del 70% del pressupost d’un club als sous dels jugadors, i el Barça ja supera aquest percentatge -actualment n’hi destina un 73%- just abans d’un estiu en què la idea era, precisament, gastar diners per fitxar com a mínim un defensa central i un davanter perquè fes de suplent del trident. Ara, si marxa Alves, caldria un altre lateral, ja que ni Douglas, ni Adriano, ni Aleix Vidal semblen destinats a ser un lateral dret de nivell.
Però, amb aquests sous, el Barça no pot gastar tant com voldria, ja que els estatuts, des de l’any 2013, van establir que calia mantenir un equilibri pressupostari i patrimonial per evitar ensurts. Actualment el Barça s’està gastant uns 420 milions d’euros en sous dels jugadors del primer equip, als quals s’afegirien aquest estiu les millores dels sous de Neymar, Rafinha i Sergi Roberto. És a dir, per poder fitxar caldrà vendre uns quants jugadors. I algun, amb un bon sou. Serà un estiu mogut.
