FUTBOL - PRIMERA IBERDROLA

Débora García: “Volia tornar a casa i ara l’Espanyol altre cop aposta pel femení”

Entrevista a la jugadora de l’Espanyol

Débora García: “Volia tornar a casa i ara l’Espanyol altre cop aposta pel femení” / FRANCESC MELCION

Són les dotze del migdia i ella ja ha acabat l’entrenament. És la principal millora d’aquest curs de l’Espanyol, club que la va catapultar a l’Atlètic de Madrid i el València, precisament el rival d’aquest diumenge de les blanc-i-blaves (13 h, Ciutat Esportiva Dani Jarque). Després de cinc anys fora, Débora García ha tornat al club que la va veure créixer per ajudar a recuperar un lloc de privilegi a la Lliga.

El debut contra el Dépor no va anar bé. Com heu viscut aquesta setmana?

No vam estar gens encertades en la primera jornada. Hem preparat bé el partit contra el València, tinc bones sensacions. Crec que tenim un equip per estar més a dalt que l’any passat, però les noves encara ens hem d’adaptar.

¿És difícil d’assimilar que ets de les noves quan l’Espanyol és casa teva?

Una mica. Jo vaig estar onze anys aquí, però han canviat moltes coses. I, a més, de la plantilla actual només he jugat amb Mariajo i Brenda, a més de Baudet amb Catalunya. Se’m fa una mica estrany i necessito temps per adaptar-me al joc d’aquí i entendre el que es vol de mi.

Què és el que veus més canviat al club?

El més evident és que som al migdia i ja hem entrenat. Era clau per a mi perquè hi estava acostumada del València i hauria sigut un pas enrere si ens haguéssim entrenat al vespre. És una mostra que el club torna a apostar per la secció femenina. Hi estan molt a sobre i el tracte que rebem és molt similar al del filial.

¿Va ser un dels motius pels quals vas marxar fa cinc anys?

Sí, jo vaig marxar perquè el club s’havia estancat. L’entrenador, Luis Carrión, va marxar, i van deixar el club un munt de jugadores perquè l’aposta anava a menys. L’any següent no vam entrar ni a la Copa de la Reina. Era any de Mundial i jo volia fer un salt, havia de pensar en mi. Necessitava créixer. Em van anar bé els dos anys a Madrid i els tres d’ara al València, però ja tenia ganes de tornar a casa, i més veient que l’Espanyol tornava a apostar pel femení.

Vas marxar que feies d’extrem i has tornat com a lateral. On et sents més còmoda?

Jo sempre he jugat de set i pensava que si em posaven de dos em mataven! I mira’m ara! Cristian Toro al València em va posar de carrilera i me’n va ensenyar. Jo sobretot atacava i, tot i que pateixo en defensa, n’he intentat aprendre. Fins i tot m’agrada, em va millor arribar-hi que ser-hi, i en canvi d’extrem has de buscar-te més la vida si et volen jugant per dins. Em costa més, jo soc de banda.

Sou un equip bastant jove. Quines expectatives tens per a la temporada?

Tenim jugadores molt joves que tenen molt de nivell per ser a Primera però a les quals potser els falta un puntet de veterania, que al final és el que jo puc aportar. Crec que podem fer coses importants aquest any, que podem estar al nivell d’un Betis, un València o una Reial Societat. El club ha apostat fort i volem lluitar per formar part d’aquest grup. El Barça, l’Atlètic de Madrid i el Llevant estan en una altra lliga.

Vas viure des de dins l’evolució de l’Atlètic. Què en recordes?

Es notava un interès molt gran com a club, volien apostar-hi, volien fer un salt. I jo vaig estar-hi en una etapa en què no érem ni part del club, formàvem part de la fundació, va ser després quan es van integrar a l’estructura de l’Atlètic. Potser estaven en una transició similar a la que veig ara a l’Espanyol, de ganes de fer un pas endavant i implicar-se. Ara el València el veia una mica estancat. Després que marxés Cristian Toro, hem tingut un parell d’anys una mica irregulars. No desastrosos, però sí que hem estat per sota de les expectatives.

Què et suposarà enfrontar-t’hi aquest diumenge?

Serà un partit especial, serà bonic enfrontar-me a tantes excompanyes. El València és un club que me’l sento molt meu, m’han tractat molt bé i és la meva segona casa. És una mica precipitat que això passi ja a la segona jornada.

Serà el teu retorn oficial a Sant Adrià. Quin objectiu personal et marques?

Volia tornar a casa. Aviat faré 30 anys, tinc la meva parella i vull ser mare. Ara em trobo bé jugant i ho vaig endarrerint, però ho tinc al cap. El que vull és fer dos anys bons aquí, gaudir un altre cop del futbol, ser feliç, perquè aquesta última temporada al València m’ha costat. I tant de bo pogués tornar a guanyar un títol aquí! Tornaria a posar el nom de l’Espanyol ben a dalt.

¿Imagines una altra Copa de la Reina?

A un partit pot passar qualsevol cosa i tenim l’exemple de la Reial Societat aquest any, que va guanyar contra l’Atlètic i no era favorita. Nosaltres tampoc ho érem contra l’Athletic fa anys i vam guanyar. Per què no es pot repetir?