Emma Daly: “Rússia viu la pitjor crisi de llibertats des de la Unió Soviètica”

Directora de comunicació de Human Rights Watch

La britànica Emma Daly és la responsable de comunicacions de Human Rights Watch. Després de 18 anys fent de periodista en mitjans com el New York Times, The Independent, Newsweek o Reuters, Daly analitza l’informe de la seva organització sobre els drets humans a Rússia mentre el seu fill, que viu a Nova York, li envia missatges parlant del Barça.

Molts russos diuen que durant el Mundial tot semblarà perfecte, però ¿canviarà alguna cosa un cop acabi la cita?

El futbol no pot canviar el món, però el Mundial pot ajudar a denunciar injustícies i aconseguir millores. Potser veure tants bons jugadors africans o àrabs ajuda a lluitar contra el racisme. O fomenta el diàleg i la trobada entre aficions. Però cal ser exigents i, per exemple, demanar als governs que reclamin a Putin que permeti a l’ONU investigar els crims de guerra a Síria. I en cas contrari, no ser a la inauguració. Rússia té un paper important a Síria, així que no es tracta només de pensar en el que passa dins de les fronteres.

I què passa dins de les fronteres?

Des del 2011, quan el president Putin va espantar-se amb les manifestacions contra el seu govern, s’ha vist una pèrdua progressiva dels drets humans. La repressió contra la societat civil, els opositors i els mitjans independents s’ha fet angoixant, amb noves lleis que restringeixen l’espai civil i no deixen treballar els grups independents. Si un grup que investiga els drets humans rep diners des de l’estranger per exemple, s’ha d’inscriure amb el nom d’“agent estranger”. I mentalment tothom relaciona aquesta expressió amb espies i traïdors de la Guerra Freda. Rússia viu la pitjor crisi de llibertats des del final de la Unió Soviètica. I això afecta el Mundial.

¿S’està incomplint alguna normativa de la FIFA?

La FIFA exigeix llibertat d’expressió als estats que organitzen els Mundials. Però a Rússia no existeix, aquesta llibertat. S’ha vist com es deneguen visats a periodistes alemanys només perquè van publicar informacions relatives al dopatge a Rússia. Les autoritats russes no han de decidir qui cobreix el Mundial, això és potestat de la FIFA.

¿Es tracta d’un cas en què Moscou pot cedir amb petits gestos de cara a la galeria?

Potser, però les paraules també són importants. Si la FIFA ha decidit després dels seus escàndols apostar pels drets humans, és un pas endavant. Les paraules importen però cal més, calen fets concrets. Cal demanar al govern rus que derogui la llei de propaganda gai, clarament homòfoba, ja que contradiu la normativa de la FIFA. La FIFA té la responsabilitat de no ser còmplice amb els abusos als drets humans. Per aquest motiu hem posat l’accent en els abusos als treballadors que han treballat en la construcció dels estadis, ja que afecta directament la FIFA. S’han fet inspeccions, però malauradament eren anunciades. Per tant, hi anaven i no trobaven res d’estrany. Però quan nosaltres hem fet visites a set estadis sense avisar, parlant amb treballadors, hem trobat casos d’explotació laboral, treballadors sense contracte o sous que no es paguen. Un dels nostres col·laboradors va ser detingut dues hores per haver fet preguntes, però si les fas, obtens respostes. La FIFA no pot enviar comissions d’investigació anunciant el dia i l’hora. Així no trobaran mai res.

D’aquí quatre anys el Mundial arriba a Qatar, on s’han denunciat encara més abusos als treballadors dels estadis...

Però hem vist millores a Qatar gràcies a les investigacions. Queda molta feina per fer, cert, però cal enviar un missatge, deixar clar que respectar els treballadors és important. A veure què passa amb el Mundial del 2026, ja que tenim candidatura conjunta entre els Estats Units, el Canadà i Mèxic, on també tenim denúncies, i la del Marroc, on hi ha un règim homòfob que criminalitza la comunitat LGTB. Si s’aposta pel Marroc, la FIFA enviarà un missatge: no ens importen els drets dels homosexuals.

Una zona on s’han agredit i assassinat homosexuals és Txetxènia, on la selecció d’Egipte té el camp d’entrenament per al Mundial...

Txetxènia és un forat negre. Si existeix poca societat civil a Rússia, a Txetxènia menys. El president txetxè, Kadírov, va afirmar fa un any que no existien gais, a la seva terra, però a la vegada va iniciar una cacera contra gais amb alguns assassinats. La pressió internacional va servir per aturar-ho una mica. Putin, pel que sembla, li va demanar que ho aturés.

No sembla un escenari optimista...

El clima és molt complicat, hi ha molta por i poca gent vol parlar obertament dels problemes. Però, per exemple, s’ha millorat molt amb els drets dels discapacitats físics, amb reunions interessants amb el ministeri de Treball rus. Cal seguir demanant la lluna, encara que sembli impossible, per anar millorant de mica en mica.

Més continguts de