L’Espanya de Quino Colom

BarcelonaLa selecció espanyola segueix treballant per definir el seu joc al Mundial de la Xina. La victòria contra l’Iran (73-65) maquilla -només en part- els dubtes que genera la seva candidatura a medalla. En la segona fase del campionat avaluarà els recursos reals més enllà del tàndem Ricky Rubio - Marc Gasol. L’equip necessita defensa i una segona unitat d’elit que de moment no té. Demanar als germans Hernangómez o a un pedaç com Xavi Rabaseda que marquin les diferències sembla que és forçar la màquina. Hi ha massa exigències del guió i poc temps per definir-les. Una selecció sempre té el hàndicap de la manca de rodatge. El sistema de classificació de les finestres FIBA, generant una selecció B, va exagerar el component del timing. El premi d’aquest experiment de l’organisme internacional va ser descobrir Quino Colom. La seva irrupció en l’àmbit sectari de la família va ser meteòrica. Va passar de l’anonimat mediàtic a signar una mitjana de 14 punts per partit que li va obrir les portes del Mundial. “És la referència d’aquest equip. Sap assumir la responsabilitat en els moments decisius”, va comentar el seleccionador Sergio Escariolo després de la seva cistella guanyadora en el partit contra Letònia el 17 de setembre. El base havia anotat 18 punts al WiZink Center de Madrid. El dia del seu debut amb l’equip estatal davant Montenegro en va fer 15. Va ser durant mesos una versió andorrana de Pau Gasol, amb menys cabell i centímetres.

Colom és un base 30 anys, de 1,88 metres d’alçada i un cos poc definit. És un antiprototip romàntic dels cànons estètics que marca la NBA -massa muscular estàndard i intel·ligència tàctica per davant de capacitat per botar baix perquè sí- perquè funcionen bé en els vídeos de ‘highlights’. Té bon control de pilota, llegeix bé els partits i es precipita poc. És un jugador que qualsevol equip campió necessita a la banqueta. No molesta, no necessita ser un líder per rendir, però sempre és fiable. Ha sabut evolucionar en el marc del bàsquet modern. Colom ha passat de ser un passador que podia llançar en situacions de mitja distància a ser efectiu a camp obert.

Aventures a l’elit

Les seves estadístiques expliquen que ara intenta tres vegades més triples que quan jugava a la Lliga Endesa. Suma més punts, sense ser un jugador de moure’s en una rajola a la cantonada. Amb Espanya ha sintetitzat el paquet de prestacions per poder funcionar. Juga poc, però funciona. Scariolo l’està utilitzant com a revulsiu. El jugador d’Andorra la Vella forma grup de bases amb Ricky Rubio i Sergi Llull. És un bon contrapunt entre el talent natural del jugador del Masnou i el bàsquet emocional del madridista. Ha passat per davant de José Manuel Calderón, Guillem Vives o Jaime Fernández en el càsting de la preselecció. La renúncia del canari Sergio Rodríguez va acabar d’obrir-li les portes del Mundial. “Ja només veure’m en aquesta llista, envoltat d’aquests jugadors, és un èxit en la meva carrera. Si li posem el colofó, ja seria perfecte”, deia abans de saber que formaria part de la convocatòria final. Hi ha arribat pel camí dels revolts. Té un punt de justícia poètica. Colom ha fet una carrera de rodamon per falta d’oportunitats en l’elit europea. Va arribar a la selecció B de la fase de classificació per al Mundial des del Bahçeşehir. Colom jugava en un equip de la Lliga turca que es va fundar fa dos anys i que va ascendir a primera divisió mesos abans de l’inici del campionat regular.

Abans havia jugat al CAI Saragossa, al Fuenlabrada, l’Estudiantes, el Bilbao i al Rubin Kazan. Va anar a viure a Rússia després de la seva millor temporada com a professional. Va ser un primer pas endavant. El base ha descartat reiteradament vestir grans escuts per tenir més protagonisme. L’andorrà vol projectes, no aparadors. El fitxatge pel València Basket d’aquest estiu és un terme mitjà interessant. “No podia dir que no. A vegades he preferit no jugar a l’Eurolliga perquè veia que no seria important. Aquest cas ha sigut diferent”, explicava fa unes setmanes. Ara acumula arguments per demanar més minuts en un Campionat del Món.