Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

El nou Espanyol de Sergio tanca l’any amb bones sensacions

Els resultats aconseguits l’acosten a l’objectiu i està per sobre de la mitjana dels últims anys

El mig any de Sergio González al capdavant de l’Espanyol ha sigut irregular, però pot valorar-se com a positiu. El tècnic dels periquitos ja gairebé ha assolit mig objectiu gràcies al rush de les últimes jornades, que s’ha saldat amb 9 punts de 12 i la primera victòria de la temporada fora de casa, a Vallecas. Quan encara no s’han repartit la meitat dels punts disponibles, té al sac el 47% de la salvació matemàtica, que marquen els simbòlics 42 punts que estableixen el llindar de la permanència. Abans de tancar la primera volta, el quadre blanc-i-blau té el descens a 7 punts i acomiada el 2014 amb 20, una xifra que supera -tot i que només per dècimes- la mitjana dels últims deu anys. Amb les excepcions destacades dels cursos 2010/2011 (quan es tenien 28 punts a la jornada 16 i s’ocupava plaça europea), i 2007/2008 i 2004/2005 (amb 30 punts), l’actuació fins ara dels homes de Sergio és paral·lela a la de projectes anteriors o fins i tot o millor.

Els 20 punts a l’hivern, a més, permeten seguir treballant amb marge de maniobra, amb aquest joc d’acció-reacció que ha anat corregint dinàmiques adverses.

Aquest és el factor més destacat de la gestió del tècnic en aquests primers mesos. L’exjugador ha sabut anar tocant les tecles que calia per revertir les males ratxes quan els resultats s’han encallat. A diferència dels rivals que té per sota en la classificació, no ha perdut en més de dues jornades seguides, encara que tallés la sagnia amb un empat.

La valentia fresca del principi es va canviar per més solidesa defensiva i una proposta més reactiva, menys oberta i menys alegre. L’equip és més pragmàtic, més conscient de les seves debilitats i les seves fortaleses, i, si posa ordre i agressivitat al darrere, Kiko Casilla pararà. Pararà molt. El porter d’Alcover té una mitjana de més de 2,69 aturades per partit, la quarta més alta dels porters titulars de la Lliga, superada per Rubén, de l’Almeria (3,27); Zubikarai, de la Reial Societat (3,07), i Xabi Irureta, de l’Eibar (2,91).

Intentar aguantar amb la porteria a zero és essencial perquè, per damunt de tot, té gol assegurat en les botes de Sergio García, màxim golejador amb 7 gols, i Christian Stuani, segon amb 6. “Tenim màgia a dalt”, és la frase que més s’ha repetit a les sales de premsa. El capità continua sent la màxima referència ofensiva del grup, mentre que l’uruguaià s’ha consolidat com a home revulsiu, amb 5 dels 6 gols marcats en els últims deu minuts de partit. Quan tot just s’està començant a encaixar la millor versió de Caicedo, encara discret, i Lucas Vázquez s’ha desbocat definitivament com a home amb desequilibri, falta trobar continuïtat en Paco Montañés, inconstant per les lesions, per arrodonir el pla golejador.

Sigui com sigui, la situació de l’equip és relativament tranquil·la -a mitja taula i amb la primera eliminatòria de la Copa del Rei superada- i avança en la línia de la projecció de punts de les últimes campanyes. Al mateix ritme que ara, l’equip acabaria l’any amb 47,5 punts, un més que la mitjana d’altres anys (46,7). Després de sis jornades, està més lluny del descens que en anteriors campanyes (5,3 punts). Sergio González va poder salvar el punt de partit de fa un mes amb una bona dinàmica de resultats (tret de la golejada al Camp Nou) i ara arrencarà el 2015 amb una plantilla compromesa i unida. Balanç positiu, màxima exigència.

Històries de superació esportiva

Més continguts de

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT