Un Espanyol innocent no despentina un Madrid pràctic
BarcelonaNi tan sols quan, a falta de més de mitja hora, Coentrão va veure la targeta vermella directa per un xoc duríssim al terra amb Cañas, l’Espanyol no va sentir que podia treure alguna cosa positiva de la visita al Santiago Bernabéu. El conjunt periquito ja va veure’s fora del partit en el minut 27, quan el Reial Madrid havia encarrilat la victòria amb els gols de James Rodríguez i Bale. Va ser la primera del 2015, després de perdre contra el València en l’última jornada i contra l’Atlètic dimecres en Copa. Els homes de Sergio González s’esmicolaven en defensa, sobretot per la banda de Cristiano Ronaldo, que constantment rebia l’ajuda de James Rodríguez per fer patir Arbilla, i ni tan sols no trobaven possibilitats al contraatac per crear perill. Sense ensumar el gol, l’aventura del Bernabéu es feia llarga. Massa llarga i massa d’hora.
Hi va haver poc partit, perquè als deu minuts de joc ja es va moure el marcador. Bale va fer un retall sobre Montañés, que ajudava Fuentes en el duel amb el gal·lès, i va fer un canvi d’orientació mil·limètric que Cristiano Ronaldo, amb un toc delicat, va convertir en una assistència enrere a James que va batre Kiko Casilla amb un remat senzill. Amb ordre i un ritme de circulació poderós, el Madrid va seguir construint els atacs i fent bona la superioritat a les bandes. L’Espanyol no aconseguia ser sòlid, no allunyava el perill del seu camp i seguia sense inquietar en atac. D’una falta poc útil de Fuentes sobre Isco, el Madrid va trobar el 2-0, obra de Bale, que va picar una falta potent i col·locadíssima, arran de pal. Imparable.
Gestió i contraatac
Amb tot fet, el Madrid va relaxar-se una mica, conscient que el seu rival tampoc li feia mal. Ni tan sols pessigolles. Ben poca cosa va produir l’Espanyol. Els blanc-i-blaus van millorar lleugerament en la segona meitat, especialment a partir del moment en què van veure’s amb un home més per l’expulsió de Coentrão, el més mal parat d’un topada amb Cañas. El portuguès va anar amb la planxa per davant i va veure la vermella directa.
Però tot i que el Madrid, reestructurat en un 4-3-2, no va poder defensar gaire bé la banda dreta, on només hi havia Arbeloa, no va patir. Els intents dels visitants eren estèrils, porucs i tímids. El Madrid, al galop quan podia, va anar acumulant contraatacs que l’acostaven al tercer gol. En una d’aquestes transicions ràpides, aprofitant els espais que l’Espanyol concedia a la recerca del gol de l’honor, va arribar el 3-0 de Nacho, que va rematar al segon pal una centrada passada d’Arbeloa des de l’esquerra. Isco i Cristiano van desaprofitar ocasions per fer més gran la golejada, mentre que l’Espanyol movia la banqueta amb el cap centrat en la tornada de Copa contra el València, en què els blanc-i-blaus tenen més possibilitats de remuntar que els blancs. Per exemple, van acabar descansant Víctor Sánchez i Sergio García. Al final, al líder no li va fer falta més per guanyar i es va adjudicar un triomf plàcid que li permet trencar la mala dinàmica de l’inici d’any. L’Espanyol es manté en una zona prudent.