Fita històrica després d'un partit per oblidar
Per sisè any consecutiu, el Barça jugarà les semifinals de la Lliga de Campions. L'equip blaugrana, però, hi arriba amb el cap baix, amb les pulsacions altes i una suor freda baixant-li per l'esquena. Superat gairebé en tot moment per un PSG que va fer un partit fantàstic a l'estadi, el Barça es va encomanar al talent individual i a l'èpica per empatar el partit, classificar-se i donar gràcies al cel. I a un Messi que va entrar a la gespa per jugar mig coix i aportar detalls de qualitat claus per aconseguir evitar el naufragi.
Castigat per les baixes en defensa, pels problemes de Messi i per la superioritat física d'un PSG musculós, el Barça va estar a un pas de la desfeta, però el gol de Pedro, nascut a les botes de Messi i Villa, va canviar la història d'un partit que semblava destinat a ser una tragèdia.
El Barça, però, ha aconseguit que un fet que per a la major part dels clubs seria una fita històrica sigui una rutina: arribar a les semifinals de la Lliga de Campions. A diferència d'altres anys, la classificació va arribar amb el patiment apoderant-se de l'estadi després d'un partit gris d'un Barça que va perdre l'alegria i va apostar per l'èpica per sobreposar-se als problemes interns i el partit d'un PSG liderat per un tècnic llest i experimentat. Ancelotti, un home que ha guanyat dues Champions, disposa d'un estol de jugadors amb un preu de mercat altíssim que va caure amb dignitat. El PSG, obligat a marcar després del 2-2 de l'anada, va permetre a Valdés convertir-se en el salvador d'un Barça feble, sense conviccions i incapaç de jugar amb un marcador favorable. Sense les aturades del porter, el partit hauria estat un monòleg francès.
Vilanova no va sorprendre de sortida. Adriano de central fent parella amb Piqué, i Messi menjant-se les ungles a la banda. Però amb nou jugadors que poden ser titulars amb la selecció campiona del món, reforçats amb dos internacionals brasilers, el Barça va perdre el duel tàctic amb un PSG agressiu, que pressionava a dalt, buscava l'esquena dels migcampistes i feia de les curses descarades de Moura, Lavezzi i Pastore tot un maldecap per a un Barça que patia en el joc aeri i amb la pilota per la gespa. El resultat va ser un partit insòlit, girat com un mitjó, amb el Barça perdent pilotes, pressionat i incapaç de donar a Sirigu la feina que sí que tenia Valdés.
Ancelotti va guanyar la partida tàctica i va aconseguir trencar el Barça, estirant-lo, separant les seves línies. Busquets no podia tapar tots els forats per on apareixien jugadors de l'equip francès, Alba no s'atrevia a pujar i, desesperats per no rebre pilotes, Cesc i Villa es feien ombra en espera d'una genialitat d'Iniesta o alguna de les poques jugades en què Pedro va donar feina a Jallet. Però Valdés, guanyant el pols a Moura i sobretot a Lavezzi, anticipava titulars recordant al barcelonisme com es farà enyorar en nits europees com aquesta, en què evita gols cantats. Com va fer contra Drogba fa anys, com va fer contra Lavezzi ahir.
Inconscientment, un Camp Nou cada cop més intranquil mirava la banqueta, on Messi va passar-se bona part del primer temps mirant el partit dret, com si volgués cridar l'atenció d'un Vilanova que veia en acció una versió del seu equip pitjor que la del Parc dels Prínceps. L'estadi, de fet, va veure un duel europeu com eren abans, com solen ser a la major part dels estadis: igualat, amb dos equips mirant-se als ulls i amb opcions. Lluny queden els records d'aquelles golejades al Bayern, el Lió o l'Arsenal. Per arribar a semifinals va caldre fer un viacrucis dels que et deixen nafres i ferides.
L'ensurt del gol de Pastore
La lectura del partit d'Ancelotti va ser magnífica. El PSG va sortir a la segona part igual de desafiant, forçant les errades d'un Barça que no sap jugar quan li trenquen els plans. Si no s'aconsegueix una possessió de pilota llarga, un domini constant del matx, el Barça cau en el joc del rival amb un partit d'anada i tornada en què se sentia més còmode el PSG, que va obtenir el premi al seu esforç en els primers minuts de la segona part. Quan dos boxejadors es veuen condemnats a un intercanvi de cops impulsiu, sol guanyar el més físic, el més alt, protegit pel seu cos i aprofitant que el seu rival s'ha oblidat de la tècnica i la tàctica. Amb el partit trencat, Ibrahimovic es va inventar una assistència deliciosa a Pastore, el flaco , que va jugar un partit espectacular i va fer el 0-1. Quan l'exjugador del Palerm encara no havia arribat al córner per celebrar el gol, Messi ja sortia per escalfar-se. El Barça s'encomanava a l'home que trenca la lògica i fa miracles. A un geni lesionat, a un bruixot que fa encanteris, a un sant a qui es resa quan no les tens totes. Per acabar-ho d'adobar, Adriano, que jugava havent rebut l'alta mèdica minuts abans del partit, va caure lesionat altre cop, cosa que va obligar Vilanova a apostar per Bartra, que va entrar en el mateix minut en què Messi ho feia per un Cesc que es va desdibuixar de mica en mica. I el jove central no va defugir el cos a cos amb Ibra.
El partit va passar a ser un joc de nervis, un espectacle preciós per a l'espectador neutral i frustrant per als 93.000 aficionats del Barça, nerviosos de veure com el seu equip, ansiós, patia en defensa i no acabava de trobar la llum en atac. El duel era una ruleta russa que hauria pogut tombar qualsevol dels dos equips, però la bala va tocar el genoll dels francesos quan, en una jugada iniciada per Messi, Pedro va trobar una escletxa i va clavar un xut que empatava el partit i tornava a deixar el Barça per davant en l'eliminatòria.
Però el gol no va fer res més que potenciar l'èpica d'un partit en què Messi caminava amb gest de dolor, reservant-se per córrer quan calia. I, quan ho feia, aconseguia una falta, una targeta. L'argentí va venir a confirmar amb la seva actuació que existeix la messidependència, ja sigui futbolística o psicològica, ja que amb ell al 50% sobre la gespa el PSG es va espantar una mica i el Barça va jugar amb més calma, amagant la pilota fins al xiulet final alliberador. El xiulet que fa més gran la llegenda de Messi, l'home que canvia el guió dels partits jugant coix.
