BEISBOL

Mor Frank Robinson, el primer negre que va entrenar a la lliga de beisbol nord-americana

Considerat un dels millors jugadors de la història, va sobreposar-se al racisme

Frank Robinson, llegenda del beisbol nord-americà, ha mort aquesta matinada als 83 anys a Califòrnia. Robinson va trencar una barrera quan va convertir-se en el primer entrenador negre d'un equip de la lliga professional nord-americana, la MLB. El 1975, Robinson va ser fitxat pels Cleveland Indians com a primer entrenador, quan cap negre ho havia fet abans. Des de llavors, la meitat dels equips professionals han fitxat entrenadors negres, però molts clubs encara no han fet aquest pas.

Robinson, nascut a Beaumont, Texas, el 1935, va arribar a fer com a jugador 568 'home runs', la desena millor marca de la història, guanyant el premi a millor jugador de la temporada a les dues lligues que, unides, formen la MBL: la Lliga Nacional de Beisbol i la Lliga Americana de Beisbol. Actualment encara és l'únic jugador en aconseguir-ho.

Robinson va créixer en una societat segregada, la del sud dels Estats Units, entre relats dels seus pares i avis sobre linxaments. Després del divorci dels seus pares, va marxar a viure a Califòrnia, on va brillar com a jugador de bàsquet a l'institut, on era company de Bill Russell, el qual seria onze cops campió de la NBA amb els Boston Celtics. Robinson, però, era millor amb el bat i va ser descobert a l'equip de l'institut per un observador dels Cincinnati Reds, amb els quals va debutar el 1956 amb un 'home run' ja el primer cop que va sortir a jugar.

Robinson va debutar tot just nou anys després del debut del primer negre a la lliga, Jackie Robinson, el 1947. Va patir casos de racisme tant dins de l'equip en què jugava com amb espectadors o viatges de l'equip, així com quan el volien fer dormir en hotels diferents. De fet, Robinson encara és el jugador de la història de la lliga nord-americana que ha sigut colpejat més cops per la pilota, quan el llançador, de manera intencionada o no, desvia el seu llançament per tocar el jugador rival, sovint per espantar-lo. Llavors, ser colpejat per la pilota no et permetia guanyar una base, com passa ara, així que molts 'pitchers' ho feien per intentar minar la moral de qui era amb el bat. Molts companys d'equip deien que era una manera d'intentar minar la moral d'un dels pocs jugadors negres de l'època, però ell sempre va dir que això "cada cop et fa més fort". "Cada cop era un missatge per fer-me fort i aconseguir guanyar", va dir. En total, va rebre 198 cops de pilota.

Després de brillar amb els Reds, el 1965 va ser fitxat pels Baltimore Orioles, on jugaria fins al 1971. Després va passar per Los Angeles Dodgers (1972), els California Angels (1973 - 1974) i els Cleveland Indians (1974 - 1976). Va ser amb aquest equip amb el qual les dues últimes temporades va fer d'entrenador per primer cop, quan encara era jugador. Campió de les Sèries Mundials amb els Orioles el 1966 i el 197, va ser escollit com a millor jugador de la lliga el 1961 i el 1966.

Com a tècnic va passar pels Cleveland Indians (1975-1977), els San Francisco Giants (1981-1984), els Baltimore Orioles (1988-1991) i els Nationals de Washington, el 2005, quan va tornar a les banquetes quan els Nationals van abandonar el Canadà, on tenien la seu a Montreal, per marxar a Washington. Robinson, que també havia jugat i entrenat a lligues d'estiu a Puerto Rico, formava part del saló de la fama del beisbol nord-americà.

Més continguts de