MUNDIAL DE RUGBI

El Grup B del Mundial de rugbi: Sud-àfrica per sobre, emoció per la segona plaça

Escòcia i Samoa han de lluitar per acabar per darrera d'uns springboks amb dubtes

El Grup B del Mundial de rugbi inclou una superpotència (Sud-àfrica), dos equips de classe mitja (Samoa i Escòcia) i dues nacions emergents (Japó i Estats Units). Un grup menys potent que no pas el grup A, però amb molt potencial.

No poden haver-hi grans sorpreses. Sud-àfrica ha de passar clarament aquesta primer fase, mentre que la segona plaça la lluitaran Escòcia i Samoa en un xoc emocionant. Serà interessant comprovar l’evolució del rugbi nord-americà i japonès en la gran cita mundialista.

Sud-àfrica
Els “Springboks” arriben a la Copa del Món generant alguns dubtes per la seva línia de resultats modestos al darrer “Rugby Championship”, on es van veure clarament superats per Nova Zelanda i Austràlia.

Els sud-africans, però, continuen essent un conjunt temible, una verdadera màquina ben engreixada que passa per sobre dels seus rivals. Un conjunt potent, ràpid i fort capaç d’aixafar i ofegar els seus rivals amb el seu joc dur i asfixiant, gràcies a la pressió intensa que exerceixen els seus davanters a la zona de creació rival.

Si els Pienaar, Matfield, Mtawarira, Etzebeth, De Villiers, Du Preez, Pietersen i Kirchener carburen correctament, els “Springboks” seran un tanc que aixafarà els seus rivals gràcies a l’enorme intensitat que exerceix el seu joc. De fet, als sud-africans no els cal ni controlar l’oval per fer retrocedir el rival i tancar-lo dins el seu propi camp. Per potencial, noms i història, Sud-àfrica passarà sense cap problemes la fase de grups amb un ple de victòries i aconseguint marcadors amples. Cap equip del seu grup no pot –no hauria de poder- fer-li ni tan sols ombra.

Samoa
Els Samoans han passat de ser un conjunt exòtic a una realitat fefaent del rugbi mundial. Samoa és un conjunt equiparable a qualsevol potència europea, ala que podria derrotar a un sol partit.

Tot i ser una nació que no arriba als 200.000 habitants, Samoa viu, respira i sua rugbi. Si els “Manu Samoa” juguen amb l’orgull i coratge guerrer que els caracteritza, han de poder aspirar a arribar a la fase de quarts de final, on somniar és gratuït. El seu joc vertical, desacomplexat, ràpid i ofensiu farà les delícies dels amants del rugbi per la plasticitat del seu joc. Una aposta atractiva i alternativa que s’ha convertit en realitat.

Escòcia
No fa massa anys, Escòcia era un conjunt temible. Un equip que infonia respecte a qualsevol rival. Però els darrers vint anys han vist una tràgica regressió del rugbi escocès, avui ja poc respectat i valorat, fins i tot dins les seves fronteres, on el futbol ha robat el protagonisme que històricament havien tingut els equips escocesos.

El “XV del Card” és un equip amb més història que present. Les seves esperances passen per obtenir la segona plaça de grup sempre i quan derrotin als samoans en un partit que es preveu apassionant. Per fer-ho, els del Card confien en el talent de Laidlaw al mig del camp i de Lamond, Maitland i Visser als extrems. Escòcia buscarà fer ample el camp per intentar penetrar per les bandes, el seu punt fort. Altrament, la seva davantera (una mica envellida i poc fiable) hauria de poder aguantar el tipus a les fases estàtiques, més per veterania que per talent.

A nivell anecdòtic, cal destacar la participació del jove Samuel Hidalgo-Clyne, jugador d’origen granadí, que disputarà el primer gran campionat de la seva vida, per bé que ho farà des de la banqueta.

Japó
El rugbi japonès està en un procés de franc creixement. El seu nivell de joc no deixa de millorar, i la popularitat de la seva lliga nacional, que sovint contracta velles glòries neozelandeses i australianes, ajuda a la difusió de l’oval al Japó. La filosofia del joc i el respecte i honor inherents al rugbi realitzen un maridatge excel·lent amb la tradició japonesa. Un esport i una filosofia fets a la mida del país nipó. Esportivament, el Japó jugarà sense cap mena de pressió, però de ben segur podem esperar un equip potent, que lluitarà fins al final i que s’hi deixarà la pell al camp. Rugbi de la vella escola que divertirà a propis i estranys. El seu objectiu ha de ser derrotar els nord-americans i deixar una bona imatge la resta de partits.

Estats Units
Per la seva banda, les àguiles nord-americanes són un conjunt prou jove, que exerceix un joc alegre i vistós, i que beurà directament dels jugadors que juguen a Europa (Anglaterra i Escòcia principalment) i dels joves jugadors universitaris, que és el marc on el rugbi americà ha aconseguit una finestra i popularitat que els fa visibles.