Ivan Rakitic: “Si cal, un croat parteix cinc parets per assolir una cosa”

ALBERT LLIMÓS / NATALIA ARROYO

Al camp 1 de la Ciutat Esportiva del Barça, que s’ha batejat amb el nom de Tito Vilanova, es deixa entrevistar una de les nou cares noves del projecte de Luis Enrique. Té 26 anys, ha voltat món i té accent andalús malgrat haver nascut a Suïssa. Ivan Rakitic és l’home de moda de l’inici de temporada.

Per què tothom que et coneix diu que ets andalús al 100%?

[Riu.] Perquè la meva dona és de Sevilla i perquè m’hi vaig adaptar en 3 anys i mig. M’hi vaig crear una vida privada. M’estimo la ciutat, ja va amb mi.

De moment, el pescadito està guanyant al pa amb tomàquet...

Aquí tot just estic començant a conèixer la ciutat, la gent i el club.

¿Ets conscient que has caigut molt bé a l’afició des del principi?

Intento concentrar-me en la meva feina, fer-la tan bé com pugui, i si l’afició ho veu així, perfecte. L’únic que vull és que vegin en cada partit que sóc aquí per treballar.

¿Potser això passa perquè no existia un migcampista com tu?

Prefereixo que això ho decideixi la gent. Sóc aquí per mostrar el meu futbol, per disfrutar de cada dia, de tot el que passa al club, de tot el que visc amb els nous companys, de l’afició, de la ciutat. Vull ser molt feliç aquí.

A diferència de la versió més ofensiva que se’t va veure al Sevilla, aquí t’estem veient més defensiu.

Cada equip i cada entrenador té la seva idea. L’any passat vaig començar com a pivot i vaig acabar anant cap a dalt. És el que s’espera de mi, però l’important és que l’equip vagi bé i jo pugui aportar el meu futbol.

¿Tens ganes de trepitjar més àrea, que arribi el primer gol?

Ja em toca [somriu], però no em poso cap pressió. L’important és que l’equip va bé, hem guanyat tots els partits, no hem encaixat cap gol i això demostra que treballem bé junts. La resta vindrà sol.

Rakitic ve a suplir Xavi?

No vull ni puc entrar en això. Xavi és únic, és un ídol, no només per a mi, per a tots els migcampistes. Només puc donar les gràcies per poder compartir vestidor i aprendre d’ell. Sóc aquí per donar el meu futbol. El meu. No vull seguir l’estil de ningú, sinó el meu, això és el que he d’aportar.

¿Luis Enrique et va trucar per fitxar-te? Qui et va convèncer?

No va fer falta gaire per convence’m! Era una oportunitat única. Mai vaig voler forçar la sortida del Sevilla, perquè, a més de sentir-m’hi molt bé, sempre he dit que l’afició del Sevilla és la meva, que si fos per mi m’hi quedaria tota la vida, però, si venia una oportunitat així, era diferent. Des del primer moment tenia clar que volia venir a Barcelona.

Tu ho tens clar, el Barça també. Rakitic va arribar i Kroos no perquè així ho va voler Luis Enrique.

Vull retornar la confiança que han dipositat en mi amb el meu joc i esforç al camp. Sé que vindrà un tram de temporada en què les coses no sortiran com vull, però això és normal.

Als mals moments tindreu Messi, que sembla que té un imant als peus.

No ho sembla, el té! No és el millor del món, és el millor de la història del futbol, mai més veurem un jugador com ell. He de donar les gràcies a Déu per compartir vestidor amb ell i ser al camp al seu costat, lluitar pel mateix. Això és el millor.

Dins el camp, potser et trobes una bona situació de xut però al costat hi tens Messi. Què et passa pel cap?

Que [el gol] el farà ell. Al final el més important és el millor per a l’equip, però sabem que si ell té una bona posició de xut, normalment la clava. Sabem utilitzar el seu joc, no només ell s’aprofita del nostre, és una feina de molts anys, de saber com es mou el Leo i el que sap fer. Nosaltres el busquem i llavors surt tot el seu talent.

Jugues a la PlayStation?

La tinc a Sevilla, l’he de comprar.

És que Luis Enrique va dir que Messi fa coses que ni a la Play...

No existeix el botó encara! [Riu.]

Que té de croat Rakitic?

Els meus pares em van formar així. Vaig néixer a Suïssa, però els croats, si comencem una cosa, si fa falta partim cinc parets per aconseguir-la. És esforç, són ganes, és la mentalitat balcànica, i això forma part de mi.

I d’Alemanya què vas aprendre?

Molt, i també de Suïssa! Vaig néixer allà, vaig fer tota la meva carrera al Basilea. Sobretot la puntualitat...

Amb Luis Enrique ja va bé doncs...

[Somriu.] A Suïssa destaca sobretot el professionalisme, i a Alemanya també. Tot és molt estricte i clar. A banda que es treballa moltíssim, cada entrenador t’ensenya una cosa i he tingut la sort de tenir tècnics importants.

I què ha suposat per a tu Andalusia? T’ha canviat molt?

Molt no, m’ha canviat la vida del tot. Vaig arribar d’Alemanya molt jove, era el ros de Croàcia i de sobte conec la meva dona, arriba la filla, compro la casa, el club em dóna la confiança de ser el primer capità estranger després de Maradona... Ara el meu primer idioma és el castellà! Vaig amb la selecció croata i parlo amb la gent i em costa expressar-me. L’altre dia tenia una entrevista en alemany i ja no em surten algunes paraules.

Ara toca el català...

A poc a poc. Ara mateix Xavi ha marxat del vestidor i ha dit alguna cosa i li he dit “ igualmente ” sense entendre bé el que deia. [Somriu.]

Quan has de maleir Luis Enrique, ¿a qui li expliques del vestidor?

A la meva dona. Callo fins que arribo a casa i només parlo amb ella.

Però tens complicitat amb algú.

Des del primer dia em sento un més del vestidor, de la família. Tinc bona relació amb Adriano perquè hem fet el mateix camí, però tots intenten fer-me la vida fàcil i els estic molt agraït.

Algú t’ha sorprès?

Al futbol ens coneixem tant, i més al Barça, que la sorpresa no existeix. Emery preparava tant els partits que sabia com es deia l’àvia d’un jugador.

Com veus Luis Suárez?

El veig molt centrat, la situació no és fàcil, però tots som aquí per donar-li suport. Estem desitjant que passi aquest temps perquè ens ajudi, perquè pot aportar moltíssim.

Ja prepareu alguna jugada?

Amb un jugador com el Luis no cal, té tanta força i tanta qualitat que ens entendrem ràpid.

Què et sembla Samper?

És impressionant, com tots els joves que tenim. Tota la gent que porta el Barça al cor pot estar tranquil·la, vindran jugadors amb molta qualitat. Samper ajuda en la sortida de la pilota, llegeix molt bé el futbol i, si continua així, ens ajudarà moltíssim.

En què insisteix més Luis Enrique?

Entén el futbol al complet, no deixa lloc a cap dubte, en quatre paraules t’explica tot el que has de fer. Treballa tots els detalls, no hi ha una cosa menys important que una altra, tot es fa al màxim, al cent per cent.

Deu ser un estil similar al d’Emery.

El món del Barça és una mica diferent. Al Sevilla no teníem càmeres per gravar els entrenaments. La idea de l’Unai i de Luis Enrique és semblant. El temps amb Emery al Sevilla m’ha ajudat per aprendre i millorar.

I evitar la primera bronca aquí...

No només bronques, és una ajuda. Quan el to és una mica més fort ara, t’entra millor.

Triomfarà Deulofeu amb Emery?

Si no ets dins no ho vius igual. Estic segur que el Gerard ajudarà molt el Sevilla. Quan i com és difícil de predir. En general, el que treu Emery dels seus jugadors és impressionant.

L’objectiu és la Lliga?

No s’ha de mirar tan endavant. És important concentrar-nos en el Llevant, després en el Màlaga... No s’ha de parlar del maig de l’any que ve. A poc a poc, i intentar guanyar cada partit.

¿Vas veure què va passar a Catalunya l’Onze de Setembre?

No ho vaig viure gaire, vaig tenir un dia familiar a casa. Sí que vaig notar que trigava una mica més a arribar-hi després d’entrenar, però res més.

I Piqué o Xavi què t’han explicat?

Tampoc crec que calgui cap explicació. Entenc què passa, ho respecto moltíssim. Sé que té molta importància per a alguns companys.

Què va passar amb unes declaracions teves sobre l’homosexualitat?

No ho entenc. Per a mi és molt fàcil i clar, no tinc cap problema amb ningú sempre que sigui un bon futbolista i una bona persona. Comparteixo vestidor amb tots. Som iguals, lluitem pel mateix. És el més important.

Et diverteix la teva professió?

Sí, que la teva feina sigui el que t’agrada fer és el millor. Sóc aquí per disfrutar-la. Sé que hem de deixar de fer moltes coses, però és la nostra vida. Ho hem d’entendre. Vull donar notícies bones per la meva feina. Si no puc fer-ho, ho deixo i ja està. Si tenim sort, tenim 12, 13 o 14 anys i després ja s’acaba. Per això vull gaudir-ho ara.

Al Barça, això potser és més fàcil…

He intentat gaudir també al Basilea i a tots els clubs on he estat, perquè això passarà aviat, insisteixo.

Però aquí es té pilota, s’ataca més...

És encara més bonic, esclar. Jugar sense pilota costa més. Però també pot ser bonic defensar bé, deixar la porteria a zero també pot satisfer-te. Però si pots atacar, marcar gols o portar el pes del partit agrada més, sí.

Què prioritza Luis Enrique?

El joc del Barça és força clar. El més important és que tots anem junts. Es veu la idea que tenim, treballem i sabem què hem de fer. La gent està molt contenta però sabem que portem poques setmanes. Encara queda molt.

Quan arribes a casa, ¿ets de veure futbol o desconnectes?

El primer que faig és parlar amb la meva dona, és el meu suport principal. Després ja em poso la televisió, veig les notícies i el que vull és gaudir de la meva filla, sobretot. Quan tenim partit, sí que miro què passa a València, al Llevant ara, però intento deixar una mica lliure el cap.

Com celebraràs el teu primer gol?

És el menys important. El que compta és que arribi aviat.