NOU CAMP NOU
Esports 09/03/2016

L’Arsenal com a mirall: 80 milions com a objectiu

Els socis que estaven en llista d’espera el 2010 per a un seient tindran garantida una localitat

A. Llimós / R. Requena
6 min
El projecte del nou Camp Nou destacarà per un disseny diàfan i mediterrani, i servirà perquè el club millori els ingressos per hospitality i llotges VIP.

BarcelonaNo tots hi cabran. N’hi haurà que quedaran fora. No tots els socis que són ara mateix a la llista d’espera per obtenir una localitat al Camp Nou tindran seient al nou estadi, que està previst que estigui acabat el 2021. Malgrat que la nova instal·lació tindrà capacitat per a 105.000 espectadors, i hi haurà un increment de 7.000 localitats, el club treballa amb el compromís de solucionar el problema dels 7.193 socis que ja estaven registrats a la llista d’espera el 2010, quan la junta directiva encapçalada per Sandro Rosell va arribar al poder. Aquell 2010 hi havia 14.000 persones donades d’alta. L’equip de Rosell va iniciar un procés per comprovar i ratificar aquestes sol·licituds, i la xifra va acabar baixant, primer fins als 9.141, i posteriorment fins als 7.193.

Per tant, els socis que s’han anat afegint a la llista d’espera durant aquests últims cinc anys no tenen garantida una localitat a l’estadi que dissenyaran els japonesos Nikken Sekkei. Es tracta d’uns 4.000 socis, dels 9.200 actuals que hi ha en llista d’espera, que no tenen garantida, de moment, la seva localitat al futur estadi.

En aquests últims anys, des de l’arribada de Rosell a la presidència, el Barça ha aconseguit donar abonament a 1.926 socis sense cadira. D’aquí al 2021, quan es preveu tenir acabat l’Espai Barça, es preveu que la xifra s’incrementarà en 3.000 persones més, i el total de beneficiaris se situarà al voltant dels 5.000 socis. D’aquesta manera, d’acord amb el compromís de la junta actual, el nou Camp Nou hauria d’acollir els poc més de 2.200 socis que el 2010 ja estaven esperant una localitat i que encara no l’hauran aconseguit quan el nou estadi sigui una realitat.

La de la llista d’espera és una de les grans incògnites que envolten la construcció del nou Camp Nou. Durant els pròxims mesos, després de dos anys de feina a l’ombra, el club detallarà al màxim el projecte guanyador dels japonesos Nikken Sekkei -i els catalans Joan Pascual i Ramon Ausió-, i presentarà els projectes finalistes en una exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, tant del nou estadi com del Palau. De moment, hi ha moltes preguntes que els socis es comencen a fer quan contemplen els esbossos que es van fer públics dimarts a la nit.

Hi pot haver sobrecost?

El club ja va preveure un desviament del 5% en el pressupost

El pressupost es va acotar inicialment en 600 milions d’euros, però Jordi Moix va apuntar que s’hi inclou un 5% de marge per a possibles desviaments. Serien uns 30 milions d’euros de marge, que al club, garanteixen, permetran que no hi hagi un sobrecost.

Es veuran tots els partits?

El club garanteix que els socis abonats no es perdran cap partit

El Barça remarca que els socis abonats no es perdran cap partit durant els quatre anys que duraran les obres. Les fases més agressives d’actuació es faran durant els estius, i tot i que durant algunes fases de cada temporada es reduirà la capacitat de l’estadi, sempre es garantirà la presència dels 85.000 socis abonats.

S’apujaran els abonaments?

La construcció de l’estadi no repercutirà en la butxaca

El club sempre ha defensat que la construcció de l’estadi no repercutirà en la butxaca dels socis. Falta saber si el 2021 s’encariran els abonaments. Els serveis que s’oferiran seran millors, amb més oferta, i això podria implicar que per primera vegada des del 2010 els preus pugessin.

On hi haurà l’ampliació?

L’estadi s’igualarà amb la lateral que ara marca la part més alta

Els 7.000 seients de més que hi haurà s’afegiran a la part superior, de manera que es completarà l’anell de la tercera graderia fins a tenir el mateix nivell que té actualment la zona de lateral. La primera graderia -s’enderrocaran els dos gols durant l’estiu del 2017- tindrà una inclinació més pronunciada, i totes les localitats passaran a veure la totalitat de l’estadi. La segona graderia es mantindrà, però se’n millorarà l’accessibilitat.

Tindrà més aparcaments?

Les instal·lacions es dotaran d’un mínim de 5.000 places de pàrquing

Es construirà un pàrquing subterrani, accessible i obert al barri, entre el nou Camp Nou i el nou Palau Blaugrana. Inicialment es comptava que tindria capacitat per a 5.000 vehicles, una dada que no es va confirmar quan el club va fer oficial el nom del projecte guanyador.

Com serà la façana exterior?

Uns vidres serviran per delimitar-la

La façana exterior, oberta, com si fos una terrassa, que destaca en el projecte guanyador, comportarà que els murs de formigó actuals que marquen el perímetre de l’estadi es converteixin en espais oberts, delimitats per vidres, seguint les mesures de seguretat pertinents per evitar accidents.

Hi haurà més comoditats?

L’oferta de restauració i serveis farà un salt endavant molt important

Es milloraran els espais entre seients i es renovaran totes les cadires, que passaran a ser més còmodes i ergonòmiques. Els passadissos se substituiran per espais més amplis en què destacarà l’absència de murs. També hi haurà escales mecàniques, més restaurants, zones d’oci i altres serveis.

En aquest sentit, un dels objectius del club és fer un salt endavant en els ingressos per hospitality, seients i llotges VIP, lloguer d’espais per a actes, paquets especials d’empresa... tot el que el club pot oferir tant a multinacionals com a clients que volen un tracte especial i estan disposats a pagar preus elevats per gaudir del Camp Nou. Es vol arribar als nivells de l’Arsenal, un club que ingressa uns 80 milions per aquesta línia de negoci, mentre el Barça no arriba als 30. El Madrid, per exemple, segons les estimacions del club blaugrana, se situa al voltant dels 55. Amb el nou Camp Nou es preveuen obtenir 35 milions més néts, incrementant les despeses, però arribant a les xifres d’ingressos que mouen els gunners, d’uns 80 milions.

Fa dues temporades, abans del referèndum, el Barça va fer un estudi dels principals clubs europeus i el que ingressaven gràcies als seients i llotges VIP. El Camp Nou té un dèficit respecte a la resta de competidors directes, ja que disposa de 2.203 seients VIP, comptant llotges, que representava 12 milions l’any. El Madrid tenia -segons un estudi intern del Barça, estimatiu- 4.862 seients, i va ingressar 43 milions. L’Emirates té 9.415 localitats i ingressava 40 milions, uns números similars als del Manchester Unite a Old Trafford.

La polèmica sobre l’elecció del guanyador continua viva

La polèmica sobre l’anunci del guanyador del projecte del nou Camp Nou va continuar durant la jornada d’ahir. El vicepresident de l’àrea patrimonial i comissionat de l’Espai Barça, Jordi Moix, va negar a Catalunya Ràdio que el concurs arquitectònic estigués decidit abans de les deliberacions dels nou membres del jurat. “Es va decidir entre les 9 i les 10 del vespre, després d’escoltar totes les propostes”, va assegurar el directiu, que va qualificar d’“especulacions” les informacions publicades per La Vanguardia a mitja tarda, que va avançar el resultat final, abans fins i tot que haguessin acabat d’exposar les seves propostes els quatre finalistes. Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes i membre del jurat, es va expressar en la mateixa línia que Moix: “El procés ha sigut exemplar, la filtració a la premsa ha de ser entesa com la publicació d’un pronòstic”. Des de l’Ajuntament de Barcelona, que formava part del jurat del nou estadi, es va preferir guardar silenci, mentre que els despatxos finalistes van mostrar el seu malestar. Primer, Josep Miàs, a Catalunya Ràdio, que va reconèixer que el Barça els “havia fet perdre el temps”. Un portaveu de RCR Arquitectes, també finalista, va mossegar-se la llengua. “No vull entrar en reaccions. Que cadascú tregui conclusions del que va passar. Nosaltres encara tenim a l’estómac el que va passar”, va dir.

A la recerca de 35 milions més

25-28 milions

El Barça calcula que actualment ingressa entre 25 i 28 milions en concepte d’ hospitality, llotges VIP, serveis a empreses, lloguers per a actes...

80 milions

És el que calcula el Barça que genera l’Emirates Stadium en aquesta línia de negoci, la meitat gràcies a les localitats VIP i hospitality.

35 milions

El club preveu que el nou estadi representarà uns 35 milions més de benefici, gràcies al ticketing, però especialment al millor aprofitament dels serveis, tant per a aficionats com per a empreses.

2.203 seients

El Camp Nou té la meitat de localitats VIP que el Santiago Bernabéu, i una quarta part que l’Emirates Stadium. El club vol créixer en aquest àmbit amb el nou estadi, sobretot per aprofitar el turisme d’elit i les empreses que volen tenir una llotja privada.

stats