L’excés de tensió dispersa el debut d’un Arda voluntariós
BarcelonaAl llarg dels sis mesos d’espera, emparat pels aficionats a la llotja del Camp Nou o al sofà de casa per culpa de la sanció de la FIFA, Arda Turan deu haver jugat a imaginar com seria el seu debut. Per ser prudent, o realista, és probable que no es visualitzés fent un gol o una assistència genial, perquè no és aquest perfil de migcampista. Tampoc necessàriament va somiar en una gran golejada en la qual ell fos qui brillés més en la maquinària culer. Però difícilment esperava una estrena tan tensa. Tan interrompuda. Tan calenta. Tan com si encara fos a l’Atlètic de Simeone, per dir-ho d’alguna manera. Vestir-se de blaugrana havia de ser un contrast més gran i el Camp Nou no havia de semblar el Calderón, tal com va semblar ahir durant molts minuts.
L’excés de tensió del derbi, desconcentrat en protestes i faltes, no va ajudar a aclarir l’actuació d’Arda Turan. No va grinyolar, sobretot després del descans, però va patir per trobar el lloc. El turc es va veure perjudicat pel fet que l’Espanyol decantés la seva pressió per obligar a prendre riscos a Piqué. Galca volia allunyar Busquets i Iniesta de l’inici de la jugada del Barça i va convidar a jugar pel sector d’Alves i Arda. El tècnic periquito intuïa, amb criteri, que seria on més probabilitats tindria de recuperar una pilota i fer mal en transició. I en aquell conflicte en camp propi, al turc li van faltar mecanismes posicionals per no sentir-se un destorb. Va rebre instruccions del mateix Alves, que li corregia visiblement els moviments per acomodar-los als esquemes de l’equip. “No tant a la dreta, vés més cap endins”, li deia, gesticulant i amb la pilota trepitjada en plena acció. També se’l va veure conversar amb Iniesta en alguna pausa per ajustar la seva ubicació al camp.
Hi va posar voluntat. Volia fer-ho bé, agradar, convèncer. Minimitzar en 90 minuts la seva absència en el primer semestre. Espitós, Arda va arrencar el partit amb un desmarcatge a l’espai, encaixant-se a la creativitat de Messi. Però Turan no té encara la fluïdesa de Rakitic i, de fet, va jugar com ho feia el croat en els seus primers dies a Barcelona, sempre pendent de completar el triangle correctament. Més obert o més tancat, més a prop o més lluny, en funció d’on s’estigués fent la jugada. Però encara ho feia amb aquella mirada mecànica nerviosa, poc natural.
Al segon temps, quan el Barça, animat pel ràpid 3-1 va aconseguir que el seu joc no es dispersés tant entorn de l’àrbitre, va poder aportar detalls de la seva qualitat en les combinacions curtes, fins i tot trencant en ruptura per rebre de Suárez o Messi. El públic li va agrair especialment que anés a terra en cada pilota dividida.
Mitja hora per a Aleix Vidal
Al minut 67, el turc va ser substituït i va rebre l’ovació d’un públic que fins i tot va corejar el seu nom. Rakitic va suplir-lo, en un doble canvi que també incloïa l’entrada d’Aleix Vidal, que va sortir a fer d’Alves. El de Puigpelat va exhibir potència per pujar la banda, en un canvi de pla de l’equip per guanyar profunditat per fora. El partit estava més obert, era ideal per a la seva verticalitat, sempre protegida per Rakitic i sense amenaça amb l’Espanyol amb nou.
