BARÇA

Un Barça irreconeixible es complica la vida a la Copa (2-1)

Denis Suárez, amb una gran jugada, evita mals majors al camp del Llevant

Aleix Vidal, lluitant amb Prcic, del Llevant / EFE

Convertit en un gegant amb peus de fang, el Barça va patir de valent a la Copa del Rei i va caure al camp del Llevant en un partit en què les rotacions d’Ernesto Valverde i el desencert individual d’un equip sense referents van transformar el líder de la Lliga en una caricatura a la Copa. Dos gols matiners d’un Llevant que va saber unir molta fe a les seves idees van fer sortir de polleguera un Barça que no va tenir ni temps perquè els seus jugadors s’acostumessin a jugar junts, ja que als tres minuts ja perdia. La defensa, en què va debutar Murillo al costat dels joves Miranda i Chumi, va ser el taló d’Aquil·les d’un equip que no necessitarà una gesta per aixecar l’eliminatòria gràcies a una jugada magnífica de Denis Suárez al minut 85, quan va forçar un penal que va evitar que la ferida fos més gran. El Barça haurà de remuntar la setmana que ve al Camp Nou en un duel en què Valverde haurà de decidir si segueix apostant per les rotacions a la Copa per protegir els titulars o els crida a files.

Per fer experiments i tenir èxit, normalment cal cremar-se abans. En el camí que porta de la teoria a la pràctica, molts plans aparentment brillants acaben convertits en grans desastres. Al futbol passa el mateix. Per encertar, cal fer proves. I algunes d’aquestes proves acaben provocant naufragis. Escarmentat després de l’experiència de la temporada passada, quan gairebé no va donar descans als jugadors totèmics, Valverde va apostar per unes rotacions radicals al Ciutat de València, però al descans ja es va veure obligat a girar cua i a fer entrar Sergi Roberto per apuntalar un equip convertit en el Titanic: molt elegant i amb molts calés, però enfonsant-se mentre sonava la música de fons.

El Llevant, un equip que gràcies a Paco López ha trobat allò que sol costar trobar en el futbol, una identitat, va ser fidel a ell mateix. L’equip granota no destaca per tenir por, ni respecte, als seus rivals. Sigui un equip de Segona B o el campió de Lliga, el mossega, l’empenta i el vol fer caure del pedestal. Al Barça ja el va derrotar a la Lliga la temporada passada, i aquesta li va estirar les orelles abans de caure derrotat. Però en el partit d’anada dels vuitens de final de la Copa el Llevant va trigar tot just tres minuts a marcar el primer gol, quan Erick Cabaco va elevar-se tot sol a l’àrea blaugrana i va superar Jasper Cillessen amb un cop de cap impecable. La jugada, mal defensada, va convertir-se en l’inici del viacrucis blaugrana. La defensa de Valverde, experimental, en lloc de sentir-se còmode, es va passar tot el partit dubtant.

Murillo, sense sort

Per a Jeison Murillo, que tornava a València per enfrontar-se al Llevant, el debut va ser un malson. Als 25 minuts ja havia vist com, just davant d’ell, marcaven dos gols, i ja li havien ensenyat una groga. Si el gol de Cabaco va ser una errada col·lectiva en la defensa d’una falta, el segon, tres quarts del mateix’. Els blaugranes van permetre que el Llevant trobés passadissos interiors fins que va connectar amb un Borja Mayoral que li va guanyar el duel a Murillo xutant entre les cames del central colombià. Murillo jugava acompanyat d’un Chumi que també va acabar amonestat, i amb Semedo i Miranda als laterals. Per a tots ells, el duel de Copa, en lloc de convertir-se en una oportunitat, va ser pitjor que arribar als exàmens de final de curs sense haver estudiat ni un sol dia. Sense les seves estrelles, que es mossegaven les ungles a casa, el Barça va suspendre. Dembélé no va saber fer de fals nou, el mig del camp, sense Arthur, no va tenir llum i el Llevant va trobar sempre forats per on mossegar.

Al Ciutat de València l’experiment d’Ernesto Valverde va servir per treure conclusions, però cap de positiva. Res va acabar de rutllar, tant a nivell col·lectiu com individual. Malcom va desaprofitar una ocasió clara per marcar, tot sol, en una de les contres que va cedir un Llevant sempre esbojarrat; Dembélé no va marcar la diferència, i Coutinho va seguir el seu progressiu descens als inferns. El brasiler sembla viure una crisi existencial en què ha anat perdent, de mica en mica, totes les qualitats futbolístiques que l’havien convertit en una gran estrella, i ha deixat orfe el joc d’un Barça el mig del camp, del qual era un forat negre on Arturo Vidal feia el que podia. És a dir, feia més faltes que no pas assistències. El Llevant, que també donava descans a alguns jugadors importants com Bardhi o un Morales que va entrar a la segona part, va tenir sempre clar què calia fer: intentar fer més gran la ferida del Barça, tou en defensa, malgrat que el preu a pagar fos cedir espais que jugadors com Dembélé o Aleñá no van saber aprofitar. I d’ocasions, en un partit tan elèctric com frustrant per al Barça, no n’hi van faltar, a l’equip de Valverde.

Amb un sistema de competició que encara protegeix els grans amb un partit de tornada, la Copa era l’escenari ideal per canviar l’equip de dalt a baix, tot i que el resultat, tant a nivell de joc com de resultat, va ser tan dolent que Valverde s’estirava els cabells veient com els seus jugadors lliuraven batalles en solitari, contra un rival que guanyava la guerra unit en un sol bloc. Busquets i Coutinho van acabar fent teatre, com si no recordessin que el VAR ja ha entrat en acció a la Copa. El partit, en certa manera, va donar la raó a Valverde quan havia demanat reforçar la defensa. Sense Piqué, Umtiti i un Lenglet que va entrar a la segona part, la defensa del Barça va semblar de joguina en mans del Llevant, que va saber defensar el 2-0 durant una segona part frustrant en què el Barça no va fer gaire cosa. Fins que un home que sembla a punt d’anar-se’n del club, Denis Suárez, va inventar-se una jugada individual quan feia pocs minuts que era sobre la gespa i va permetre a Coutinho marcar un gol que maquilla la cara més lletja del Barça.

Més continguts de