Futbol

El Madrid i Benítez s'encallen en la burocràcia

El descuit amb Txérixev s'afegeix a la desastrosa gestió en el fitxatge de De Gea, frustrat per enviar tard la documentació necessària

Entre el barcelonisme s'ha estès, històricament, la gran veritat que el Reial Madrid era el millor club als despatxos. O, si més no, era molt més àgil que el Barça entre papers, fent gestions, recorrent 'passadissos'. Però aquesta temporada està fent mèrits perquè se li retiri aquesta etiqueta d'equip hàbil en els tràmits. La burocràcia se li encalla, a l'entitat de Florentino Pérez, i l'últim exemple és la més que probable eliminació de la Copa del Rei que patirà per alineació indeguda. Fer jugar Denis Txérixev en l'anada de setzens contra el Cadis, quan el rus estava sancionat per acumulació d'amonestacions de la seva temporada anterior amb el Vila-real, és l'episodi que ha fet recordar altres pífies administratives del club blanc.

I el més delicat de digerir per als madridistes és que el ridícul, com ningú a la capital de l'Estat s'amaga a qualificar, en el cas de Txérixev, arriba només tres mesos després del frustrant fitxatge de David de Gea. En aquella ocasió, i malgrat que s'havien passat els últims dos mesos anunciant l'interès per l'ex de l'Atlètic, el Reial Madrid va fallar perquè va fer tard en l'enviament de la documentació per acordar el traspàs del porter, que finalment va quedar-se al Manchester United. La incapacitat de l'entitat blanca d'assumir l'error va provocar un creuament de declaracions entre els dos clubs, via comunicats, culpant-se l'un a l'altre del retard en la gestió. Per pocs minuts, Florentino Pérez es va quedar sense el porter que volia. El màxim mandatari madridista, però, en cap cas va fer autocrítica ni va admetre cap responsabilitat, i va derivar totes les culpes cap a Anglaterra. El president blanc va obviar l' experiència dels 'red devils' en contractacions a última hora.

L'episodi de l'estiu va intentar exculpar-se amb arguments similars als que, dimecres a la nit, s'intentaven explicar per esgotar les opcions d'evitar la sanció federativa. "No hem rebut cap notificació", insistia Emilio Butragueño a Movistar+ després del partit davant del Cadis. En el cas del United, també es va voler filtrar que hi havia hagut problemes en l'enviament d'informació. El Madrid va mirar de vendre la imatge d'una suposada eficiència administrativa i va intentar culpabilitzar l'equip anglès, on, deien, van eternitzar-se voluntàriament els tràmits per esgotar l'hora límit de les 23.59 h del 31 d'agost.

Menys recent, però igualment significativa va ser l'errada que va cometre Jorge Valdano l'any 1994, quan també va fer una alineació indeguda en un partit contra el Compostel·la. El tècnic va substituir Luis Enrique i va fer entrar Dubovsky, malgrat que ja tenia tres estrangers (Redondo, Laudrup i Zamorano) sobre la gespa, el límit permès pel reglament en aquella època. De res va servir al conjunt blanc intentar arreglar l'error, tornant a canviar Dubovsky quan va adonar-se de la infracció.

El més curiós del cas és que no només el Reial Madrid ja ha passat per aquí, sinó que al mateix Rafa Benítez no l'agafa de nou l'experiència de despistar-se amb l'alineació. Quan entrenava el València, l'any 2001, el tècnic va cometre la mateixa errada que Valdano en una eliminatòria davant el Novelda. El 0-1 va quedar en anècdota, perquè el conjunt xe va haver d'abandonar la competició per culpa d'haver alineat quatre estrangers alhora (Djukic, Aimar, Ayala i Serban).