Mario Götze troba nom al seu patiment

Tothom es va atrevir a especular sobre la presumpta apatia d’un jove multimilionari que semblava de tornada de tot

El món del futbol està ple d’intransigents i irrespectuosos. Són gent que pretén sotmetre els esportistes a les seves expectatives i, en el cas d’alguns mitjans, al seu mercadeig d’informació. Unes expectatives que acostumen a ser proporcionals al grau de frustració personal de qui emet un judici sense saber-ne de la missa la meitat. I unes pràctiques mercantils que acostumen a anar igualment en proporció de la banalitat del mitjà de comunicació en el seu afany que el consumidor de notícies piqui l’ham mitjançant un clic.

Ni amb temes que pertanyen a l’àmbit privat hi ha treva. Dilluns els diaris sensacionalistes alemanys van anar alimentant pràcticament cada hora la seva web amb continguts relacionats amb la delicada notícia que va anunciar el Borussia Dortmund: Mario Götze estarà un temps indefinit de baixa per tractar-se d’un trastorn metabòlic, pel qual s’entendria el baix rendiment i els problemes musculars que ha patit el talentós jugador alemany.

Alguns periodistes s’han llançat a la morbosa recerca de quina malaltia té Götze exactament; coincideix que hi ha hagut experts que han fet diagnòstics i pronòstics a distància, i insensibles exestrelles com Matthäus que li han recomanat marxar a jugar a la Xina. A Götze fa temps que ningú no el deixa en pau: va irrompre a la Bundesliga quan era menor d’edat i en set anys a l’elit ja ha anat i tornat del Dortmund al Bayern. En el camí ha fet ni més ni menys que campiona mundial Alemanya amb un gol en la final davant l’Argentina de Messi. La seva ascendència en el joc i la seva importància en les alineacions, però, han anat decreixent, per bé que els que han compartit vestidor amb ell sempre han destacat que és impecablement professional: dels primers a arribar a l’entrenament, dels últims a marxar, dels que segueixen fil per randa la dieta pautada, dels que es cuiden les 24 hores del dia i dels que fan grup.

La seva malaltia no va ser detectada en tres anys pels metges del Bayern, així que tothom es va atrevir a especular sobre la presumpta apatia d’un jove multimilionari que semblava de tornada de tot. Hi ha mitjans que fins i tot aquesta setmana han publicat com algú va veure un dia Götze menjant-se tres pastissos d’ametlles. Una ximpleria com qualsevol altra. Per descompat que ningú no li ha demanat perdó ara que s’ha posat nom a la seva malaltia, al seu patiment. Sovint oblidem que els futbolistes, per molt privilegiat que sigui el seu món, són persones normals amb les seves fortaleses i debilitats. Caldria aprendre a no jutjar tant per les aparences i a comptar fins a deu abans de criticar un esportista… o de clicar en un cridaner titular d’un mitjà digital.

Més continguts de