BÀSQUET - EUROLLIGA

Millorar a través de l’‘scouting’ arbitral

L’Eurolliga analitza totes les accions xiulades per millorar el producte

L’Eurolliga de bàsquet ha convertit l’arbitratge en un laboratori de proves a través del qual es pugui millorar el producte que ofereix. Des del 2010 la màxima competició continental en l’àmbit de clubs du a terme un scouting arbitral que recull tots els partits de la competició en una extensa base de dades, segmentats en funció de la tipologia d’accions xiulades pels àrbitres. Totes les possessions, les faltes filtrades segons l’origen, la zona on es produeixen, la posició de l’àrbitre o el criteri aplicat són algunes de les dades que apareixen en una plataforma de scouting, Hudl, adaptada a la feina dels àrbitres.

Amb aquesta eina, qualsevol àrbitre de l’Eurolliga o l’Eurocup pot accedir, en qualsevol moment i des del seu ordinador, tauleta o mòbil, a tot el material disponible des del curs 2011-2012. Els permet analitzar els partits de manera ràpida, centrar-se en jugades concretes en què poden fer comentaris i dibuixos, i compartir-ho amb qui vulguin de la competició. Aquesta informació els serveix per preparar a consciència cada partit tenint en compte l’estil de cada equip. Es tracta d’un treball exhaustiu, força complet, i que, com que es fa a l’ombra, passa desapercebut pel públic. Aquest sistema d’anàlisi, pioner al bàsquet amb el permís de la NBA, que té una metodologia pròpia, persegueix dos objectius: minimitzar al màxim l’error arbitral i, sobretot, millorar el joc a través de l’arbitratge. “La plataforma imita la manera d’estudiar els partits dels entrenadors. Ajuda els àrbitres, que la utilitzen per corregir les coses que consideren que s’han de corregir, o el que anomenen els referee coaches, membres del departament d’arbitratge que els entrenen i que fan d’informadors, que avaluen la seva feina en cada partit d’Eurolliga”, explica a l’ARA Alberto Baena, mànager del departament d’arbitratge i anàlisi de competicions. El treball formatiu que reben els àrbitres és constant amb aquesta plataforma, ja que cada setmana els permet posar èmfasi en diferents aspectes del joc.

El propòsit principal de l’eina, però, no és esbrinar quantes accions han xiulat bé o malament els àrbitres. “No és una qüestió de xifres; cal fer una lectura global del partit i veure com afecten les intervencions fetes al control del criteri del partit”, amplia Baena, que destaca la importància de saber quines accions s’assenyalen per poder millorar l’Eurolliga i convertir-la en una competició més ràpida i atractiva per a l’espectador, “dins de l’essència del bàsquet europeu”.

“A final de temporada presentem als equips un informe amb la base de dades sobre el nombre de xiulades dels àrbitres en què està tot descrit. Si detectem quan es produeixen els errors dels equips, serem capaços d’analitzar en quina mesura podem millorar. A més, així els clubs poden veure coses que els cridin l’atenció i corregir els seus punts dèbils”, afegeix l’analista, que va més enllà: “Els àrbitres ens donen informació del que ens falta o del que ens sobra. Sense aquesta anàlisi no podríem prendre moltes decisions. Les dades que obtenim donen suport a les diferents propostes de canvis de normes que proposem cada any a la FIBA. Si tens una base sòlida per poder defensar un canvi, és més fàcil. No és una intuïció, ja que tenim dades que donen suport a la nostra teoria”. Així, per exemple, l’aplicació de la falta antiesportiva en les transicions va permetre reduir les 600 faltes per l’ús de mans en contraatacs a poc més de 300 l’any passat. Pel que fa a les faltes totals, les diferents modificacions que s’han fet han permès reduir el nombre de faltes de mitjana de 46 a 42 per partit. No totes les propostes enviades acaben tenint acceptació a la FIBA, però moltes s’apliquen a l’Eurolliga, com la mencionada o el canvi de temps en les segones possessions. “Vam veure que per les segones oportunitats els equips no necessitaven més de 14 segons. Així el joc és més ràpid i hi ha més situacions d’atac”. El col·lectiu més criticat de l’esport acaba convertit paradoxalment en l’element que permet millorar-lo.

Més continguts de