PATINATGE

Anar al Mundial gràcies a l’ajuda dels veïns

Els grups de xou de l’Olot i el Girona busquen finançament per lluitar per l’or a Nanjing, a la Xina

“Som el CPA Olot, un club petit i de casa, amb un somni gran i llunyà. Acabem de guanyar el dotzè campionat europeu de la nostra història. El pròxim repte ens portarà a la Xina, on lluitarem per aconseguir el nostre onzè títol mundial”. Així comença el vídeo que les integrants del grup gran de xou del CPA Olot han fet per promocionar la campanya de micromecenatge per recollir diners per anar als World Roller Games, que al setembre se celebren a Nanjing, a la Xina. “Ens dirigim a tu i et demanem que si mai has volgut formar part d’una aventura increïble et sumis al nostre projecte i ens ajudis a poder competir a Nanjing. Sigues-ne còmplice”, segueixen dient les patinadores de l’entitat garrotxina. Són les vigents campiones del món de l’especialitat. De fet, acumulen deu títols mundials, però per competir en el campionat del món necessiten recollir diners, com si fossin alumnes d’un institut que venen roses per Sant Jordi per recaptar diners per al viatge de final de curs. Competeixen al Mundial des del 2004, quan van ser campiones del món a Fresno, als Estats Units, i des de llavors mai han faltat a la cita anual. Per aconseguir-ho han fet de tot: exhibicions, sortejos, concursos de disfresses, muntar una barraca a les Festes del Tura... I entre això, l’ajuda dels comerços i dels veïns d’Olot i la implicació de la junta i de les famílies de les patinadores han aconseguit els diners necessaris per viatjar, any rere any, arreu del món: Roma (2005); Múrcia (2006); Gold Coast, Austràlia (2007); Brasília (2008); Friburg (2009); Portimão (2010); Brasília (2011); Auckland, Nova Zelanda (2012); Taipei, Taiwan (2013); Reus (2014); Cali, Colòmbia (2015); Novara (2016), i aquest any, Nanjing, a la Xina.

Aquest dijous, el CPA Olot ha aconseguit arribar als 25.000 euros que s'havien proposat recollir amb la campanya de micromecenatge. I ara, qui segueix necessitant ajuda, és el CPA Girona. Des de fa uns anys el club gironí està en la mateixa situació. “A mi després de Colòmbia em ve la Xina i no sé si ho aguantarem”, diu Marta Ginès, presidenta del club gironí. L’any passat van quedar subcampiones del món a Novara i aquest any també han fet una campanya de micromecenatge per poder reduir els costos de viatjar a la Xina. “No són un equip de futbol, però són subcampiones del món, no cobren res, estudien i treballen i han d’anar amb una guardiola demanant caritat”, afegeix. Elles també han fet de tot: “Hem fet mones de Pasqua, hem venut roses, hem fet flors de caramel i, euro a euro, ja en portem 5.000”, apunta.

“No són esportistes d’elit, tampoc una selecció. És amateurisme total”

Marta Ginés Presidenta del CPA Girona

“No són esportistes d’elit, tampoc una selecció. És amateurisme total”, afegeix Ginès. I aquí és on rau tot el problema. “És una decisió exclusivament política”, diu Josep Sagués, president del CPA Olot, i la presidenta del CPA Girona hi afegeix: “Fins que no siguin esportistes d’elit ja podem anar demanant, que no farem res”. Altres països, que a la classificació general acaben per darrere dels clubs catalans, com ara Itàlia i Anglaterra, viuen una situació diferent. “Els patinadors italians de grups de xou són considerats atletes nacionals des de fa dos anys, i als anglesos la federació els organitza tot el viatge”, explica Sagués, que durant l’Europeu a Nantes va indagar sobre la situació d’altres clubs. La Generalitat de Catalunya ja ha posat fil a l’agulla per tractar d’arreglar aquesta situació i ha iniciat els tràmits per canviar el decret català perquè siguin considerats esportistes d’alt nivell els que competeixin també a nivell de clubs. Però el procés, com diuen des de la secretaria, és lent i llarg.

“Entenc el que demanen, però és una competició de clubs”

Xavier Moyano Gerent de la Federació Espanyola de Patinatge

“Aquest any la Federació Espanyola ens ha pagat la inscripció per a l’Europeu”, diu Sagués. És l’única ajuda que han rebut de la Federació Espanyola de Patinatge (FEP). “Entenc el que demanen, però és una competició de clubs”, apunta Xavier Moyano, gerent de la FEP, que afegeix: “És com si el Barça em demanés una subvenció per jugar la Copa d’Europa. Competeixen com a CPA Olot, en el seu cas. Sota la bandera d’Espanya sí, però el campió és l’Olot. La subvenció del Consell Superior d’Esports és per a les seleccions espanyoles. El que els podem donar és a nivell de recursos propis”. El Consell Superior d’Esports (CSD), l’encarregat de repartir les subvencions, assegura que les seves ajudes “es destinen directament a les federacions”, que són les que decideixen “els diners que destinen als esportistes que participen en cada competició”, sense concretar més.

“La gent del patinatge és gent entregadíssima. És un esport amateur, però pel que fa als entrenaments és del tot professional

Mònica Balsells Presidenta del Reus Deportiu

El fet de no ser considerades esportistes d’elit i de no ser cap selecció fa que gairebé no rebin ajudes per afrontar aquestes competicions i els consegüents llargs viatges. I cada any alguns clubs han d’assumir el cost de l’Europeu i del Mundial. “Són 65.000 euros per fer front al Mundial de Nanjing, però venim de 20.000 euros de l’Europeu. I a això cal sumar-hi la resta de despeses. El total de la temporada és d’uns 90.000 euros”, diu Marta Ginès. Com a ajudes, a banda de la inscripció a l’Europeu que els ha pagat la FEP, tenen el programa Catalunya al món, de la secretaria general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Per accedir-hi, els clubs han de justificar les despeses d’haver anat a competir a fora i després la Generalitat decideix quines accepta. “De l’any 2015 hem acabat ara de cobrar l’ajuda de la Generalitat. A finals del 2016 en vam cobrar una part i ara, a l’abril, l’altra”, diu Sagués, que com Ginès recorda que encara no han vist res del 2016. A part d’això, també reben ajudes de la Diputació de Girona, dels respectius ajuntaments i de la Federació Gironina de Patinatge, que com Ginès explica “cobren entrada per al provincial i els diners els reparteixen entre els clubs en funció dels resultats”. La resta surt d’aportacions d’espònsors, particulars, club i familiars. “No puc obligar uns pares a pagar 2.000 euros cada any”, diu la presidenta del CPA Girona. Els dos clubs respiren quan miren a l’horitzó: el Mundial del 2018 es disputarà a París i el del 2019, si tot va bé, a Barcelona.

El Reus va renunciar a defensar el títol l’any 2013

“No va ser fàcil prendre aquesta decisió, però tothom la va entendre”, explica Mònica Balsells, presidenta del Reus Deportiu. El club del Baix Camp, després de proclamar-se campió del món de grups grans de xou l’any 2012 a Auckland (Nova Zelanda), va haver de renunciar a defensar el títol l’any següent a Taipei (Taiwan). “Ens vam asseure, vam mirar els números i vam acabar dient: «Hem sigut campions del món, però fins aquí. No tenim diners». Sap molt greu aquesta situació”, recorda Balsells, que afegeix: “La gent del patinatge és gent entregadíssima. És un esport amateur, però pel que fa als entrenaments és del tot professional. Però a aquell Mundial vam haver de renunciar-hi: els clubs no podem assumir el cost de les despeses del Mundial un any darrere l’altre, i les famílies no es poden esprémer tant”.

Més continguts de