Neymar llança un avís al Bernabéu

BarcelonaEl Barça arribarà al Santiago Bernabéu en el seu millor moment de la temporada. I ho farà amb un Neymar que ha assumit el repte de liderar l’equip en absència de Leo Messi. El brasiler va fer dos gols contra el Vila-real, i en el segon va demostrar la seva excepcional qualitat individual, després d’un barret a Jaume Costa i d’una ràpida execució de volea sense deixar caure la pilota. A més, contra els groguets el Barça va recuperar una de les seves millors virtuts: una pressió alta per ofegar el conjunt de Marcelino García Toral.

L’equip de Luis Enrique segueix creixent, i ahir ho va fer en un partit de màxima exigència que es va haver de mastegar i molt. Tot el contrari d’un Madrid que arribarà al clàssic tres punts per sota i amb molts dubtes després de caure a Sevilla. Vénen dues setmanes d’intens debat a la capital espanyola.

Conscient que el Vila-real és un equip que surt amb la pilota jugada des de darrere, el Barça va ajuntar-se a prop de l’àrea visitant. I així va arribar el gol que va trencar el partit: set jugadors del Barça en els últims 25 metres del terreny de joc rival. Iniesta i Sergi Roberto van forçar l’errada, Busquets va allargar les seves immenses cames i després de robar va assistir a Neymar, amb una passada filtrada entre línies que el brasiler no va desaprofitar. El més complicat ja estava fet. Després, amb metres al davant, el Barça es va divertir.

Difícil fins que es va poder córrer

El Vila-real és un d’aquells equips que es fan difícils de digerir: estava ordenat amb un 4-5-1 amb les línies molt juntes, i reforçat per la solidesa d’un trivot format per Pina, Bruno i Dos Santos, l’encarregat de saltar a la pressió alta i ajudar Soldado, convertit en un illot molest per a Piqué i Mathieu. El Barça va dominar bé el primer temps, sòlid a l’hora de contenir les sortides dels groguets però poc exigent amb la porteria visitant. A mesura que els minuts passaven, però, el Barça va trobar més espais i va començar a generar perill.

Contra el conjunt de Toral el Barça novament va demostrar que la seva millor versió apareix quan agafa el rival desprevingut i pot córrer. La gran oportunitat abans del descans va arribar precisament en una sortida en tromba dels catalans, com si fossin una manada desbocada perseguint la seva presa. Suárez recuperava gràcies a la insistència de Munir en la pressió, i el Barça iniciava l’envestida, que acabava amb un remat dur de Mathieu, rapidíssim en la transició que aturava Areola. Fins i tot la parella del francès a l’eix de la defensa, Gerard Piqué, arribava al remat.

Abans de l’hora de joc, els esglais del públic van arribar per les enganxades permanents dels jugadors del Barça amb els del Vila-real, que van acabar amb esbroncada a Clos Gómez, i pel dríbling de Bravo a Soldado, quan es va passar la pilota per darrere el cos per superar la pressió del davanter. Acostumats a les temeritats de Ter Stegen, aquest cop va ser el xilè qui va posar a prova el marcapassos culer. A l’últim sospir del primer temps Bravo va tornar a compassar la freqüència cardíaca amb una aturada a remat franc de Samu, que va aprofitar-se d’un mal rebuig d’Alba.

A la represa, l’àrbitre va treure de polleguera els blaugranes després d’una falta no xiulada sobre Neymar. El mateix brasiler i Suárez van veure targeta per protestar, i Piqué, pensant en el clàssic del dia 21, va arribar al tumult al voltant de Clos Gómez per fer fora els seus companys i evitar mals majors. L’agitació inicial va despertar el Barça. Primer va avisar Alves, que va arribar al segon pal i va fer lluir Areola. El Barça insistia, i l’esquema de Marcelino se’n va anar en orris a l’hora de joc gràcies a la bona pressió dels de Luis Enrique: Busquets recupera, Neymar remata.

Iniesta podria haver sentenciat pocs minuts més tard, però va ser poc contundent en la definició. El que no va poder fer el manxec ho va aconseguir Suárez de penal. Iniesta va accelerar amb la pilota, Sergi Roberto amb la conducció i Munir, després de fer un túnel a Jaume Costa, va ser envestit pel lateral rival. Neymar, executor oficial des de la lesió de Messi, va deixar que fos Suárez qui sentenciés.

En un partit de menys a més, el Barça va demostrar que ha recuperat la solidesa que li faltava en aquest inici de curs i ja encadena quatre partits amb la porteria a zero. Suárez i Neymar segueixen liderant un equip que pivota al voltant de l’omnipresent Busquets, i en què Sergi Roberto s’ha convertit en imprescindible. A més, Munir va fer un pas endavant que li fa treure el cap de cara al Bernabéu si els lesionats Rakitic i Messi no arriben a temps, i si Luis Enrique no sorprèn amb un canvi de guió. Al jove del planter se’l va veure manant en la sortida de pilota, marcant la jugada a Piqué o, fins i tot, separant Suárez de Mario quan es van enganxar: dos gestos per combatre la timidesa que se li atribueix sobre la gespa. En els últims minuts, a més, l’asturià va poder protegir Piqué, que va cedir el seu lloc a Bartra.

El Barça, pendent de Messi i Rakitic, s’ha tret la careta que portava aquest inici de curs, i, abans de la gran festa de Madrid, torna a ser reconeixible. Els blancs, en canvi, afrontaran el clàssic amb urgències: si perden, el Barça se n’anirà sis punts i l’hivern encara no ha arribat.

L’equip torna a créixer des de darrere

Villanovense, Getafe, BATE Boríssov i Vila-real. No són quatre grans noms, però representen una millora respecte al primer trimestre de curs. El Barça encadena quatre partits sense rebre gol després d’arrencar la temporada amb 23 gols rebuts en 15 partits disputats entre totes les competicions. Contra el Vila-real, el rival de més exigència dels quatre últims, Claudio Bravo només va ser exigit en una jugada. La solidesa defensiva ha coincidit amb l’absència de Javier Mascherano, castigat per l’expulsió del dia de l’Eibar.