LLIGA DE CAMPIONS

Lionel Messi treu el Barça de la foscor a Eindhoven

El PSV perdona a un equip que ja és primer de grup, malgrat no jugar bé (1-2)

Els jugadors del Barça celebrant el gol de Gerard Piqué contra el PSV. / STRINGER / REUTERS

Si el Barça és favorit per guanyar la Champions al Wanda Metropolitano, és gràcies a Lionel Messi. L’argentí, ja recuperat de la lesió, es va encarregar de fer llum en un partit marcat per les ombres d’un equip sense autoritat que va fer mèrits per perdre a Eindhoven. Però va acabar victoriós, amb la primera posició del grup al sarró i un munt de deures per fer. Un munt de deures, perquè la Champions no la pot guanyar un home sol, encara que sigui Lionel Messi, un futbolista capaç de ser el màxim golejador de la competició malgrat haver-se perdut dos partits per lesió. Un geni convertit en un Houdini amb pantalons curts, capaç de trobar un forat en la gàbia on estava tancat envoltat de defenses rivals, i burlar-los per marcar el 0-1quan més patien els seus companys.

Messi havia arribat al camp del PSV centrant totes les mirades, però al Barça li feia mandra jugar a Eindhoven. Quan ets la plantilla més ben pagada de món ja saps quin serà el teu destí: arribar a noves ciutats on t’esperen rivals a punt per donar-ho tot per deixar-te fet una coca i poder explicar-ho d’aquí molts anys. I tu has de motivar-te, encara que faci fred, que el partit sigui en part intranscendent i tinguis el cap en un futur no tan llunyà, en què cada partit europeu ja serà un salt al buit sense xarxa de seguretat. Per Eindhoven s’hi havia de passar per rebre el certificat de primer de grup, però el Barça va arribar tard a la cita i durant els primers minuts el PSV va fallar tres ocasions ben clares. Tres mastegots -un dels quals un xut al pal de Gaston Pereiro després d’una errada incomprensible de Rakitic- que van acabar per despertar un Barça de circumstàncies sense Luis Suárez, Sergi Roberto, Arthur ni Samuel Umtiti.

Valverde mirava de trobar una idea per encendre la bombeta del bon joc amb tantes baixes i va optar per seguir confiant en Vidal, al mig del camp, i amb Coutinho i Dembélé envoltant Messi. És a dir, un Barça sense davanter centre i convertit en un trencadís sense connexió. El PSV, viu i entremaliat, va saber aixecar peatges entre la defensa blaugrana i el mig del camp, primer, i entre el mig del camp i la davantera, després. El resultat va ser un Barça en què de vegades només Dembélé, aprofitant espais, trobava solucions.

El partit, que inicialment era tan incòmode com entrar en un centre comercial el primer dia de rebaixes, es va anar tenyint de blaugrana quan Messi va endarrerir la posició i va assumir un liderat que Coutinho no semblava capaç d’assumir. Quan Messi va posar la por al cos als holandesos, Arturo Vidal, l’irreductible, va quedar-se a un pas de marcar amb dos cops de cap que els defenses van treure de la línia de gol. Però va ser un miratge, ja que, cada cop que el PSV atacava, De Jong controlava el joc aeri sobrevolant Lenglet i Piqué. Al Barça el condemnava la manca de consistència però el salvaven els pals de la porteria.

En poques setmanes, en pocs actes, el Barça ha anat perdent la consistència que tant havia costat d’aconseguir en bons partits com el de l’Inter o l’exhibició de Wembley. Castigat pel Betis al Camp Nou i per les pròpies pors al Wanda Metropolitano, el Barça no va acabar de ser res, a Eindhoven: ni un equip que domina i mostra ambició, ni un rival superat que s’ensorra. Ni va espantar, ni va enamorar. Senzillament va anar deixant passar els minuts, sense saber treure profit a un partit que era una bona oportunitat per esborrar el record de la buidor del partit al camp de l’Atlètic de Madrid. Europa, l’escenari més desitjat, havia vist fins ara la millor versió d’un Barça que s’havia vestit d’etiqueta a Londres i Milà. Però a Eindhoven, una ciutat grisa, lletjota, l’equip de Valverde no es va sentir mai còmode, va rebre cops i va jugar amb foc, com qui en un casino aposta diners a un joc les regles del qual no coneix.

El factor Messi

Però el Barça té Messi. I Messi està per sobre dels jocs i de la fortuna, ja que és ell, qui l’escriu, qui trenca el cor dels rivals i escalfa el dels barcelonistes. Quan més incòmode semblava l’equip de Valverde, Messi va rebre la pilota tan lluny de la porteria que semblava inofensiu. Però va crear unes complicitats amb Dembélé que el francès va entendre, i fent-se perdonar els pecats del passat va tornar la pilota a l’argentí, i aquest, engabiat entre cinc rivals, va marcar amb un xut sec pel pal curt de Zoet que va convertir els defenses en estàtues de sal. Poc després la pissarra va funcionar, amb Messi fent veure que xutava una falta que va rematar amb picardia Piqué.

El 0-2 semblava sentenciar el matx, però a Eindhoven no s’hi va veure un Barça sòlid i els últims cinc minuts van semblar infinits, amb el gol de De Jong, que va superar Piqué i va encendre el Philips Stadion. Llavors el Barça ja jugava amb Malcom i un Denis Suárez testimonial aquest any, dos jugadors que van haver d’atrinxerar-se, ja que el Barça no va saber defensar-se amb la pilota i es va limitar a aguantar els atacs d’un PSV que va perdre el partit a les àrees, on el va guanyar un Barça sense l’autoritat necessària per espantar a Europa. Un Barça, amb tot, que va guanyar temps per il·lusionar-se després de Nadal.

Més continguts de