París, ciutat de l’amor (al futbol)
Manuel Valls, primer ministre amb accent d’Horta. L’alcadessa Anne Hidalgo, amb aires de per aquí. L’expresident Nicolas Sarkozy, que alguna vegada s’ha fet tancar el Palau de Pedralbes per fer fúting pels seus jardins una mica tronats. Ahir a la llotja del Parc dels Prínceps només hi faltava, si m’ho permeteu, un Éric Cantona, autèntic català de l’any, que hauria d’haver estat convidat del Barça pel flamant Creu de Sant Jordi Carles Vilarrubí. Entre el gremi de velles glòries del Barça també hi havia Samuel Eto’o -amb un barret que ja li hauria agradat a Dani Alves- i un Éric Abidal que sempre fa bo de veure. Ningú no es va voler perdre un partit entre el Barça de Messi i un equip que portava des del 2006 sense perdre cap partit europeu a casa. I després de trenta-tres partits sense derrota local, el conjunt de Luis Enrique els va passar per la pedra.
El resultat -encara curt pel que es va veure- és conseqüència d’haver fet moltes coses bé. Ter Stegen va aturar la canonada de Cavani; Montoya va estar per sobre del que s’esperava d’ell; Piqué no va donar cap opció per alt a les torres franceses; Mascherano -amb 0 a 0- es va jugar les cames per tallar la jugada més perillosa del PSG; Alba va passar l’escombra; Sergio va buscar la matrícula d’honor de filosofia per la Sorbona; Iniesta va llançar el contracop del primer gol; Rakitic va fer de Rakitic; Messi va fer aixecar el públic rival; Neymar va obrir la llauna amb un bon gol, i Suárez? Luis Suárez va marcar els seus dos millors gols amb el Barça. Semblava, novament, una nit espessa de l’uruguaià i, de cop i volta, es va rifar David Luiz (que el vam tenir emparaulat fa dos estius) amb una sotana, es va driblar Marquinhos (que no va voler venir al Barça) i va aguantar l’empenta de Maxwell (que era nostre i que continua arrossegant la seva pena per París). Dotze minuts després del 0 a 2, en plena bogeria de buscavides, paret vertical amb Mascherano i, de nou, sotana sobre David Luiz i un xut a la capelleta enganyant Sirigu. Suárez va marcar els dos gols de camp del City i ahir va deixar l’eliminatòria embastada. Segurament el Bota d’Or que és capaç d’errar gols mastegats a Sevilla ahir va recordar-nos que n’hi ha pocs amb el seu talent. A París, va tenir la seva millor nit. També Luis Enrique va deixar la seva empremta com a entrenador a la ciutat de l’amor. A jutjar per l’aplaudiment final que li va dedicar Laurent Blanc, de futbol també en saben.
