JOCS OLÍMPICS D’HIVERN

Queralt Castellet, la campiona que va saber renéixer

La sabadellenca, finalista olímpica després d’estar a punt de deixar-ho tot
Queralt Castellet en acció ahir durant la sessió de classificació per a la final de halfpipe. / SERGEI ILNITSKY / EFE

Amb la taula de snowboard als peus, la catalana Queralt Castellet ha après moltes coses de la vida. Si les primeres vegades era un joc, una manera de disfrutar, després va passar a ser una manera de viure. I, finalment, una manera d’aixecar-se dels cops rebuts a la vida. Castellet, una de les millors atletes en esports d’hivern de la història de Catalunya, ha competit aquesta matinada a la final de la prova olímpica de halfpipe dels Jocs Olímpics de Pyeongchang després d’acabar cinquena en la classificació al Phoenix Park, unes eliminatòries de classificació dominades per la nord-americana Chloe Kim. “Soc optimista. Sempre ho soc: cal ser positiva”, va indicar la rider vallesana.

"M’ha ajudat dir-ho. Havia de treure-ho i no portar tant pes a sobre. Havia de tornar a trobar-me a mi mateixa i sense explicar la veritat del que va passar no hauria sigut possible"

Queralt Castellet Esportista olímpica

Una declaració d’intencions després d’uns anys complicats en què ha patit la mort de qui era el seu tècnic i parella, el neozelandès Ben Jolly. Castellet, però, va trobar la força per seguir competint i arriba als Jocs en un dels millors moments de la seva carrera. Castellet va conèixer Jolly quan, amb 18 anys, va anar amb la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern a Nova Zelanda, país que es convertiria en la seva nova llar. Durant molt de temps, Castellet i Jolly passaven la meitat de l’any a Nova Zelanda i la meitat als Estats Units, entrenant de valent. Castellet ha explicat en diverses ocasions que, amb Jolly, la diferència va ser que va fer-li veure que podia guanyar. “Abans competir ja era un èxit”, va afegir. I van arribar els primers triomfs, com el subcampionat mundial del 2015. Va ser llavors quan a Jolly li van diagnosticar un tumor de cervell. Castellet va afrontar-ho sense rendir-se, tal com va explicar en un documental produït per la marca Red Bull, un dels patrocinadors de la catalana, que va utilitzar el documental per treure tot el que portava dins, i on va explicar que un dia, mentre s’entrenava, va rebre la trucada en què li deien que el seu xicot, veient que la malaltia era massa forta, es va treure la vida. “M’ha ajudat dir-ho. Havia de treure-ho i no portar tant pes a sobre. Havia de tornar a trobar-me a mi mateixa i sense explicar la veritat del que va passar no hauria sigut possible”, va explicar.

Durant uns mesos, Castellet va tornar a la casa familiar de Sabadell per recuperar-se. Ara sempre parla de “renaixement”, ja que no es va entrenar ni va tocar la neu durant gairebé mig any. Finalment, va atrevir-se a tornar a entrenar amb el suport de la seva família. Primer al Pirineu. Després a Suïssa. I finalment, va viatjar a Nova Zelanda per trobar-se amb els pares d’en Ben, viatge en què va trobar-se amb el seu actual entrenador, l’australià Benjamin Benny Bright, que l’ha ajudat per arribar amb opcions als Jocs. Bright confiava a la prèvia a repetir l’èxit que va poder viure quan entrenava la seva germana Torah Bright, que va guanyar l’or i la plata en els Jocs de Vancouver 2010 (Canadà) i Sotxi 2014 (Rússia), després de mesos en què Castellet ha reformulat la seva manera d’esquiar, com si fos una manera de tornar a començar.

Als 28 anys, Castellet viu els seus quarts Jocs Olímpics en un bon moment, ja que ve de guanyar, el 13 de gener, just abans de viatjar a Corea del Sud, la prova de la Copa del Món disputada a Snowmass (Estats Units), on va tornar a pujar a un podi per primer cop des del novembre del 2011. Amb uns bons resultats i amb optimisme, Castellet ha completat el seu renaixement amb una actitud positiva que l’ha dut a demanar als seus seguidors que li fessin arribar per les xarxes missatges de suport. I els que més li han agradat, se’ls ha dibuixat al casc.

Més continguts de