Toni Bou: “No m’hauria imaginat guanyar nou Mundials”

BarcelonaLi agrada omplir estones mortes jugant al FIFA de la PlayStation, es motiva mirant els atacs del Purito Rodríguez i intenta no perdre’s els partits del Barça de futbol (també segueix la Premier), però Toni Bou (Piera, 1986) no és com la resta de cata de 28 anys. Només té 15 dies de vacances a l’any i ha guanyat 18 Mundials de trial (comptant les competicions a l’aire lliure i en pista coberta), més que ningú a la història. El pilot de l’equip Repsol Honda Team és una llegenda. La seva última fita va arribar diumenge, quan a sobre d’una Montesa es va proclamar campió de trial a l’aire lliure per novena vegada consecutiva.

Ja has baixat del núvol?

Aquest Mundial ha sigut especial, i les sensacions també ho són. Quan vaig començar no m’hauria imaginat mai guanyar nou Mundials. El primer títol és irrepetible, però estic molt orgullós de la feina que hem fet.

Et queda motivació?

Sí, evidentment. Tinc ganes de seguir competint, treballant i millorant, per exemple en terrenys mullats i en la posada a punt de la moto. M’encanta el que faig. El dia que no m’agradi el que faig o tingui por, no seguiré. El que més m’agrada no és ser campió del món sinó aixecar-me cada dia i fer trial. La meva intenció és seguir uns quants anys. Si estàs bé físicament, ets competitiu i t’agrada el que fas, has de tirar endavant.

¿Estàs preparat per al dia que deixis de guanyar?

Sé que això ha de passar, però fins que no arriba no estàs preparat. És llei de vida. Quan arribi el moment lluitaré al màxim per aguantar-ho. Seria estrany no estar orgullós del que he fet fins ara.

Estàs content amb la teva moto?

Molt, perquè s’adapta molt bé al meu pilotatge. Les evolucions són molt difícils de fer i nosaltres hem pogut millorar molt, sobretot pensant en el non stop, que em costava una mica. L’equip té ganes de seguir millorant, i això és una garantia per al futur.

Adam Raga, el teu gran rival, aquest any ha tingut problemes. ¿Et preocupa que hi hagi pilots que es quedin sense equip?

A mi no m’afecta perquè encara em queden tres anys de contracte i estic en una situació molt bona. Tinc sort de dependre de gent molt potent, i això fa que em senti amb molta tranquil·litat i em pugui dedicar només a la meva feina. Per a l’esport no és una situació positiva. Ell ha lluitat molt i ha fet un any increïble, així que no li faltaran nòvies.

¿Contra qui competeixes, contra els rivals o contra tu mateix?

Contra els rivals, i el principal és l’Adam Raga. És l’adversari més regular i el que cada cap de setmana em porta més problemes. També hi ha altres pilots que tenen un nivell altíssim.

Quan aixeques la vista i penses en qui et pot guanyar en el futur, a qui veus amb més opcions?

Jaime Busto té només 17 anys, però ha millorat molt i sembla que va molt fort. Crec que serà un gran rival i que no trigarà gaire a arribar a l’elit. A més hi ha altres pilots, com Jorge Casales o Pol Tarrés. Hi ha més afició fora que aquí, però no surten pilots tan bons.

Tens l’exemple de Laia Sanz. ¿Et planteges canviar de disciplina?

El meu calendari és més complicat i no em deixa temps per entrenar-me per fer enduro o disputar el Dakar. M’ho miro com a una possibilitat de futur, però de futur llunyà. Quan tinc temps faig enduro i motocròs, sempre vigilant molt de no lesionar-me.

Ahir es va presentar la campanya Guanyarem. Quin ha de ser el paper dels esportistes en el procés que viu Catalunya?

El nostre paper és complicat. Jo represento una marca japonesa i un patrocinador de Madrid. Prefereixo mantenir-me al marge d’aquesta situació. Jo em dedico al trial.