El Vila-real guanya terreny en la guerra dels planters

Barcelona“Tenim molt clar quin futbolista volem fitxar: no ens importa si és alt o baix, busquem que jugui molt bé a futbol, s’associï i entengui el joc. És el nostre segell”. Aquesta afirmació podria valer per a qualsevol dels responsables del futbol base del Barça, però la fa Raúl Herrera, un dels coordinadors del planter del Vila-real, un futbol base que molts experts ja s’atreveixen a situar al nivell de La Masia o La Fábrica del Reial Madrid, sobretot en el nou paradigma futbolístic que ha multiplicat la competència en la captació del talent a l’estat espanyol.

I no és casual que el Vila-real s’hi hagi guanyat un lloc preferencial. Hi ha una teoria, la de la piràmide, que ha obsessionat Fernando Roig des que va posar-se al capdavant del Vila-real, l’any 1997, quan aquest club era una entitat petita sense gaire història. L’empresari i màxim accionista de l’entitat grogueta tenia clara la fórmula per convertir el seu club en un referent del futbol espanyol: el planter com a font d’alimentació essencial del primer equip. Qualsevol mínim dubte que quedés en la seva decidida aposta pel futbol de base va esvair-se quan es va consumar el descens després del primer any a l’elit. Va ser el punt d’inflexió que va acabar derivant, poc després, en la construcció d’una potent ciutat esportiva de 70.000 metres quadrats on abans hi havia tarongers, amb nou camps de futbol, una residència i oficines. Ara està a punt d’inaugurar-se una segona instal·lació, a tocar de la Nacional 340, que el Vila-real compartirà amb el CD Roda, un club de Castelló amb el qual té un acord de col·laboració en formació. “Allà podran entrenar-se entre 800 i 1.000 nens cada setmana”, celebrava Roig en firmar l’acord, al gener.

La inversió en instal·lacions és només una part del projecte, que passa per destinar entre el 18% i el 21% del pressupost del club (uns 60 milions d’euros) al futbol base. Però la clau és saber què fer amb aquests diners. I al Madrigal saben què volen, i ho executen fermament. Herrera fa 12 anys que és al club, com la majoria dels 24 observadors de l’àrea de captació a Espanya. Aquesta coherència amb què s’ha conjugat la feina en edats joves amb el rendiment a primer nivell professional és una de les claus de l’èxit, assegura. Ara moltes famílies -i no només del País Valencià- trien el Vila-real per al seu fill abans que altres opcions de clubs més potents que abans passaven al davant, com el València, el Sevilla, o els totpoderosos Madrid i Barça. “És un club que es mou molt bé en la captació -admetia fa uns dies a l’ARA un dels observadors blaugranes a l’Estat-. Tenen un projecte convincent i s’han sabut guanyar el prestigi en els últims anys. S’han menjat part del terreny que abans monopolitzaven els dos grans”.

L’escut ja no és l’únic que il·lusiona el jugador, que valora “el recorregut cap a dalt” que li ofereix el Vila-real. La temporada passada Marcelino va arrencar el curs amb 12 jugadors que havien passat, com a mínim, pel filial groguet. Per exemple, en la plantilla actual ha començat amb força Nahuel (fitxat amb 12 anys de l’escola argentina que controla el club) i esperen el seu moment altres promeses com Pablo Íñiguez (que ve des del futbol 8) o Adrián Marín (groguet des dels onze anys), tot i que de moment es mantenen inèdits. “El nostre secret és que ens movem ràpidament, no esperem al maig a tancar jugadors -confessa Herrera a l’ARA-. Cada any per Nadal ja hem fitxat un parell de nens”. El Barça o el Madrid, més prudents en l’estratègia, s’hi miren molt més.

Aquesta agilitat se centra sobretot en el fet que no s’escapi “cap jugador de la zona de València”, però també beuen molt de Múrcia i Catalunya, tot i que “va per generacions”. Des de l’entitat grogueta avisen que les que pugen “són molt potents”. I només cal donar una ullada a les convocatòries de les categories inferiors de la selecció espanyola, en què el Vila-real és dels clubs que més aporta, sobretot en sub-17 i sub-19.

Una estructura que funciona

El Vila-real té un B i un C, tres juvenils, quatre cadets, quatre infantils i una sèrie d’equips de menys de 12 anys en categoria futbol 8. La piràmide de Roig segueix fent-se forta per la base, per enfilar a la punta amb garanties d’èxit, gràcies a la fe decidida en els joves i el bon futbol que tenen els tècnics que tria el president. “Treballem per alimentar-nos nosaltres. La nostra prioritat és que els joves que formem des de petits arribin al primer equip, és el premi final”, diu Herrera. I si arriben els calers d’un club més potent i paga la clàusula d’un jugador, com va fer el Manchester City amb el jove internacional de 18 anys Aleix Garcia (per qui va pagar 3 milions d’euros), doncs s’agafen els diners i “es tornen a invertir en la base”. I que el cercle continuï.